L’avenç imparable del cas Innova i la mort d’un manter a Salou marquen l’any al Camp de Tarragona

Els casos de presumpta corrupció han tornat a ser els grans protagonistes de l’any informatiu al Camp de Tarragona. El més conegut, el cas Innova, ha superat el centenar d’imputats i investigats arran de l’esclat de la polèmica per les pròtesis de Traiber. Un dels episodis més convulsos, però, es va viure a finals d’abril, amb la detenció de la primera tinent d’alcalde de Reus, Teresa Gomis. Al juliol, van tornar a arrestar l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, en una causa que ha acabat donant lloc al mediàtic cas Petrum, pel suposat 3%. A Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros ha hagut d’entomar l’incòmode cas Inipro i el registre de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament. A l’agost, la mort accidental d’un manter a Salou va desfermar la tensió del col·lectiu senegalès contra els Mossos d’Esquadra. I per acabar l’any, una de freda i una de calenta: els més de 20 MEUR que la Rifa de Nadal ha deixat a Roda de Berà i a Tarragona, i la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils.

Innova supera el centenar d’imputats i investigats amb l’esclat del cas Traiber

El 28 d’abril, la Guàrdia Civil deté la primera tinent d’alcalde de Reus, Teresa Gomis (CiU), càrrecs i excàrrecs de Sagessa i el propietari de Traiber, Luis Márquez, en el marc d’una nova operació pel cas Innova. El 13 de maig es fa pública la imputació del regidor Marc Arza, a qui s’acusa, juntament amb Gomis, de pressionar metges de l’Hospital de Sant Joan perquè Traiber tornés a vendre pròtesis al centre, malgrat l’existència d’una alerta sanitària per la implantació de peces caducades i en mal estat a centenars de pacients. El 16 de desembre, una interlocutòria del jutge instructor del cas Innova apunta a l’existència de suborns a metges a canvi d’utilitzar pròtesis de Traiber. El magistrat fa pública una llista d’investigats on hi figuren 47 metges i 13 persones vinculades a l’empresa, amb les quals el cas supera el centenar d’imputats o investigats.

Nova detenció de Masagué i l'esclat del cas 'Petrum'

El passat 23 de juliol la Guàrdia Civil torna a detenir l'exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, juntament amb tres directius de l'empresa Teyco i un assessor fiscal, fent esclatar a la llum pública l'anomenat cas 'Petrum'. En realitat, l'actuació dirigida pel jutge del Vendrell és un nou capítol -una peça separada- en la investigació per la suposada trama de corrupció al voltant de l'Ajuntament de Torredembarra, inicada per la denúncia d'una exregidora d'ERC i que va portar Masagué a la presó més de dues setmanes l'any 2014. Se li atribueix haver rebut 1,43 MEUR en suposats pagaments irregulars per part de Teyco, en concepte de suposades comissions il·legals per a l'adjudicació d'obres públiques que els investigadors acaben relacionant amb el presumpte finançament il·legal de CDC. Tant l'exalcalde com la constructora asseguren que responien a negocis particulars conjunts que no van funcionar.

Ballesteros s’enfronta al cas Inipro

A Tarragona, la Guàrdia Civil escorcolla el 9 d’octubre diverses dependències municipals i, de nit, registra l’Ajuntament en relació al cas Inipro. Els investigadors posen el punt de mira en dues pròrrogues d’un servei d’atenció als immigrants que l’Institut Municipal de Serveis Socials hauria continuat pagant a una empresa afí al PSC sense seguir la normativa de contractació pública. El govern municipal admet “mala praxi” –primer administrativa i, després, de gestió–, però nega l’existència de delicte. Ballesteros topa amb la CUP i es veu obligat a donar explicacions a l’oposició. L’alcalde admet que va aprovar per decret diverses factures de l’empresa Inipro perquè els tècnics van acreditar que l’empresa havia fet la feina, tot i diversos advertiments d’il·legalitat del secretari i l’interventor. S’espera que el jutge citi a declarar diverses persones en qualitat d’investigades.

Tensió entre la comunitat senegalesa i els Mossos d’Esquadra a Salou

L’11 d’agost, durant una operació dels Mossos d’Esquadra contra el ‘top manta’ a Salou, Mor Sylla mor en caure daltabaix del balcó d’un tercer pis. La comunitat senegalesa de la població s’enfurisma perquè creu que la mort del seu compatriota no és accidental i la situació degenera en greus aldarulls i càrregues policials pel centre de la ciutat. El cas té una gran repercussió mediàtica i obre un debat polític sobre la gestió del ‘top manta’. Al cap d’un mes, el jutge arxiva el cas després de prendre declaració als policies i a diversos testimonis, entre ells un company de pis que s’acaba desdient de les acusacions que havia fet contra els Mossos. El magistrat conclou que la mort de l’home va ser accidental i la comunitat senegalesa es disculpa amb la ciutadania pels episodis violents.

La pressió social guanya el pols a Salut pel servei d’hemodinàmica les 24 hores

L’any 2015 arrenca amb la notícia de la mort del farmacèutic tarragoní Enrique Gheron, el dia de Nadal, mentre el traslladaven a Barcelona després de patir un infart. L’home no havia pogut ser atès a Tarragona perquè la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII només funcionava de vuit del matí a vuit del vespre i ja havia tancat. Tot i que els sindicats ja feia anys que reclamaven l’ampliació horària, el cas colpeja la ciutadania i el Síndic obre una investigació d’ofici sobre l’atenció dels malalts coronaris. S’impulsen manifestacions, protestes i tancades per tal de pressionar el Govern. Finalment, el conseller de Salut, Boi Ruiz, anuncia que les unitats d’hemodinàmica de Tarragona, Lleida i Girona obriran les 24 hores, tot i que desvincula la decisió de la mort d’Enrique Gheron. La millora es posa en funcionament el 16 de febrer.

La Rifa de Nadal fa parada al Camp de Tarragona

Després d'anys en què la Rifa de Nadal sempre passava de llarg del Camp de Tarragona, aquest 2015 hi ha deixat una pluja de més de 20 MEUR. El segon premi, el 12775, va portar a Roda de Berà més de 18 MEUR. Les quinze sèries del número que va vendre l'Administració de Loteria del municipi es van repartir, majoritàriament, entre treballadors i residents de la llar d'avis Mirador de Berà. De fet, va ser la cuinera d’aquest centre, germana de la venedora de loteria, que va escollir el número per jugar-lo amb els seus companys de feina. A Tarragona, concretament als barris de Torreforta i Campclar, hi va caure gairebé 2 MEUR d'un cinquè premi, el 70481. Molts dels afortunats són clients de dos bars que van vendre bona part dels dècims. Alguns, però, també el van comprar per finestreta.

Condemnen l’acusat de matar Estela Calduch, però es manté en llibertat

L'Audiència de Tarragona va condemnar al juliol a 21 anys i mig de presó Manuel Amancio Álvarez, per l'assassinat de la caixera Estela Calduch durant l'atracament d'una sucursal del Banc de Santander a Cambrils, l'any 2010. Després del veredicte de culpabilitat del jurat popular, dos dels tres magistrats del tribunal consideren provat que Álvarez, juntament amb un segon home que ha estat detingut enguany, va disparar contra la jove empleada. Una magistrada, però, fa ús del seu vot particular absolutori i, posteriorment, la defensa recorre la sentència davant el Tribunal Suprem. Mentre aquest òrgan judicial no es pronunciï, l’Audiència ha acordat mantenir ‘el Bravo’ en llibertat provisional, ja que creu que no hi ha risc de fugida.

Tarragona estrena presó

Després de més de mig segle, el centre penitenciari de Tarragona deixa de funcionar com a tal i dóna pas a un centre de règim obert. Amb alguns anys de retard, el 24 de novembre, els 180 interns de la vella presó es muden a les noves instal·lacions de Mas d’Enric, al municipi del Catllar. Un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra permet completar el trasllat amb èxit. El nou recinte té capacitat per a un miler d’interns, tot i que s’anirà omplint de forma gradual fins al 2017. Està previst que s’hi vagin traslladant les desenes de reclusos del territori que compleixen condemna en altres presons catalanes. Mas d’Enric ofereix amplis espais i disposa, fins i tot, de piscina. La ciutat espera el projecte de construcció d’un nou centre obert que permeti alliberar les instal·lacions de l’avinguda de la República Argentina i poder decidir quins usos es donen al cèntric espai.

Obre portes el centre comercial de Metrovacesa a Reus

Després que l’edifici quedés a mig fer l’any 2010, a causa de la crisi, el centre comercial de Metrovacesa obre portes a Reus el 6 de novembre. L’espai, batejat com La Fira Centre Comercial, obre pràcticament al complet i amb presència de les principals firmes de roba i calçat, supermercats i establiments de restauració. El faraònic edifici, amb una superfície construïda de 41.700 metres quadrats i prop de 30.000 de superfície comercial, canvia la fisonomia de l’avinguda Sant Jordi. El consistori ingressa els 30 MEUR pendents del cànon per part de l’empresa. La inauguració de l’establiment, però, uneix al petit comerç de la ciutat, que lluita per mantenir la clientela i evitar una baixada de les vendes. El consistori ho compensa amb una ambiciosa campanya de promoció de Nadal per atraure clients al comerç tradicional del centre de la ciutat.

Oposició frontal a la deslocalització de la planta de Covestro

El passat 4 de desembre, l'empresa Covestro, filial de la multinacional Bayer, anunciava el tancament la planta d'MDI del polígon químic de Tarragona a finals del 2017 per traslladar la producció a Alemanya, posant en peu de guerra la plantilla i les administracions del territori. Els sindicats han iniciat contactes polítics a tots els nivells per aturar, fins i tot en el marc de les institucions europees, el que consideren una deslocalització i una agressió econòmica per part d'interessos alemanys, que amenaça 120 llocs de treballs directes i un miler d'indirectes. Argumenten que, per les seves condicions i situació, la planta és totalment viable i competitiva respecte qualsevol altra del grup a Europa. Fins i tot suggereixen que la instal·lació d'una fàbrica de clor pròpia per abastir la producció d'MDI -matèria base del poliuretà- permetria Covestro abaratir els costos i incrementar el volum de negoci liderant el mercat de la sosa càustica al sud d'Europa.

El 'Pacte de Berà': clam per la gratuïtat de l'AP-7

Alcaldes, diputats i senadors de diferents municipis del Tarragonès i Baix Penedès han unit forces per exigir al Ministeri de Foment la gratuïtat de l'AP-7. El front comú es va materialitzar al març, amb la signatura de l'anomenat 'Pacte de Berà', i va agafar força durant l'estiu, amb l'augment de trànsit i la multiplicació dels problemes de mobilitat. Els representants polítics van reunir-se amb el Secretari General d'Infraestructures, Manuel Miño, però no hi ha hagut cap gest per part del Ministeri de Foment. Davant l'immobilisme, els municipis afectats han tallat un cop l'N-340 a l'Arboç per exigir el pas gratuït de vehicles per l'AP-7 fins que no es perllongui l'A-7. No descarten repetir l'acció.

Fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils

La cooperativa de Cambrils va presentar, el 22 de desembre, preconcurs de creditors, i va tancar provisionalment les oficines de la caixa agrària per manca de liquiditat. Des del mes de març s'estava treballant en un pla de viabilitat per donar de baixa la secció de crèdit i integrar-la al BBVA, però la situació es va precipitar perquè els diners per fer front a la totalitat dels traspassos dels dipòsits a l'entitat financera no van arribar. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va concedir un préstec de 10 MEUR a la cooperativa cambrilenca supeditat a un aval de la Generalitat que, finalment, no es va fer efectiu, ja que mancaven 4,5 MEUR més que fan falta per al funcionament habitual de la caixa. Així, 32 MEUR d'estalvis d'uns 1.500 clients es troben ara bloquejats i penjant d'un fil.

L’A-27 topa amb el Coll de Lilla

Dos anys després de la posada en servei del primer tram de l’A-27 entre Tarragona i el Morell, la ministra de Foment, Ana Pastor, inaugura el 13 d’octubre el segon tram de l’autovia, 9,5 quilòmetres nous entre El Morell i l’enllaç amb la C-37 a Valls. A dos dies de les eleccions a les Corts espanyoles, el 18 de desembre s’obren cinc quilòmetres més, corresponents a la variant de Valls. L’A-27 ja suma més de 22 quilòmetres i una inversió de 221,7 MEUR, però encara no millora la mobilitat amb el pla de Lleida. El subdelegat del govern espanyol anuncia per a l’any 2016 la represa del tram de l’A-27 fins a Montblanc, que inclou el costós túnel del Coll de Lilla. Els alcaldes de Valls i Montblanc anuncien que impulsaran mobilitzacions si els treballs, que estan aturats i a mig fer des del 2010, no es reprenen abans del 15 de gener.

Reobre el Museu Guimerà acotant el projecte inicial

Cinc anys després de tancar per reformes, aquest 2015 la Casa Museu Àngel Guimerà ha reobert al Vendrell. Tot i que el projecte inicial preveia una reforma integral de l'edifici, finalment només s'ha adequat la planta baixa i el primer pis, amb una exposició sobre la vida i obra de l'escriptor. La reobertura del Museu ha costat 1,8 milions d'euros, amb què s'han adequat vuit sales sobre la trajectòria poètica, política, periodística i teatral de Guimerà amb una exposició multimèdia. Amb tot, l'Ajuntament del Vendrell no llença la tovallola i confia recuperar el projecte original. La intenció és crear a llarg termini un Centre d'Estudis sobre Àngel Guimerà. No hi ha, però, ni calendari ni pressupost.