Salou i Pratdip, els municipis amb més percentatge d'estrangers

La pèrdua de població estrangera a Catalunya és una constant i les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre no en són l'excepció. Les dades estadístiques globals que des de l'any 2000 recull l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mostren el degoteig iniciat l'any 2010 –quan hi havia registrats 1.198.538 estrangers a Catalunya– i que es manté amb les darreres dades fetes publiques, les de 2016, quan el nombre de nouvinguts ha descendit fins a 1.023.398 persones, xifra que representa un 13,6 per cent de la població total de Catalunya.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre el percentatge d'estrangers és exactament el mateix que a Catalunya, i per comarques, destaquen a la franja alta el Baix Ebre i el Montsià, amb més d'un 16% d'estrangers, i la Conca de Barberà i el Priorat a l'altre extrem i amb poc més d'un 10% de població no autòctona. De fet, la Conca de Barberà és, junt amb el Montsià, una de les comarques que més població estrangera ha perdut en el darrer any; exactament, un 6,1% menys d'immigrants empadronats respecte al 2015.

Més enllà de percepcions

La Terra Alta és l'única comarca de la demarcació sense cap variació interanual i el Baix Penedès, per la seva banda, és la que menys població estrangera ha perdut, i el percentatge de població de fora és pràcticament el mateix que la mitja catalana. En aquest cas, les xifres posen en evidència algunes estigmatitzacions i deixen sense arguments partits com ara Plataforma per Catalunya que, en el cas del Vendrell, s'han fet forts a còpia de discursos que carreguen fort contra la immigració de determinats països. Amb dades a la mà, el percentatge d'immigrants al Vendrell és del 13,87%, i a Calafell la xifra s'eleva lleugerament fins al 15,75%, mentre que a l'Arboç puja fins al 23%. A més, hi ha molts municipis de la comarca (el Montmell, Llorenç del Penedès, Albinyana, Sant Jaume dels Domenys o la Bisbal del Penedès) en què la població immigrant representa només al voltant d'un 5% de la població.

Salou, per la seva condició turística, és el municipi que més gent estrangera té registrada. En concret, 8.492 de les persones que hi viuen són de fora, xifra que representa un 32,18% de la població. Al seu darrera hi ha el cas atípic de Pratdip (vegeu la peça) amb un 29,52% de població estrangera i entre els municipis on més d'una quarta part de la població és d'un altre país hi ha Mont-roig del Camp, Ulldecona, l'Ampolla, el Perelló o Salomó.

A l'altre extrem, el de les poblacions registrades a l'Idescat amb percentualment menys població estrangera hi ha els pobles de Caseres i els Pallaresos, que no arriben al 2% d'immigrants.

Nacionalitats

Pel que fa a nacionalitats, la majoria dels estrangers provenen del Marroc i de Romania. Destaca també el Montsià, on hi ha un gruix prou representatiu d'immigrants provinents de Moldàvia, uns estrangers concentrats bàsicament en aquesta comarca, al Pallars Sobirà i a la Cerdanya. En el conjunt de Catalunya, hi ha gent de 166 nacionalitats diferents, sent les més nombroses les de països europeus (33,3%), seguides de la població de països africans (un 28.2%) i en tercer lloc, els provinents d'Amèrica (un 24.2%).

Pratdip, el paradís dels estrangers europeus

Més enllà del cas concret de Salou, entre les dades estadístiques dels diferents pobles de la demarcació que recull l'Idescat sobresurt el percentatge de Pratdip, un poble de quasi 700 habitants del Baix Camp, dels quals pràcticament un 30% són estrangers. Les dades encara més actualitzades que faciliten des del mateix consistori de Pratdip eleven encara més el percentatge, ja que hi tenen un total de 285 estrangers empadronats.

Què hi busquen tants estrangers a Pratdip? Doncs bàsicament tranquil·litat. Entre un 60 i un 70% d'aquests nouvinguts són persones jubilades provinents de països com ara França. Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit o Rússia. No viuen al nucli del poble, sinó a una urbanització Planes de Rei, creada els anys seixanta, o en un altre nucli que agrupa diversos habitatges conegut amb el nom de les Sorts. L'altre col·lectiu estadísticament representatiu, el marroquí, sí que viu al nucli urbà.