Dijous, 25 d'Abril de 2024
Al municipi del Baix Camp hi resideix des dels anys seixanta una gran comunitat provinent del poble manxec
Eugenio Montalvo, Eugenia Montalvo i Alfonso Ruiz-Orejón a la llibreria La Cometa
Joan Gomis
L'Ajuntament de La Solana rep la visita dels "solaneros" de Riudoms amb l'alcalde Josep Maria Cruset
Cedida
Excursió de "solaneres" riudomenques a La Solana
Cedida
El procés de reconversió, mecanització i modernització agrària espanyol a principis dels anys cinquanta, en etapa de postguerra i dictadura franquista, va deixar sense feina molts pagesos, els quals van haver d’emigrar a altres municipis per seguir treballant al camp o per millorar les seves condicions de vida amb un altre ofici. Es registra que a la dècada de 1960 es va produir un intens èxode de gent provinent, sobretot, d’Andalusia, Extremadura, Múrcia, Galícia i les dues Castelles amb destí a zones de l’Estat més desenvolupades econòmicament i que oferien més llocs de treball, com Madrid, el País Basc, el País Valencià i Catalunya. En aquells anys, a Riudoms va destacar una nombrosa emigració d’habitants provinents de La Solana, un municipi de la província de Ciudad Real (Castella-la Manxa). Gairebé 560 quilòmetres separen els dos pobles, però tot i la llarga distància, el lligam és intens. Estan agermanats oficialment des del 1998.
Es diu que una onada de 200 persones provinents de La Solana va establir-se a Riudoms al llarg d’una dècada, fins als anys setanta. Una de les primeres famílies a crear-hi arrels va ser la Montalvo Carnal, el 1955. El matrimoni Bartolomé Montalvo i María Francisca Carnal regentava una fàbrica d’olis al poble manxec que va haver de tancar a causa de la crisi econòmica generada en la postguerra. A Riudoms trobarien noves oportunitats, juntament amb els seus fills. Un d’ells, Eugenio Montalvo, es dedicava a segar blat als camps de La Solana quan encara no era major d’edat. Canviar de municipi també va comportar canviar de feina. Inicialment, va treballar en una bòbila a la carretera de Castellvell; més tard es va dedicar a fer de paleta, i posteriorment va obrir, juntament el seu germà i les seves mullers, el bar La Avenida, on es va jubilar. “La veritat és que hi havia poca feina, però l’esforç de tota la família servia per menjar i vestir-se”, recorda l’Eugenio sobre la seva arribada a Riudoms.
La Avenida va ser per a molts un punt de trobada habitual. Estava situat darrere l’església de Sant Jaume, a l’inici de l’avinguda de Josep Maria Sentís, l’actual avinguda del Primer d’Octubre. La gent deia: “Per darrere de l’església qui hi passarà, amb el fred que fa? Però la veritat és que va ser un èxit”, admet qui en va ser un dels propietaris. El bar feia de frontera amb els “terrenys plens d’avellaners” que hi havia just darrere. Actualment aquesta zona està urbanitzada amb escoles, un forn, una farmàcia i altres serveis de primera necessitat.
El local obria gairebé 24 hores al dia, de 6 del matí a 2 de la matinada, tal com recull l’historiador riudomenc Joan Torres en el número 529 de la revista local ‘L’Om’. “L’especialitat de la casa eren les tapes amb calamars, gambes arrebossades o conill a la brasa”, rememora Montalvo. A les tardes s’hi solia jugar a cartes. Va tancar la persiana el 2016 i ara està en venda. Qui també guarda bons records del bar és Eugenia Montalvo, filla de l’Eugenio. Ella, nascuda a Riudoms, “hi ajudava a estones els estius amb els germans” quan era adolescent. L’Eugenia és propietària de la llibreria La Cometa, on ens reunim.
Com molts altres “solaneros”, qui també va fer cap a Riudoms abans dels anys setanta és Alfonso Ruiz-Orejón Gómez-Pimpollo, cunyat d’Eugenio Montalvo. “Vaig venir a treballar en una serralleria.” Tenia 9 anys quan va trepitjar per primera vegada la vila del Baix Camp. Hi va passar una curta temporada i se’n va tornar a La Solana. Amb 15 anys retornaria a Riudoms, on vivien família i amics. “M’agradava molt el futbol, i al cap de tres mesos d’arribar ja jugava a l’equip juvenil del poble.”
La terra necessita mà d’obra
En aquells temps l’economia local es basava —i es continua basant— en l’agricultura. El conreu d’avellaners, oliveres i de fruita necessitava mà d’obra. “La majoria de “solaneros” van venir a treballar al camp. En la temporada de l’avellana venia molta gent a recollir-ne i se’n tornava a La Solana”, apunten els dos cunyats. Respecte a Riudoms, Ruiz-Orejón afegeix que “era un poble petit al qual no li sobrava res. Hi havia 3.000 persones quan vam arribar i avui dia n’hi ha més de 6.000 mil. Hi havia l’escola, el metge i para de comptar.” Tots dos es mostren contents per l’acollida que van tenir.
Agermanament Riudoms - La Solana
Gràcies al vincle entre els dos municipis, el juny del 1998 es va oficialitzar el seu agermanament amb una trobada al poble manxec. Una gran comitiva de “solaneros” residents a Riudoms i el seu batlle en aquells anys, Josep Maria Vallès, van ser rebuts al consistori de La Solana per enfortir encara més els lligams. Tot va començar quan la comunitat “solanera” de Riudoms va contactar amb el seu ajuntament per organitzar-se i rebre suport institucional. Dit i fet. Des de llavors, l’Ajuntament de Riudoms ha anat organitzant excursions a La Solana. No només això, sinó que a Riudoms hi ha un carrer que duu el nom del poble castellà, i a la inversa.
Per a l’Eugenio, la seva filla Eugenia, l’Alfonso i molts altres, és habitual fer el trajecte Riudoms - La Solana - Riudoms. Al poble manxec fan excursions, dinars o van al teatre a escoltar sarsuela, molt típica a la comunitat castellanomanxega. “Quan vas al poble i et trobes amb els amics de la infantesa és una alegria enorme”, diu l’Eugenio. “Tens ganes d’arribar-hi, però també de tornar a Riudoms” i “tenim el cor dividit” són afirmacions que manifesten tots tres.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
