Vinculat a la generació catalanista i resistent al franquisme, aquest dijous va morir l’erudit Ferran Jové Hortoneda, de les Borges del Camp. Autor de diverses obres relacionades, sobretot, amb el camp de l’onomàstica i la toponímia local, Ferran Jové Hortoneda va escriure diferents llibres sobre història local i va col·laborar en obres col·lectives com la que va honorar al seu amic reusenc Ramon Amigó després de la seva mort. Així mateix, l’autor va ser corresponsal al seu municipi del setmanari Mestral (1978-79).
Paral·lelament, i en l'àmbit local, va impulsar els Amics de les Borges del Camp i va fundar 'La Borja', la revista local de les Borges del Camp, des de 1984 i fins al 2005, amb una gran contribució a la recuperació de la llengua, la història i les tradicions locals perdudes durant el franquisme. També va impulsar la recuperació de la Biblioteca de les Borges o cursets de sardanes mitjançant el Patronat per al Foment de la Sardana i Comarca, durant els anys 70 i 80, amb diverses col·laboracions radiofòniques, en les quals també aprofitava per difondre episodis de la història de Catalunya fins que la censura del règim li ho prohibí.
En l'àmbit d’entitats, va ser membre de les primeres juntes dels anys 70, d’Òmnium Cultural Baix Camp, entitat de la qual el 2012 va rebre -conjuntament amb altres mestres de català- l'homenatge per haver estat un dels pioners en la difusió de la llengua i la cultura catalanes mitjançant els seus treballs onomàstics sobre el Baix Camp, com la 'Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal', editat per l'Associació d'Estudis Reusencs (1981), i posteriors estudis onomàstics sobre Riudecols, les Irles i les Voltes (1990), o sobre la toponímia de Mont-roig del Camp i el seu terme, ja el 1999.
El darrer estudi que veié la llum fou 'Onomàstica del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant', publicat per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (2003). Tota la seva faceta com a estudiós de la llengua de la terra sempre va anar lligada a una profunda estimació per l'excursionisme que, sota el mestratge d'Albert Manent, entre d'altres, promogué envers les generacions més jóvens.
Paral·lelament als treballs onomàstics, publicà una 'Guia de les Borges del Camp', editada per l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1983), així com altres recerques historiogràfiques de caràcter comarcal. També té estudis fets sobre la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Riera i, actualment, estava treballant en la reedició de la 'Història de l'Església de la Mare de Déu Assumpta'.
També va cofundar durant els anys de la transició, amb altres activistes culturals, el Grup d'Estudis Comarcals Miquel Joan Gili (nom d'un selvatà que presidí la Comuna del Camp) i el Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, amb la voluntat de recuperar el sentit i sentiment de comarca, perdut i malmès durant la dictadura franquista.
Políticament, Jové va participar en la formulació a les comarques de la primera Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) durant els anys 70. Professionalment, després de treballar de picapedrer en una propietat que dirigia el seu pare, construint pedres de molí i portalades, va estar vinculat al món del comerç a través d’una botiga de venda de recanvis del món de l’automòbil, que es trobava al passeig de Prim, de Reus.
El 2014 va col·laborar en la comissió comarcal d'Òmnium Baix Camp per tal d'impulsar la consulta sobre la independència de Catalunya, alhora que ha estat un membre actiu de l'ANC de les Borges fins a dia d'avui.
