Dijous, 28 de Març de 2024

Quan plovien bombes

Vuitanta anys dels primers bombardejos aeris de la Guerra Civil al Camp de Tarragona

09 d'Abril de 2017, per Isabel Martínez
  • Bombardeig a Reus del 1938

    Fons Pere Martorell Jareño

  • Acte en record els bombardeigs de fa 80 anys

    Isabel Martínez

  • Visita al regugi antiaeri de La Patacada

    Isabel Martínez

  • Visita al regugi antiaeri de La Patacada

    Isabel Martínez

  • Isabel Martínez

  • Refugi antiaeri de Tarragona

    El Punt Avui

Entre altres dramàtiques circumstàncies, la Guerra Civil va tenir el trist honor d'inaugurar el model de guerra actual en què la població civil de rereguarda pateix directament les conseqüències de l'acció militar tot i trobar-se allunyada de primera línia de batalla. Un canvi de paradigma que va basar-se en l'ús de l'aviació per bombardejar la població civil com a trist preludi de què esdevindria a partir de la II Guerra Mundial. Des d'aleshores la guerra "va deixar de ser de fronts per passar a ser global" precisa Salvador Palomar, autor juntament amb Ezequiel Gort, del llibre Viure sota les bombes editat el 2010.

En el marc del Camp de Tarragona, aquest nou model d'estratègia militar es va estrenar amb el primer bombardeig aeri que va tenir lloc al camp d'aviació de Reus el 9 d'abril de 1937 per part de cinc Savoia SM-81, ara fa justament 80 anys. Un atac aeri a partir del qual es va desencadenar una allau d'intervencions contra una població que es protegia pràcticament només amb el recurs dels refugis subterranis. "Els canons antiaeris situats a la part sud de la ciutat no van tocar mai cap avió tot i que sí que van aconseguir fer menys precisos els atacs" comenta Palomar. "En el moment de començar la Guerra Civil els bombardejos eren una arma poc coneguda i no es coneixien bé els efectes" explica Lluís Balart, director del Museu d'Història de Tarragona qui subratlla que es va requerir l'edició d'unes normes que establissin els requisits tècnics que havien de complir aquests espais de protecció. Pel que fa estrictament a Tarragona, el primer bombardeig aeri es va produir el juny de 1937 i va causar 9 morts i 48 ferits.

El primer bombardeig al camp d'aviació de Reus

El primer atac aeri al Camp va saldar-se amb diferents ferits i, almenys, la mort d'un veí de La Canonja. Aquest bombardeig va representar un punt d'inflexió en la percepció del perill que corria la ciutadania, fet que va accentuar la construcció dels refugis impulsats per l'anomenada Defensa Passiva. Per la seva condició de ciutats importants amb potencial industrial que podia abastir l'exèrcit republicà i el seu paper com a nus de comunicacions, Tarragona i Reus van rebre els atacs més nombrosos. Un horror que –evidentment- no van estalviar-se altres municipis com ara Valls on, per exemple, l'aeròdrom va ser objecte de les bombes en tenir la base d'operacions la quarta esquadrilla, coneguda com la del Xumet.

Segons l'historiador Ezequiel Gort es calculen més d'un centenar de bombardejos únicament a Reus, revisant a l'alça les xifres que van publicar l'any 2010 després d'haver tingut accés a nova documentació. Per la seva banda, Lluís Balart, director del Museu d'Història de Tarragona, afirma que Tarragona "va patir 144 atacs aeris i es van llençar més de 3800 bombes" entre el juny de 1937, data del primer atac aeri, i el gener de 1939 quan la ciutat va caure en mans franquistes.

Les bombes al Centre de Lectura

Tot i no ser l'atac més sagnant que va produir-se a Reus que va representar la mort de 40 víctimes en un atac el 1938, un dels bombardejos que més va impactar en la consciència ciutadana va ser el del 17 de setembre de 1937 quan les bombes van travessar en diagonal la ciutat i va acarnissar-se sobre el carrer Major on no va quedar una sola casa indemne inclòs el Centre de Lectura. Precisament per l'efecte de les bombes caigudes a l'ateneu reusenc van perdre la vida tant la jove bibliotecària de la institució, Regina Figuerola, com un altre usuari, Josep Saperas, que va quedar sota la runa i, tot i ser rescatat l'endemà, va acabar morint, explica Gort.

"A Reus hi ha 220 morts documentats, una xifra relativament petita si es té en compte que algunes ciutats com Granollers van tenir en un sol dia 300 morts" explica Palomar mentre que afegeix que la destrucció en diferent grau va afectar "un miler de cases". Malgrat que no es va poder evitar la incidència zero sobre la població ni tampoc les tràgiques conseqüències sobre la vida quotidiana (misèria, por, ...) que van tenir els atacs, Palomar lloa la tasca realitzada per la Defensa Passiva que va dotar la ciutat "d'una molt bona xarxa de refugis" contribuint a reduir les afectacions en nombre de vides humanes dels atacs que es van intensificar a partir del 1938.

"A Tarragona es van excavar molts refugis i es va tenir la sort, per exemple, que les voltes romanes també hi servien molt bé" comenta Balart mentre subratlla la coincidència que fossin principalment avions italians els que ataquessin aquests espais construïts pels romans. Mentre que a Tarragona el refugi més gran era el de la plaça de la Font amb una capacitat per a 3.000 persones, a Reus ho era el de la plaça de la Llibertat. Actualment, Tarragona no disposa de cap d'aquests espais visitables de forma permanent tot i que sí que ho han estat puntualment i Reus va remodelar el de la plaça de la Patacada que es pot veure prèvia demanda.
La fugida de la gent

Un factor coincident a les dues ciutats va ser també l'exili espontani que es va produir entre part de la població que va voler fugir de la por. "Qui va poder va fugir cap als masos, a cases de familiars o cases dels pobles dels voltants i força gent es va refugiar al que coneixem com les pedreres del Llorito" comenta Balart on precisa que les condicions eren realment precàries. De forma similar, els masos dels afores de Reus es van poblar i, fins i tot, va néixer un barri nou a la perifèria a les que aleshores eren les parcel·les Ferrater i actualment es denomina barri Immaculada.
Cicles de memòria

Tot i el pas del temps la memòria dels bombardejos es troba encara viva. En col·laboració amb el Col·legi d'Advocats, el Centre de Lectura de Reus ha programat al llarg d'aquesta setmana una sèrie d'activitats (inauguració d'una exposició, visita al refugi de la Patacada i xerrades) per recordar aquests fets i les seves conseqüències. Dins d'aquest cicle, l'historiador Joan Navais oferirà demà també una xerrada. Per la seva banda, Lluís Balart avança que el Museu d'Història de Tarragona, l'Arxiu Municipal i la Biblioteca Hemeroteca dedicaran als bombardejos aeris els actes culturals que realitzen cada gener coincidint amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital 80 anys bombardeigs Guerra Civil
reusdigital.cat Reus Diari Digital 80 anys bombardeigs Guerra Civil
reusdigital.cat Reus Diari Digital 80 anys bombardeigs Guerra Civil
reusdigital.cat Reus Diari Digital 80 anys bombardeigs Guerra Civil
reusdigital.cat Reus Diari Digital 80 anys bombardeigs Guerra Civil

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pep  10 d'Abril de 2017

Somos de trecera division

Solamente existe Barcelona, todo lo demás es FULLARACA , nuestros políticos solamente se acuerdan cuando tienen que pedirnos el voto, todo lo demás , necesariamente tenemos una dependencia total de Barcelona, no contamos para nada, siempre ha sido asi

Pep  10 d'Abril de 2017

responsabilitat

Sembal esxtrany que Barcelona demanés responsabilitat a Italia, per els atacs de Barcelona i que no comptessin amb els fets a Reus i BArcelona.

No ens mereixem el mateix que Barcelona? O seguim estant en 2a posició per el que fa al territori?