Dilluns, 22 d'Octubre de 2018

Llibertat amb mesures cautelars per a Cèsar Puig tot i que la fiscalia volia fiança de 100.000 euros

El vallenc, exsecretari general d'Interior, declara davant Lamela investigat per dos delictes de sedició pels fets del 20-S i l'1-O

09 de Març de 2018, per ACN
  • Puig, en una imatge d'arxiu

    Cedida

La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exsecretari general d'Interior i número 2 del conseller destituït Joaquim Forn, Cèsar Puig. Ha declarat durant una hora davant de Lamela, que l'ha citat com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l'1-O. Puig ha declarat després de l'exdirector de la policia, Pere Soler, que també ha sortit en llibertat de l'Audiència.

La fiscalia havia sol·licitat per a ell la mateixa fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat les mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences quinzenals al jutjat i prohibició de sortir de l'Estat sense el preceptiu permís. Tant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l'excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana. Segons fonts presents a l'interrogatori, els dos excàrrecs d'Interior han al·legat que ells no dirigien operatius policials.

Durant la declaració, Puig (assistit pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas) ha insistit en que la seva tasca com a secretari general va recaure, especialment, en qüestions pressupostàries i tècniques sense relació amb l'organització dels operatius. Així, Puig només assistia a les reunions quan afectaven temes pressupostaris, com hores extraordinàries dels agents. Algunes fonts han explicat a l'ACN que les incriminacions es basen en "suposicions".

De fet, han explicat que en alguns correus de Trapero, Puig estava en còpia per si l'afectaven els temes pressupostaris. Puig no va detectar cap il·legalitat ni en aquests correus ni en cap reunió, han explicat aquestes fonts. L'exsecretari general d'Interior també ha explicat les seves funcions i atribucions i ha recordat que ell no formava part de la cadena de comandament policial.

La Fiscalia, però, considera que ambdós van ser contribuir a "facilitar" que el referèndum se celebrés. Durant la declaració de Soler, les mateixes fonts asseguren que el ministeri públic ha remarcat que Soler era un comandament important del cos i un responsable polític i que era "pública" la seva "inclinació" en favor del referèndum. A més, considera que l'exdirector dels Mossos va "fer veure" que es actuaven per evitar el referèndum per "eludir imputacions penals als Mossos".

Basant-se en la gravetat de les acusacions i en el fet que considera que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva, la Fiscalia ha demanat a Lamela que fixés una fiança de 100.000 euros per a cadascun dels investigats (el doble que per a Trapero, que va demanar que fos de 50.000 euros). Tanmateix, Lamela ha rebaixat la mesura cautelar sol·licitada pel ministeri públic. Ha dictat la retirada del passaport per a tots dos, compareixences periòdiques al jutjat més proper, un telèfon per tenir-los localitzats i la prohibició de sortir de l'Estat sense autorització judicial.

Lamela ha recordat que tots dos s'han presentat als requeriments judicials tot i saber els greus delictes imputats i les mesures cautelars contra altres investigats. A més, considera que el fet que altres investigats hagin fugit del país, com Puigdemont o Anna Gabriel, no implica que ells ho hagin de fer. També al·lega que ja no tenen càrrecs públics, que la investigació està molt avançada i per tant no poden dificultar-la, i que tenen arrelament social, familiar i laboral a Catalunya.

En una llarga interlocutòria de 26 pàgines, Lamela repassa molts dels indicis de la causa contra el govern destituït i la cúpula d'Interior com el document 'EnfoCATs', comunicacions interceptades als Mossos i altres. Així, conclou que la direcció política dels Mossos pretenia simular que s'havien intentat parar les votacions de l'1-O, però en realitat, segons Lamela, la policia catalana hauria col·laborat perquè es poguessin fer i fins i tot hauria "obstaculitzat" la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hauria evitat algunes agressions de votants a policies i s'hauria enfrontat i increpat als antiavalots espanyols.

La magistrada també assegura que el pla proposat per Trapero a la policia espanyola i la Guàrdia Civil per aturar el referèndum va ser esmenat pels cossos policials espanyols i el comandament únic, Diego Pérez de los Cobos, però Trapero no el va canviar. A més, la policia catalana hauria anunciat els seus criteris d'actuació per avançat amb la intenció de prevenir els votants, als quals també va avisar dels moviments policials espanyols, diu la jutgessa.

Tampoc haurien fet res per evitar l'ocupació dels col·legis electorals dos dies abans de les votacions. Sobre el dia del referèndum, diu que les ordres eren "genèriques i ambigües", donant molt marge d'actuació al criteri de cada patrulla. A més, el sistema de comunicacions va "alentir-les", perquè estaven molt centralitzades. També es van "infrautilitzar" les unitats d'ordre públic, la Brimo i l'ARRO. Lamela també recorda tuits i declaracions públiques de Soler a favor del referèndum quan ja era director general dels Mossos.

COMENTARIS (0)