Amb voluntat de servei, vol enllestir la feina que va començar ara fa quatre anys. Josep Anton Ferré (Vila-seca, 1958), després del seu mandat com a rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha decidit tornar-se a presentar a la reelecció. Enguany tornarà a tenir una candidatura que li disputi el lloc, encapçalada per María José Figueras. Vinculat amb la URV des de 1986, ha estat a més de rector, vicerector, director de l'ETSE i de l'ETSEQ i Director General d'Universitats en el govern de la Generalitat del 2006 al 2007.
Per què ha decidit tornar-se a presentar?
Pel mateix motiu que vaig decidir presentar-me ara fa quatre anys. En primer lloc, per un esperit de servei a la meva Universitat, a la comunitat que hi ha al voltant i al territori. I en segon lloc perquè crec que hem fet molt bona feina i la volem continuar fent. Tinc moltes ganes de veure complets molts projectes que hem començat com la Facultat d'Educació o començar la facultat de Medicina.
Ha arribat tard la construcció de la nova Facultat d'Educació al Campus Catalunya de Tarragona?
I tant! Aquesta facultat el 2011 estava a punt de construir-se, només faltava l'acord de Govern, però l'arribada de la crisi la va volatilitzar. Quan s'havia de construir, només teníem aquella facultat planificada, ara Medicina ja està esperant anar al costat del nou Hospital Sant Joan de Reus. Per això hem fet l'esforç de començar aquesta facultat amb alguns recursos propis, però necessitem que la Generalitat faci una inversió potent per acabar totes les infraestructures que li falten a la Universitat Rovira i Virgili.
Com afecta la Universitat el fet que no hi hagi Govern a la Generalitat de Catalunya?
En això mateix de la construcció de la Facultat. Fa un any vam començar a parlar amb el Govern perquè assumissin una part del cost i ara aquest interlocutor ha desaparegut. També necessitem incrementar la inversió en universitats i reduir les matrícules que seria retornar a la situació d'abans de la crisi.
Ha manifestat diverses vegades la necessitat d'un nou sistema de finançament per a les universitats, a grans trets, com hauria de ser?
Simplement s'han de baixar les matrícules un 30% i s'ha de pujar la subvenció de les universitats un 30%. I això és tan fàcil com fer un 10% durant tres anys consecutius. És posar 100 milions d'euros més de subvenció cada any a les universitats públiques, en aquest moment només en tenim 700 milions i és arribar als 1.000 milions que ja teníem.
Què es pot fer perquè la comunitat universitària se senti més participativa en les decisions que pren la Universitat?
Jo tinc la impressió que la comunitat universitària se sent molt participativa. He vist com ha participat en els consells de govern, en les comissions de treball prèvies, en les reformes d'estructures i cada any hem explicat el pressupost a tots els centres. El que passa és que sovint la comunitat et presenta projectes que no els hi pots dir que sí a causa de la situació econòmica.
Llavors, no li ha faltat relacionar-se? Sobretot amb el professorat i els estudiants.
Jo crec que no. La participació en el claustre i al consell de govern ha estat bona, les decisions que hem pres han estat per ampli consens. En comptades ocasions s'ha hagut de votar i quan s'ha fet, les decisions s'han pres per majoria. És un mite que no hi ha participació, el que passa és que participar vol dir treballar. No es pot anar a una reunió amb les mans a les butxaques, s'ha d'anar amb projectes concrets, documents elaborats... I això ja costa una mica més. Hi ha degans que es queixen que quan convoquen juntes de centre, el professorat no ve.
La també candidata a rector, María José Figueras, l'ha titllat de poc transparent.
És un tema de desconeixement de la Universitat. Tenim un portal de la transparència que ens han premiat diversos anys. L'informe del rector al claustre té dues-centes pàgines d'infografies amb tota la informació de la Universitat i s'ha debatut als claustres. Clar, si tu no hi participes, no la coneixes. En lloc de dir: "no he fet la feina", dius que "és poc transparent". Som molt transparents i estem orgullosos de ser-ho, a diferència d'altres universitats.
No està publicat quant cobra al portal de la transparència.
Hi ha les escales retributives del que cobren de mitjana les diferents categories de professorat. El rector cobra com un catedràtic que deu ser al voltant dels 90.000 euros l'any, més el complement com a rector, els triennis, sexennis...
La forquilla és àmplia...
Sí! Però el problema que tenim és el preu de l'associat, l'estem retribuint molt malament, per això volem substituir els contractes d'associats per professorat lector. Tenim un drama, 400 associats. Si d'aquests, 100 els volem convertir en permanent, han de passar de tenir una contribució mitjana anual de 10.000 euros a 35.000 euros.
És un problema el relleu generacional de la Universitat?
Serà un problema si ens veiem obligats a deixar de contractar gent nova. El relleu generacional dels que es jubilen ara, no són els que ara entren, sinó els que fa quinze o vint anys que van entrar. El problema és que alguns departaments fa quinze anys no van fer la seva feina. Nosaltres no hem acomiadat ningú dels que havien entrat els anys 2008-2011 i ara els estem passant de professors lectors a agregats. No hi ha un problema de relleu generacional, però hi estarà si ens mantenim en la situació econòmica actual.
Creu que tornarà a necessitar el vot ponderat per guanyar com fa quatre anys?
El vot ponderat el necessita tothom, a totes les universitats per guanyar perquè és el que marca la llei i no és un invent nostre. El vot ponderat és com si tinguéssim un parlament de 100 persones, d'aquestes 51 són professorat permanent, 12 el professorat no permanent, 12 el personal d'administració i serveis i 20 els estudiants. Clar, si només va a votar un 10% dels estudiants, d'aquests escons només s'omplen un 1'4. Es podria modificar el vot ponderat, però ara és la llei que hi ha.
El modificaria vostè?
Sí, crec que en aquest moment no està ben distribuït. Els nivells de participació són molt desiguals i això hauria de ser un indicatiu. Seria interessant que la societat tingués més pes en el conjunt de la governança, però és un debat que s'escapa de les meves competències. El més important és que el rector faci bé la seva feina i que si no és així, se'l pugui fer fora.
Recupereu l'entrevista feta a Figueras a LANOVA Ràdio:
