Dimarts, 23 de Maig de 2017

Priorat, moltes llavors plantades i fruits encara per recollir

Agents econòmics, polítics i socials treuen importància a la continuada pèrdua de població de la comarca i coincideixen en la col·laboració entre administracions i societat civil

13 de Febrer de 2017, per Isabel Martínez
  • El paisatge rural és un dels punts forts del Priorat (en la fotografia una vista dels Guiamets)

    Reusdigital.cat

  • Cornudella de Monsant

    Reusdigital.cat

  • Siurana

    Reusdigital.cat

Resulta un fet constatat que demogràficament la nostra societat està envellint i que la taxa de natalitat és baixa. Una realitat que a determinats territoris es constata encara més per diferents factors. Segons les darreres dades de l’Idescat, entre les comarques que des del 2012 perden població de manera no alarmant però sí continuada se situa el Priorat, un àmbit geogràfic que –paradoxalment- viu un moment dolç en el terreny del reconeixement, la promoció i el turisme. Fa temps que el Priorat va guanyar la batalla de l’orgull i l’autoestima. La situació globalment positiva en aquests camps, però, no amaga altres reptes importants de la comarca cara el futur. Reusdigital.cat ha parlat amb diferents agents polítics, socials i econòmics del Priorat per analitzar l’actual situació demogràfica, avaluar les actuals accions i comentar possibles noves inversions pels propers anys.

Èxode rural històric

Com en moltes altres zones rurals, la pèrdua de població davant del poder d’atracció de la ciutat és una constant en la història de la comarca des de la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX. Una marxa de veïns a la qual l’alcalde de Falset, Jaume Domènech, també presumeix que s’afegeix, actualment, la manca d’habitatges que té  la ciutat, especialment pels més joves. “Hem detectat que hi ha gent que prefereix buscar vivendes als pobles del costat, que són més econòmiques que a Falset”, explica, per justificar que la capital de la comarca es trobi entre els municipis que més veïns han perdut segons les dades de l’Idescat. Concretament, 33 persones durant el 2016.

Per aquest motiu, Domènech afirma que es treballa en “la idea d’una cooperativa en què les vivendes siguin assequibles i això ajudaria a la gent jove que està buscant habitatge”. Al respecte de noves inversions industrials, Domènech evita fer volar coloms de manera gratuïta. “Ho treballem però és molt difícil trobar inversions industrials”, explica, alhora que reconeix que “moltes es queden a Barcelona per l’àrea d’influència, les comunicacions i els aeroports”.

D’igual manera que treballa en matèria d’habitatge, l’alcalde falsetà anuncia la presentació del pla de turisme del municipi durant l’actual mes de febrer.“El turisme de qualitat, sostenible i de la cultura del vi i l’oli ens donen un segell d’identitat i un element diferenciador i amb la col·laboració dels cellers, de les cooperatives i sobretot l’atractiu dels pobles hem d’intentar tots anar en aquesta línia”, comenta al respecte de mantenir els esforços que s’han realitzat fins ara. Justament en aquest camp, fa escasses setmanes que el consistori de Falset ha signat un conveni amb la Cooperativa Falset-Marçà per declarar Any del Vermut de Falset el 2017.

Retenir el talent a la comarca

Amoïnat per l’afectació que la demografia pot tenir sobre “els perfils professionals” de la comarca se situa Enric Calvo, president de Pimec al Priorat. “Ens preocupa el fet de no ser capaços de retenir el talent a la comarca”, assegura aquest representant del sector econòmic, al respecte de les darreres dades demogràfiques que en 5 anys han situat el Priorat més a prop dels 9.000 habitants que dels gairebé 10.000 que hi havia l’any 2011.

Convençut que el Priorat ja s’ha guanyat un prestigi per la qualitat i la sostenibilitat de les seves propostes, Calvo defensa com a millor model d’intervenció la col·laboració “público-privada” per continuar impulsant nous reptes a la zona. “Som els que som i ho hem de tirar endavant entre tots perquè els recursos són limitats”, explica Calvo, qui encara veu accions necessàries per desenvolupar en matèria de turisme. La comarca –prossegueix- “ja s’ha guanyat un prestigi, una qualitat a través del vi, el paisatge, el seu estil de vida,…i respectar aquests valors és importantíssim”, però encara es pot aprofundir en matèria de “benestança a través de l’esport, rutes en bicicleta, visites culturals a través de propostes teatralitzades o oferta pels nens, etc”. 

Una llavor ben plantada però que trigarà

L’impulsor del diaridigital segle21.cat, Carles Cabós, veu el got mig ple en matèria demogràfica comarcal després de recordar l’elevat èxode que ha patit la zona des de les darreries del segle XIX.“Tot i que no ens hem recuperat i que des del 2010 hi ha una tendència a la baixa ens mantenim entre els 9.000 i els 10.000 habitants”, una xifra estable des de la dècada dels vuitanta del segle XX i valora que ja “s’estan fent coses perquè no es despobli més”.

