J:A.C.O. 22 de Març de 2017
Recordeu el barri Fortuny
Els edificis més antics mostren diverses plaques
-
Primer pla d'una placa del Ministeri de l'Habitatge franquista en una façana del carrer Reding de Tarragona
ACN
La CUP insta l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques amb simbologia franquista existents a les façanes de la ciutat. Segons han explicat aquest dimecres els anticapitalistes, la proposta arriba després de la polèmica sorgida a la ciutat de Lleida i parteix de les demandes del col·lectiu ‘Acaba amb la placa’, que ha elaborat un mapa amb la ubicació d’aquests símbols del Ministeri de l’Habitatge. La qüestió es debatrà al plenari del mes d’abril en forma de moció. El text proposarà l’impuls d’un decret d’alcaldia que doni sis mesos als propietaris perquè retirin els símbols feixistes de la via pública i que, si no ho fan, les retiri el mateix consistori. La CUP ha avançat que, si la moció no prospera, impulsarà una acció ciutadana per despenjar totes les plaques un cop acabi el plenari.
La formació independentista ha posat aquest dimecres damunt la taula el debat sobre la simbologia franquista a Tarragona. Segons la regidora Laia Estrada, que a dia d’avui encara se’n pugui trobar a la via pública és una mostra que no s’està fent la feina com cal. “Simplement s’ha passat pàgina sense restituir la memòria històrica i pensem que l’Ajuntament té el deure de promoure l’eliminació de totes les plaques que romanen a les façanes”, ha assenyalat.
La regidora ha explicat que es posaran en contacte amb el col·lectiu ‘Acaba amb la placa’ perquè registri la moció que es debatrà a l’Ajuntament i que, aquest mateix dimecres, traslladaran la proposta a l’equip de govern. “És feina d’aquest ajuntament comprometre’s amb la retirada de la simbologia feixista perquè ningú no pugui dir que estem normalitzant el que va significar la dictadura”, ha afegit.
Estrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l’inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic. Es tracta d’inscripcions del Ministeri de l’Habitatge amb el jou i les fletxes falangistes en immobles que havien estat construïts com a habitatges de protecció oficial.
El regidor Jordi Martí ha detallat que en la moció proposaran que l’Ajuntament faci un decret d’alcaldia per ordenar la retirada les plaques de la via pública en compliment de la Llei de Memòria Històrica. L’objectiu és establir un període d’adaptació d’un màxim de sis mesos perquè els propietaris dels immobles procedeixin a eliminar la simbologia i que, si no ho fan, ho faci el mateix consistori.
Martí ha avançat que, si la moció no prospera, impulsaran una crida ciutadana després del ple per anar a treure el centenar de plaques que queden a la ciutat. De fet, segons la CUP ja hi ha ciutadans que han despenjat símbols per iniciativa pròpia. “La llei exigeix a les administracions públiques la retirada de la simbologia franquista de la via pública, però també pot fer-ho qualsevol persona”, ha manifestat el regidor.
Polèmica a Lleida
La retirada de les plaques franquistes ha generat polèmica a la ciutat de Lleida. En un primer moment, l’alcalde Àngel Ros es va negar a destinar recursos municipals a treure els símbols i va instar als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Després que una empresa i diversos col·lectius engeguessin una campanya per retirar-les, l’Ajuntament va rectificar i va procedir a desmuntar més de 250 plaques de les façanes.
Segons la regidora tarragonina Laia Estrada, l’alcalde Ballesteros “ha de decidir si vol apostar per seguir les passes d’Àngel Ros a Lleida o d’Ada Colau a Barcelona”. “Hi ha dues maneres de fer; continuar deixant que el feixisme sigui present als nostres carrers, o fer net, i en aquest sentit haurem de veure què passa”, ha etzibat la regidora. Estrada ha insistit que el govern municipal podria evitar el debat al plenari i iniciar la retirada dels símbols per voluntat pròpia. “Creiem que és legítim i necessari donar compliment a la Llei de Memòria Històrica”, ha reblat.
De fet, la CUP ha recordat que l’Autoritat Portuària va retirar en una setmana les inscripcions franquistes d’una tanca propera a l’antiga Laboral que la formació havia demanat que s’eliminessin. Els cupaires també han recordat que l’Ajuntament Tarragona va ser el primer consistori català que va aprovar una moció per portar als jutjats els crims del franquisme.
La regidora ha explicat que es posaran en contacte amb el col·lectiu ‘Acaba amb la placa’ perquè registri la moció que es debatrà a l’Ajuntament i que, aquest mateix dimecres, traslladaran la proposta a l’equip de govern. “És feina d’aquest ajuntament comprometre’s amb la retirada de la simbologia feixista perquè ningú no pugui dir que estem normalitzant el que va significar la dictadura”, ha afegit.
Estrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l’inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic. Es tracta d’inscripcions del Ministeri de l’Habitatge amb el jou i les fletxes falangistes en immobles que havien estat construïts com a habitatges de protecció oficial.
El regidor Jordi Martí ha detallat que en la moció proposaran que l’Ajuntament faci un decret d’alcaldia per ordenar la retirada les plaques de la via pública en compliment de la Llei de Memòria Històrica. L’objectiu és establir un període d’adaptació d’un màxim de sis mesos perquè els propietaris dels immobles procedeixin a eliminar la simbologia i que, si no ho fan, ho faci el mateix consistori.
Martí ha avançat que, si la moció no prospera, impulsaran una crida ciutadana després del ple per anar a treure el centenar de plaques que queden a la ciutat. De fet, segons la CUP ja hi ha ciutadans que han despenjat símbols per iniciativa pròpia. “La llei exigeix a les administracions públiques la retirada de la simbologia franquista de la via pública, però també pot fer-ho qualsevol persona”, ha manifestat el regidor.
Polèmica a Lleida
La retirada de les plaques franquistes ha generat polèmica a la ciutat de Lleida. En un primer moment, l’alcalde Àngel Ros es va negar a destinar recursos municipals a treure els símbols i va instar als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Després que una empresa i diversos col·lectius engeguessin una campanya per retirar-les, l’Ajuntament va rectificar i va procedir a desmuntar més de 250 plaques de les façanes.
Segons la regidora tarragonina Laia Estrada, l’alcalde Ballesteros “ha de decidir si vol apostar per seguir les passes d’Àngel Ros a Lleida o d’Ada Colau a Barcelona”. “Hi ha dues maneres de fer; continuar deixant que el feixisme sigui present als nostres carrers, o fer net, i en aquest sentit haurem de veure què passa”, ha etzibat la regidora. Estrada ha insistit que el govern municipal podria evitar el debat al plenari i iniciar la retirada dels símbols per voluntat pròpia. “Creiem que és legítim i necessari donar compliment a la Llei de Memòria Històrica”, ha reblat.
De fet, la CUP ha recordat que l’Autoritat Portuària va retirar en una setmana les inscripcions franquistes d’una tanca propera a l’antiga Laboral que la formació havia demanat que s’eliminessin. Els cupaires també han recordat que l’Ajuntament Tarragona va ser el primer consistori català que va aprovar una moció per portar als jutjats els crims del franquisme.
