Reviure la història vuit metres sota terra

El refugi antiaeri situat al carrer de les Creus, de Cambrils, no és només “un jaciment antic”, sinó que forma part “de la història viscuda, d’una memòria compartida”. Així explica Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils, la importància de la reobertura d’aquest “espai emblemàtic” de la ciutat. “Simbolitza el record de tots els civils que s’hi van refugiar durant els bombardejos”, indica. A més a més, per tal de fer memòria dels joves que van anar a lluitar al front, el grup Ejército del Ebro ha organitzat una recreació d’escenes de la Guerra Civil. 

La porta metàl·lica del refugi s’ha obert poc abans de les onze del matí. Responent a les preguntes dels curiosos que s’apropaven, Martí es mostrava feliç. Content de poder tornar a posar a l’abast de la ciutadania aquest espai històric, però alhora trist, en recordar tot el que simbolitza. “Hi van morir unes quinze persones i cinquanta cambrilencs van perdre la vida al front”, ha explicat. També ha recordat les paraules de la seva àvia, per a qui aquest llarg passadís va ser “un lloc de refugi”. 

A cada esgraó, que duu a vuit metres sota terra, disminueix la temperatura i augmenten els pensaments. A través del traçat sinuós del refugi, dissenyat per disminuir l’efecte de l’ona expansiva de les bombes, s’arriba a la sortida situada quasi davant de la Torre del Llimó. Al pati d’aquestes instal·lacions, els membres del grup de recreació històrica Ejército del Ebro ha estat tot el matí mostrant elements i escenes pròpies de la Guerra Civil espanyola, vestits amb còpies exactes dels uniformes de l’exèrcit republicà. 

Una fidel recreació d’escenes de la guerra 

Aquesta entitat disposa d’un gran fons d’objectes històrics, la majoria propietat dels socis col·leccionistes. Els visitants han pogut veure un camió militaritzat Ford A del 1928, algunes armes com una metralladora lleugera russa i un lloc de comandament “híbrid” ja que hi havia elements propis d’aquest espai, tals com un plànol, un fil telefònic, un telèfon i una màquina d’escriure, però també s’hi podien veure uns prismàtics característics d’una línia de trinxera. A més a més, han instal·lat una zona que simulava una parada de sanitat de primera línia, on s’atenia els ferits de les batalles. 

El secretari de l’associació Ejército del Ebro, Pere Ventura, creu que “ara sí que hi ha una consciència clara de mirar enrere i recordar tot el que va ser la Guerra Civil, sobretot a Catalunya”. Ha apuntat que “els llibres d’història estan molt bé”, però que, sobretot la gent jove, “necessita veure els objectes físics que continuen entre nosaltres” per “adoptar una actitud curiosa respecte el que va passar”. “Aquests objectes són el fil conductor que ens porten del present a vuitanta anys enrere”, ha sentenciat. 

A punt tots els espais històrics de la ciutat

Amb la reobertura del refugi després d’una reparació del sistema elèctric, el Museu d’Història de Cambrils ha tornat a posar en marxa la Ruta dels espais de la Guerra Civil, fins ara reservada a visites molt concretes ja que “es volien aprofitar tots els espais”. Aquesta primera Ruta oberta al públic general ha estat tot un èxit: unes 70 persones, entre elles molts infants, han recorregut el barri antic de Cambrils per “conèixer els indrets del paisatge quotidià de la ciutat relacionats amb aquell període bèl·lic”, explica el fulletó informatiu de la visita. 

El Regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Cambrils, Lluís Abella, ha assegurat haver complert un dels objectius que es va marcar a l’inici de la legislatura: “Recuperar els espais emblemàtics de Cambrils”. Ha remarcat que la reobertura del refugi és una fita important per “dinamitzar” la zona de la Vil·la ja que el turisme de Cambrils se sol concentrar en la part del Port. Ha instat a la gent a visitar el barri antic, ja que és “un dels pocs que es conserva tan atractiu”, ha assegurat.

Tant cambrilencs com persones estrangeres, famílies, parelles, gent jove i també gent gran, han assistit entusiasmats a les activitats històriques d’aquest calorós matí de dissabte. Dues dones de la tercera edat comentaven que al refugi s’està molt fresc i enraonaven sobre les sensacions que els havia provocat travessar-lo. Una d’elles ha apuntat, amb aflicció, que “quan la gent que s’hi amagava sortia, potser una bomba havia fet caure casa seva”. La seva companya li ha donat la raó però ha afegit un altre punt de vista: “També va ser l’estructura que, aguantant els cops més durs, els va salvar la vida”.