Segons Cabós, hi ha quatre pals de paller a la comarca: el turisme, el parc natural del Montsant, l’acció coordinada perquè la comarca sigui declarada Patrimoni de la Humanitat i l’escalada. “Les coses- afirma Cabós- s’estan fent molt bé al Priorat des de fa uns anys cap aquí”, tot i ser conscient que els projectes engegats segurament “no tindran repercussió fins que passin una sèrie d’anys”. “La llavor tardarà”, diu, però “es veurà que els projectes han sigut molt beneficiosos per la comarca”.

Malgrat aquesta diagnosi sobre el moment actual, Cabós afirma que “dels quatre pals de paller n’hi ha quatre que són assumits per tothom però potser l’escalada és el que està una mica més oblidat també perquè només està relacionat amb una part de la comarca”, com ara Margalef o Siurana. El responsable de segle21.cat vaticina, però, que “tot i estar concentrada en una part del territori i tenir pocs serveis” l’escalada “acabarà creant llocs de treball” al Priorat.

Pla estratègic sobre l’escalada

Precisament sobre aquest darrer punt relacionat amb l’escalada, l’alcalde de Cornudella del Montsant, Salvador Salvadó, discrepa de Cabós. “No hem de morir d’èxit”, comenta Salvadó, qui creu que les actuacions s’han de meditar molt i “s’ha d’actuar poc a poc” perquè tothom es pugui sentir còmode al territori i les inversions reverteixin a tots els sectors. En aquest sentit, Salvadó valora molt positivament la feina desenvolupada per l’oficina de turisme des de fa anys, tasca que poc a poc es va consolidant.

Concretament, sobre el tema de l’escalada, Salvadó explica que “s’està fent un pla estratègic” de la mà de la Diputació de Tarragona perquè el desenvolupament sigui sostenible en tots els sentits. Salvadó comenta que hi ha caps de setmana que “s’està saturat” i que cal actuar amb criteri per evitar un impacte negatiu.

Conscient que el seu municipi integra “la joia de la corona que és Siurana” demana no oblidar “Albarca que és la porta del parc natural del Montsant” i que aquest mateix febrer rebrà la visita del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a conseqüència de la Carta del Paisatge  recentment atorgada pel Parlament Europeu.

Al respecte de les qüestions demogràfiques, Salvadó valora que el seu terme té una població estabilitzada al voltant del miler de persones, dades positives, al seu parer, gràcies a l’activitat dels set cellers i del model de turisme ecològic pel qual s’ha apostat. 

Sense cap gènere de dubte, la tenacitat ha demostrat ser una de les virtuts dels habitants d’aquesta comarca que des de fa dècades lluita i es reinventa en un entorn competitiu i difícil. Les veus d’aquests agents socioeconòmics mostren que el model que cadascú defensa té més punts de trobada que discrepàncies reals.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital pèrdua de població del Priorat
reusdigital.cat Reus Diari Digital pèrdua de població del Priorat
COMENTARIS (2)

Comentaris

Roser  21 de Febrer de 2017

Inexactituds

Llàstima que un article que es pretén de fons tingui algunes inexactituds flagrants. Al marge de les opinions, que són això, opinions, es diuen coses que son errònies i confonen al lector. La Varta del Paisatge va ser aprovada el 2012! Actualment s ha atorgat la Carta Eurropea de turisme sostenible, i el vicepresident Junqueras Ve per signar el Pla de gestió de la candidatura a la UNESCO. Verificar la informació hauria de ser un requisit indispensable en qualsevol article periodístic.

Montserrat Solà  15 de Febrer de 2017

Altres veus, altres Priorats

Isabel, no he pogut deixar de respondre aquest article perquè al Priorat també hi ha persones que vivim al Priorat i hi treballem -i fins i tot ens hi estem reproduint- i podríem ser una altra veu que traslladés -a crits!- que una de les problemàtiques més greus que hi ha a la comarca i que no hi ha poder públic que tingui la valentia ni voluntat d'encarar-ho. És el tema de l'habitatge, primera mesura per poder fixar població a la comarca. Ho dic perquè ho estic patint en la pròpia pell. Els motius són diversos: cases tancades, cases velles, especulació turística -Cornudella sembla la "Barceloneta rural"-, manca de política incentivadora al respecte i ni tan sols de fer un estudi sobre l'estat de la qüestió de l'habitatge (la borsa d'habitatge del Consell Comarcal té 0 vivendes a disposió actualment)!!!
No per tothom aquest Priorat està sent tant "daurat i ple d'oportunitats", i queda molta feina per fer per teixir una comarca demogràficament, socioeconòmicament i culturalment