Divendres, 29 de Març de 2024

Mig segle de nits de marxa a Salou

La discoteca La Cage de Salou compleix 50 anys

  • Membres de l'staff de La Cage en els primers anys (dreta) i Emilio Izquierdo, amb altres companys (esquerra)

    Cedida

“Abans hi havia una altra manera de divertir-se, la gent era fidel a un lloc”, explica Juan Maria Bartolí, fundador de La Cage, la discoteca en actiu més veterana de Salou. Un espai de nit que juntament amb les mítiques Tiffany’s (1965) de Platja d’Aro i Pachá (1966) de Sitges, van encetar una altra manera d’entendre l’oci nocturn al país en un temps en què tot just el turisme encetava la seva època daurada.

Urbanísticament integrada al Salou actual, la discoteca La Cage es trobava l’any 1967 molt allunyada del nucli. "Havíem de caminar 3 o 4 quilòmetres per arribar-hi o anar amb mobilette", recorda un dels antics treballadors d’aquesta discoteca, Fernando Macías. La família del fundador, que també era propietària del desaparegut càmping Salou, va enfocar el negoci cap a "la gent de Reus i el turisme francès, alemany i suís" que aleshores era el majoritari a aquesta destinació. Un turisme que, segons Bartolí, res té a veure amb l’actual. "Estava enfocat al turisme de luxe", complementa Macías.

Una de les curiositats de la història d’aquesta discoteca és el seu primer espai. "Vam comprar un circ antic a València i vam muntar les carpes", explica Bartolí. "Sort que no va ploure molt aquells primers estius", recorda, alhora que explica que el sòl era de terra i s’havia de regar prèviament.

Per aquest motiu, "es ballava a les gàbies dels lleons" originàriament. Dos anys més tard, coincidint amb la carrera que va portar l’home a la Lluna, es va construir l’edifici definitiu que va decorar Joaquin Gallardo i que es va ambientar en una mena de nau espacial. "Excepte l’escala d’entrada que recordava la d’un avió que va fer el meu pare", explica Bartolí. El mateix 1969 es va posar en marxa una altra de les discoteques veteranes de Salou encara en actiu, la Flash-back.

Julio Iglesias, prohibit

Musicalment parlant, La Cage "era molt avançada", comenta Bartolí, qui assegura que "Julio Iglesias estava prohibit". Per comprar els discos, Bartolí anava directament a Londres on feia la selecció que després arribava per correu. “Una vegada dins del paquet postal va arribar enlloc de l’encàrrec sol·licitat una matriu dels Beatles que vaig retornar” i “durant 3 o 4 anys no vaig pagar res”, en agraïment per haver retornat la matriu, comenta Bartolí, qui també recorda que cada vegada que anava a la capital anglesa "l’enviaven una limousine" com a deferència.

En els primers temps, els go-go eren una miss Holanda i un guineà que més aviat "cobrava en copes", assegura Emilio Izquierdo, un dels cambrers que hi va treballar entre el 1967 i el 1970. Izquierdo també recorda com en acabar la nit la seva mare li preparava "unes quantes dotzenes d’ous durs amb sal per vendre-les entre els clients" que sortien amb gana i no tenien cap establiment a prop.

Cristina de Borbó, Àngel Nieto, Andreu Buenafuente,… El fundador de La Cage és reticent a comentar els noms dels clients coneguts que han passat les seves nits al local durant l’etapa en què es va encarregar directament. I és que des de fa més d’una dècada la sala està llogada a Pachá. “La festa l’han de fer els clients”, afirma Bartolí, qui critica el ‘botelló’ perquè “perjudica la salut però també els negocis” a Salou.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics