Dilluns, 20 d'Agost de 2018

I si Colom era del Baix Camp?

Recollim diverses teories que apunten cap a la proximitat del descobridor d'Amèrica amb el nostre territori

28 de Juliol de 2018, per Jordi Garcia Arnau
  • Diversos estudiosos vinculen Colom amb el Baix Camp

    Cedida

Potser cap personatge de la història universal ha aixecat tants dubtes sobre el seu origen com Cristòfol Colom. Més enllà de la versió oficial que diu que va néixer a Gènova, n'hi ha moltes d'altres que diuen que en realitat era català o balear. De fet, el seu fill, Ferran Colom, ja deia que que el seu pare no desitjava que es conegués el seu lloc de naixement a 'Historia del Almirante Cristóbal Colón' (1571).

Va amagar sempre la seva identitat

Fou a partir del segle XX quan la teoria que Cristòfol Colom era català va començar a agafar força. L'historiador peruà Luis Ulloa és el primer que va mantenir aquesta creença. Un dels pricipals arguments en aquest sentit va fer referència a la seva escriptura. Colom va escriure sempre majoritariàment en castellà i va semblar no conèixer gaire bé el lígur, l'italià de la regió de Gènova.

De fet, en el llibre 'El ADN de los escritos de Cristóbal Colon' (Estelle Irizarry, 2009), s'explica que Colom va utilitzar característiques de puntuació i de lèxic propis i exclusius de la Corona d'Aragó, amb tendència a l'ús de catalanismes i aragonesismes i, alhora d'origen sefardí, la llengua dels jueus de la península ibèrica. En la seva obsessió per amagar la seva autèntica identitat, és possible que fins i tot Cristòfol no fos el seu autèntic nom.

Així ho creu Ramón Farre, el 'simbòleg' de Reus i apassionat del misteriós origen del descobridor d'Amèrica. Farré apunta que l'etnòleg Joan Amades cita Sant Cristòfol com a patró dels viatgers dels Països Catalans amb anterioritat al segle XV, motiu pel qual creu que va adoptar aquest nom amb l'objectiu de portar el cristianisme al Nou Món. En l'actualitat, tots sabem que Sant Cristòfol ha esdevingut el patró dels automobilistes, una circumstància del tot relacionada amb la voluntat d'allunyar el perill en els desplaçaments.

Avui en dia, qui capitalitza la teoria que Cristòfol Colom era català és Jordi Bilbeny. Aquest filòleg i escriptor del Maresme també és conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Miguel de Cervantes i altres personatges històrics. Farre considera positiva l'aportació de Bilbeny, tot i que creu que el seu revisionisme històric sobre d'altres personatges ha fet més mal que bé a la teoria del Colom català.

La placa de pedra a Prades

Farré coincideix amb Bilbeny i Luís en creure que Cristòfol Colom era en realitat Joan Colom i Bertran. Aquest va ser un noble i navegant català al servei de la Generalitat de Catalunya. La casa dels antics Colom es troba esmentada en el Llibre de Focs o Cens de Barcelona de l'any 1398, situada al barri de Santa Maria del Mar. En aquella data n'era l'amo en Guillem Colom, avi de Joan Colom o Cristòfol Colom si les teories de Bilbeny i Ulloa són certes.

Guillem Colom va néixer a Prades i va ser canonge de la catedral de Tarragona entre 1404 i 1424. D'aquí se'n deriva la teoria que la família paterna de Cristòfol Colom era originària del Baix Camp, concretament de Prades i Capafonts. Si visitem l'entorn de l'ermita de la mare de deu de l'Abellera a Prades, podrem observar una placa de pedra que recorda a Fra Bernat Boïl, acompanyant de Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica, i que va viure en una casa d'ermitans a tocar de l'ermita. 

D'aquí se'n deriva que Bernat Boïl tenia certa relació amb els Colom, segons un text del centre d'Estudis Colombins editat per Òmnium Cultural. Farré exposa també que a Capafonts hi ha una casa medieval coneguda com a Can Macià. A la dovella central de la porta d'entrada, hi trobem un escut on hi surt un Colom. Els capafontins han relacionat des de temps immemorials l'escut de Can Macià amb la coneixença entre Bernat Boïl i els Colom per establir connexions entre la població i el navegant que va descobrir Amèrica. És més, el bloc 'De Garcia a Colón', escrit per Antonio Iranzo, fa un seguiment dels familiars reusencs de Colom. 

A banda, cal destacar que es compleix el 90è aniversari de la publicació d'un dels primers estudis sobre la catalanitat de Colom, 'La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom (Reus, 1928)', de Ricard Carreras i Valls.

COMENTARIS (2)

Comentaris

Jaume I  07 d'Agost de 2018

És curiós la ràbia que fa

És curiós la ràbia que fa alguns la possibilitat que Colom fos Català. Em recorda la frase d'un tal Pizarro que va dir que preferia que ENDESA fos alemanya abans que es traslladés a Catalunya. Aquests són els mateixos que diuen "mejor unidos". Aquests són els que diuen que ells també són catalans quan l'únic que volen es ensorrar el país. Per fer-s'ho mirar

ep1  03 d'Agost de 2018

delirante y cómico

Delirante y cómico. En todo caso si fuese así ,no entiendo a dónde se quiere llegar... En la época pertenecería a la corona de Aragón. Hoy en día los de la cup y erc, lo desterrarían por genocidio(12 de octubre y el cuento de cada año y tal) . Repito, me parto y todavía no sé donde quiere llegar . .. En todo caso Cristòfol Colom , el de Prades (algún estudio demostrará algún día que llevaba un lazo amarillo en el barco) , dejó 572 millones de hispanoparlantes , igual era de ciudadanos...

Reportatges