Cookie control
Dimarts, 23 de Juliol de 2019

L’important arxiu Tarradellas de Poblet s’obre al país

El president va generar un fons amb dos milions de pàgines de documentació i 33.000 fotografies d'enorme valor històric

15 de Juny de 2019, per Jordi Garcia Arnau
  • J.G.A.

  • J.G.A.

  • J.G.A.

  • J.G.A.

  • J.G.A.

Amb motiu de la celebració del Dia internacional dels arxius, l’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet ha obert les seves portes per apropar-se a la ciutadania. L'arxiu és situat a l'antic Palau de l'Abat, una construcció dels segles XVII i XVIII que va ser abandonada a partir de 1835. El palau va ser restaurat el 1982 a càrrec de la Generalitat, amb la intenció d'instal·lar-hi l'arxiu monàstic de Catalunya. A partir d'una visita a Poblet que va fer el president Tarradellas el 1978, aquest va establir una bona amistat amb l'abat Maur Esteve i va decidir fer donació de la totalitat del seu fons documental al Monestir de Poblet, que reconeix com a panteó reial de la Corona d'Aragó.

Tres condicions

Tarradellas va marcar tres condicions per a l'entrega. La primera, que la propietat continués sent del president mentre ell o la seva dona visquessin; la segona condició va ser que l'arxiu dugués el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià, morta el 1984 i afectada d'una malaltia congènita; i l'última va ser que l'arxiu s'obrís al públic passats 15 anys de la mort de la seva dona, fet que va succeir l'any 2017.

La donació es va produir el març de 1980, i hi van assistir representats dels tres territoris de la Corona d'Aragó. Els fons dipositats a Poblet contenen la documentació aplegada i produïda per Josep Tarradellas des de 1931 i fins a la seva mort, el 1988. Abasten la segona república espanyola, la guerra civil, el franquisme i la transició. Tarradellas va dirigir diverses conselleries fins el 1939, any en què es va haver d'exiliar a Suïssa, i posteriorment a França. El 1954 va ser escollit president de la Generalitat a l'exili per un grup de parlamentaris catalans reunits a Mèxic, càrrec que va ocupar fins el 1980, tres anys després del seu retorn a Catalunya.

Dos milions de pàgines de documentació

L'obsessió del president per guardar-ho tot i deixar ben documentada la seva gestió en tots els càrrecs que va exercir, és el que va permetre que generés dos milions de pàgines de documentació i 33.000 fotografies d'enorme valor històric. El conjunt documental abasta cartes escrites o rebudes que Tarradellas va anar aplegant durant la seva vida política, fotografies de les indústries de guerra, i la seva biblioteca personal, amb milers de llibres, molts dels quals referents a la Guerra Civil.

Quan els franquistes van ocupar Barcelona, el 26 de gener de 1939, el govern de la Generalitat es va retirar cap al Rosselló i el fons de arxivístic de la Generalitat es va fragmentar. Alguns documents van ser requisats per organismes al servei de la repressió franquista però, afortunadament, molts d'altres es va poder salvar de les incautacions. Tarradellas va voler protegir la documentació en la seva fugida en diversos amagatalls, amb la ferma convicció que només la constància escrita i gràfica serviria a les noves generacions per poder evitar els errors que es van cometre en el passat.

Increment del fons

S'explica l'anècdota que els pares de Tarradellas van custodiar part d'aquesta documentació al jardí de casa seva, enterrats en uns bidons de gasolina que mai es van arribar a descobrir. Al llarg dels anys, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha vist incrementar el seu fons documental amb les aportacions d'importants personalitats, com és el cas dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils; el dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, el fons de Joan Antoni Samaranch i el de l'historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània de l'Estat espanyol.

Més recentment, s'ha incorporat a l'arxiu una de les tres còpies de la documentació recopilada pel lehendakari basc, Íñigo Urkullu, com a mediador del procés d'independència de Catalunya. L'Arxiu Tarradellas està dirigit per Núria Gavarró, nascuda a La Riba i llicenciada en Documentació per la UOC i en Història per la URV.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

arxiu tarradellas poblet reusdigital
arxiu tarradellas poblet reusdigital
arxiu tarradellas poblet reusdigital
arxiu tarradellas poblet reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges