Cookie control
Dimarts, 18 de Febrer de 2020

Joves migrats sense referents familiars demanen més facilitats per poder treballar i estudiar

La DGAIA confia que l'arribada d'adolescents disminueixi per poder oferir recursos més individualitzats

09 de Desembre de 2019, per ACN
  • La URV ha organitzat una taula rodona

    ACN

Joves migrats sense referents familiars que viuen en espais tutelats de la Generalitat han demanat aquest matí poder tenir més facilitats per tenir el permís de treball i per estudiar. La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha organitzat una conferència amb responsables de la Direcció general d'atenció a la infància i l'adolescència (DGAIA), professionals de l'àmbit de l'educació social i dos menors migrats, on s'ha debatut sobre la integració d'aquests adolescents. Des de la DGAIA han apuntat que esperen que la disminució del nombre d'arribades dels coneguts com a MENA (Menors estrangers no acompanyats) permeti oferir-los una atenció més individualitzada. Segons dades de l'organisme, més del 75% d'aquests joves són d'origen marroquí.

Jordina Mora, directora d'un Centre residencial d'acció educativa (CRAE) de Tarragona, ha explicat que els menors que viuen en pisos tutelats, en principi han de marxar quan fan els 18 anys. De tota manera intenten "trobar alternatives amb educadors de carrer o vinculant-los a algun servei" per tal que no es quedin al carrer "en una situació de vulnerabilitat total". En els casos dels joves que han assolit la majoria d'edat però que encara no tenen passaport, també se'ls hi intenta donar una plaça en un dels centres. Segons han assegurat els participants en la conferència, poder tenir un passaport amb més rapidesa ajudaria aquests joves. Més del 75% dels més de 3.000 que atén la DGAIA són d'origen marroquí i per això reclamen més agilitat a les autoritats del país.

De fet, han comentat que encara que es tramiti la documentació des dels consolats que hi ha a Catalunya, tota la burocràcia s'acaba fent des del Marroc. Obtenir el passaport pot costar al voltant d'uns vuit mesos. "En els casos dels països subsaharians encara tarden més", han concretat des de la DGAIA.

En Baba és un dels joves que viu en pisos tutelats per la Generalitat. Va arribar a Catalunya fa dos anys. Va viure primer uns mesos a Barcelona i després va ser traslladat al Centre d'acollida la Mercè de Tarragona, on s'hi va estar fins que fa uns mesos va fer els 18 anys. Després va poder anar a un pis a Reus, on viu actualment. Segons ha comentat, ha tingut sort perquè té passaport, fet que li ha permès poder començar a estudiar. Ja ha fet un curs de fusteria i ara es planteja poder tenir el títol d'ESO, però abans haurà de completar uns cursos de normalització lingüística i fer una prova de nivell per poder-hi accedir.

Amb tot, té clar que tard o d'hora acabarà fent un cicle formatiu de grau mitjà. Tenir feina, però, pot ser més complicat. Cal el permís de residència, que s'aconsegueix amb el passaport, i que especifica que sense un contracte d'un any no es pot treballar. "Volem canviar això i que amb el permís de residència ja puguem tenir un permís de treball", ha indicat en Baba.

Menys arribades

Enguany han arribat menys MENA a Catalunya. Es tracta d'un fenomen que fa més de 20 anys que es produeix, però que s'ha accentuat des del 2017. L'any passat es va registrar el rècord de joves atesos per la DGAIA, amb 3.659. Per aquest 2019 es preveia l'arribada d'uns 5.500, però fins ara han estat poc més de 3.200. "Tenen unes expectatives que no són reals. Pensen que trobaran inserció laboral i que podran estudiar, però amb setze o disset anys no és fàcil", ha comentat Chus Subirats, tècnica d'equips de joves migrats de la DGAIA a Tarragona.

La feina d'inserció que fan els professionals es basa en quatre potes: Fer una bona acollida, millorar la situació administrativa dels joves perquè tinguin la ciutadania de ple dret, millorar la coordinació entre institucions i administracions, i millorar el sistema d'atenció social. "Hem de fer prevaldre la condició de menors per sobre la de migrats", ha indicat Mercè Jové, responsable de suport tècnic i centres de la DGAIA de Tarragona, que ha defensat que cal que la societat vegi aquests joves com "una oportunitat de país".

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  10 de Desembre de 2019

Si volen treballar que ho facin!

Trobem molts individus que viuen dels ajuts i no tenen cap interès en doblegar l'esquena, vivint de diners que no han aportat mai!. Qui realment vulgui treballar que ho faci. Qui no vol aportar res potser que ho faci! Hi ha moltes feines que han de ser compatibles amb els ajuts i així serien útils a la societat on han triar ser. Millorarien, molts, els comptes estatals.