Manifest dels cristians contra les 'injustícies' a Catalunya

Convençuts que “el silenci no és mai neutre, sinó que pot ser tant o més polític que un pronunciament”, un grup de “cristians de Tarragona preocupats per la situació que viu Catalunya” han redactat un manifest per denunciar “les injustícies que pateix Catalunya” i per criticar l’aplicació de l’article 155 i la seva defensa feta pel president de la Conferència Episcopal Espanyola; les acusacions d’adoctrinament de l’escola catalana –“quan en realitat és un model d’integració i de respecte”–; per defensar el dret a decidir i per justificar la desobediència a la llei quan aquesta és injusta. El document està signant, de moment, per més de 200 tarragonins, entre els quals la professora de filosofia i exdirectora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, el sacerdot Miquel Barberà, el sociòleg i filòsof jesuïta Francesc Xammar, el filòsof, teòleg i mossèn Josep Gil Ribas, l’escriptora Olga Xirinacs, la professora Aurora Aubach, l’exregidora i exdiputada per CiU Victòria Forns i el teòleg i filòleg Lluís Moncunill.

El manifest arriba “després de la violència policial del dia 1 d’octubre”, del cessament del govern i de la dissolució del Parlament per part de l’Estat, de la intervenció de les institucions catalanes i després de l’empresonament de representants d’entitats independentistes i d’autoritats polítiques catalanes.

Els signants del manifest consideren que “l’independentisme i l’unionisme referits a la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol són compatibles amb l’Evangeli, i l’Església no ha d’identificar-se amb cap d’elles: no pot defensar l’independentisme, però tampoc l’aplicació de l’article 155, com ha fet el president de la Conferència Episcopal Espanyola”.

Asseguren que “fins i tot cenyint-se estrictament a la llei, molts juristes afirmen que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i l’empresonament de dos presidents d’entitats i d’autoritats polítiques és il·legal”.

Els autors del manifest també justifiquen la desobediència: “Si la llei és injusta, cal canviar-la i, si no es pot, hi ha èticament i en consciència el dret a desobeir-la en tant que sigui injusta. Si no fos així, estaríem en un règim autoritari o totalitari i no pas en un estat democràtic.” També assenyalen que “a Catalunya l’Estat ha aplicat unes lleis que van contra el dret a decidir el futur de la nostra nació, un dret reclamat pacíficament pel 80% de la població amb un moviment transversal, molt actiu des del 2010, dialogant i desitjós de pactar, sempre pacífic i mai violent”, i lamenten que “aquests darrers mesos l’Estat espanyol intenta, per tots els mitjans, ofegar aquell moviment”.