Dijous, 28 de Març de 2024

L’IPHES descobreix les primeres evidències culturals dels humans moderns fora de l’Àfrica

Ha localitzat eines de pedra d’entre 36.000 i 54.000 anys d’antiguitat

03 de Març de 2017, per ACN
  • D'esquerra a dreta: Andreu Ollé, Eudald Carbonell i Behrouz Bazgir, investigadors de l'IPHES, a la Cova de Kaldar

    Cedida

Un equip internacional liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert un conjunt d’eines de pedra, amb una antiguitat d'entre 36.000 i 54.000 anys trobades en una cova de Kaldar, a l’Iran, que suposen les primeres evidències culturals dels humans moderns fora de l’Àfrica. Es tracta d’eines de pedra associades a restes faunístiques en nivell datat per carboni 14t. La investigació ha estat codirigida per un equip iranià i espanyol al capdavant, amb Behrouz Bazgir i Andreu Ollé respectivament i la descoberta ha estat publicada recentment per ‘Scientific Reports’, una de les principals revistes en matèria de ciències multidisciplinàries. Així mateix, aquests resultats situen l’Iran com un dels primers indrets habitats pels humans moderns que, juntament amb els grups d’hominis llevantins, van aconseguir dispersar-se des de l’Àsia Occidental fins a Europa.

D’altra banda, la seqüència excavada a Kaldar conté nivells més antics amb indústria mosteriana, associada generalment als neandertals. Això, segons l’IPHES, proporciona evidències de la seva substitució per la indústria baradostiana similar a l’aurinyacià, la qual és exclusiva dels humans anatòmicament moderns. Aquest fet representa una ocasió única d’estudiar la transició del paleolític mitjà al paleolític superior a les muntanyes del Zagros.

A més, la cova de Kaldar proporciona dades sobre com aquestes poblacions van sobreviure al clima i a les situacions mediambientals paleàrtiques que resultaven noves per a ells.

En l’article hi ha col·laborat 19 científics internacionals com a coautors, entre els quals hi ha especialistes com Eudald Carbonell (IPHES i Universitat Rovira i Virgili), Jan van der Made (Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid), Marcel Otte (University of Liège, Bèlgica) i Thomas Higham (University of Oxford). A més, es compta amb la col·laboració de Faranak Bahrololomi i Moloudsadat Azimi, del Research Center of Iranian Cultural Heritage, Handicrafts and Tourism Organization (RICHT), institució amb qui l'IPHES manté un conveni de recerca.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics