-
Una imatge de la declaració de Comes
ACN
El comissari dels Mossos Rafel Comes assegura que la investigació del sergent Cunillera sobre la presumpta agressió d'uns policies locals de Vila-seca "era molt millorable", que es va "tancat en fals" i que "es van obviar diligències". Durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència de Tarragona, l'aleshores sotscap de la regió del Camp de Tarragona ha titllat "d'insòlit" i "inadmissible" que l'intendent Morón "pressionés" a porta tancada la caporal que va ser apartada del cas.
De la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia "lògic" que la instrucció l'assumís el sergent com solen fer "en els casos més rellevants". A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d'investigar els fets.
El testimoni del comissari Rafel Comes ha estat el més crític fins ara amb l'actuació dels dos processats en relació amb la investigació d'un presumpte abús policial. Segons Comes, van descobrir que des de Mossos "no s'havia investigat bé, que s'havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s'havia apartat a la caporal" que va iniciar la indagacions. En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser "un desastre", era "molt millorable" i "es van obviar diligències".
Segons Comes, si convé "es va de genolls" a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. "És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal", ha insistit el comandament del cos. Comes ha afirmat que, al seu parer, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil. Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.
A més, el comissari ha declarat que li semblava "inacceptable" que l'intendent Jaume Morón, cap de l'ABP del Tarragonès, "pressionés" a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. "Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible", ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.
Altres mossos consideren que els processats van actuar correctament
Per contra, l'inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l'Àrea d'Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer "el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar". A més, segons Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. "No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d'altres policies es fa constar el cap d'unitat com a instructor", ha detallat.
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona "molt implicada en la feina" i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i "com a policia, està obligat per llei a donar la informació". En la recta final de l'interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l'atenció a les defenses pels "retrets" constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. "Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients", els ha etzibat el president del tribunal, qui també s'ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora. Cal recordar que, segons la fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que "li tallessin les ales" i que ell li va respondre que "era lògic que ho assumís el cap d'Investigació". A preguntes de les defenses ha dit que no va notar "res estrany" en els processats o que "no volguessin investigar els fets".
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s'especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l'havien agredit. "A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l'anònim potser fa que vegis que l'atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment", ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d'Investigació de Tarragona.
Durant la sessió d'aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s'havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se'n van fer càrrec els agents. Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l'hagués trucat per les gravacions d'aquells fets. "Aquella nit no va passar res fora de l'habitual", ha conclòs. Dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Morón i Cunillera s'enfronten a cinc anys de presó, set d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.
