Plàcid Vidal: memorialista singular d’obra viscuda

Revalorar l’aspecte memorialístic de l’obra de Plàcid Vidal, posar l’accent en l’interessant i extens període que recorren els seus textos des de finals del segle XIX fins el 1934 i rescatar els personatges secundaris que apareixen en els seus llibres. Aquests són només alguns dels objectius de la recent tesi doctoral de Fina Masdéu (Reus, 1958) sobre l’autor d’Alcover vinculat al grup dels modernistes de Reus. Sota el títol ‘Plàcid Vidal: memorialista singular d’obra viscuda’ Masdéu analitza aquests aspectes i repassa la trajectòria d’un autor que després de l’èxit d’’Els singulars anecdòtics’ publicat el 1920 no va tornar a recuperar les grans lloances públiques i que per alguns experts ha estat titllat de “mediocre”.

L’encarregat de presentar la tesi serà el catedràtric de Literatura Catalana de la UB, Josep Murgades, al Centre de Lectura el dia 20 d’abril. Catalanista i republicà, Vidal va conrear tots els gèneres literaris durant la seva vida i els seus fons personals i obres es van dispersar molt després de la seva mort. Iniciat en l’obra poètica va anant decantant-se al llarg de la seva trajectòria cap a la prosa on va acabar practicant l’anomenada “literatura del jo” amb uns resultats prou interessants, segons Masdéu. D’aquesta forma, l’autora esmenta que “la figura actualment no acaba d’estar considerada però hi ha un munt d’estudiosos que l’anomenen” i considera que és una excel·lent font “per anar a buscar autors secundaris de segona o tercera fila” relacionats amb la seva època vital. De fet, concreta que tan sols a ‘L’assaig de la vida’(1934), darrera obra publicada en vida de l’autor, es citen uns 300 autors contemporanis a l’índex onomàstic amb al·lusions freqüents a escriptors i intel·lectuals com Jaume Aiguader Miró, Alfons Maseras o Joan Puig i Ferreter.

Al respecte de la seva visió literaria, Masdéu assegura que Vidal era “conscient” que el gènere memorialístic era “poc reconegut a Catalunya” però l’autor pensava que la seva contribució “afavoriria a què algun dia es recordés la seva figura”, un buit que la tesi ha salvat en part. Precisament, Masdéu ha avançat que amb tota probabilitat l’estudi sobre l’autor alcoverenc es publicarà properament. Atesa la dispersió dels fons de l’autor alcoverenc, Masdéu ha emprat principalment fons personals i premsa de l’època per confegir l’estudi sobre l’autor que, més enllà de la seva relació amb el grup dels modernistes de Reus, va establir-se a la capital del Baix Camp durant uns quatre anys on va realitzar tasques laborals a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus gràcies al patrocini d’Eduard Toda.

Amb posterioritat a la seva mort a les acaballes de la Guerra Civil, el 1972, Josep Iglésias va impulsar la publicació pòstuma de la seva darrera obra, ‘Els convencionalismes de la vida’ en la qual, malauradament, es van fer supressions d’alguns passatges per la situació política del moment. Posteriorment, una edició puntual al butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs va rescatar aquestes parts retallades a l’obra.