Sexualitat en temps de pandèmia

Respectar els dos metres de distància, rentar-nos les mans amb sabó, utilitzar gel hidroalcohòlic i dur mascareta. Aquestes són algunes de les indicacions més repetides durant la gestió d'aquesta crisi sanitària que travessem. Més enllà d'això, poc debat públic hi ha hagut sobre com hem d'afrontar els vincles íntims i les relacions sexuals, tan humanes i necessàries (també) en un context de pandèmia. Falta acompanyament, recomanacions i respostes, sobretot per als més joves però també per a totes les persones que estan en un moment d'obertura a la seva vida, en què volen conèixer gent nova però no saben com fer-ho.

'Autogestió i autonomia'

Conversem amb Clàudia Vinyals, treballadora social i tècnica de salut a H20, el col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona, i amb Berta Mascaró, presidenta i tècnica de salut de la mateixa entitat i psicòloga social. Lamenten que "les úniques recomanacions que s'han fet han estat prohibitives i no pas formatives" i subratllen: "Tenir sexe amb mascareta està bé com a idea, però si la població ja quasi no es posa ni condó... no és realista". Són partidàries de "l'autogestió i l'autonomia", i creuen en la importància de donar eines per tal que cadascú pugui adaptar-les "a la seva realitat".

També ens acompanya la veu i l'experiència de la psicòloga sanitària, sexòloga i directora de SN Psicologia, Sònia Navarro. Apunta que "han augmentat moltíssim les consultes sobre sexualitat" en aquests últims mesos i recomana aprofitar el moment actual per no anar directament al llit i "conèixer més aspectes d'una persona".

Consultes sobre ITS, identitat de gènere i pràctiques sexuals

Vinyals i Mascaró asseguren que des de la seva entitat han rebut moltes consultes relatives a les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), sobretot pel que fa a "pràctiques de risc". També han atès persones que s'han qüestionat la seva identitat. "L'espai covid ha donat temps per reflexionar", assenyala Vinyals.

Navarro, en canvi, constata un augment important de les consultes sobre sexualitat. Ressalta dues situacions: parelles estables que han passat molt de temps juntes i en què han aflorat alguns temes sexuals que han hagut d'afrontar; i persones solteres que s'han vist immerses en un moment en què la manera de lligar s'ha tornat "més complexa". Destaca que hi ha hagut múltiples situacions personals, "en l'àmbit sexual i també emocional", però subratlla certs patrons: persones que han enfortit els vincles; altres que han vist incrementats els seus problemes i persones que han patit molta soledat.

Aplicacions i xarxes socials

Les tres coincideixen en l'auge de l'ús d'aplicacions i xarxes socials per a lligar. Es tracta, però, de dinàmiques que "ja anaven en augment" i que s'han "accelerat" amb la irrupció del virus. Vinyals i Mascaró evidencien que s'ha diluït la rapidesa de les cites i que ara les converses s'han "allargat", perquè cadascú fa un exercici intern de valorar "si val la pena arriscar-se per aquella persona". En aquesta línia, Navarro adverteix de la necessitat de trobar un equilibri entre "anar de pressa", és a dir, conèixer algú sexualment i no emocionalment, i "anar massa lent", perquè si s'està molt de temps sense veure físicament l'altra persona, correm el risc "d'idealitzar-la massa". La pandèmia, doncs, es pot veure com "una oportunitat" per conèixer més profundament l'altre.

També és un bon moment, segons les tècniques de salut, per "replantejar-nos què entenem com a pràctica sexual" i incloure-hi, per exemple, balls eròtics, masturbació, fotos, vídeos... Això sí, remarquen la importància de ser "transparent" i "respectuós" amb el material: "Que no hi hagi un doble joc", diuen. També recorden que el "no és no" continua sent primordial en aquest context digital: "Ho tenim molt clar de manera presencial, però a les xarxes acabem cedint", lamenten, i animen: "Si no et ve de gust, no ho facis".

Vinyals apunta que la tecnologia ha obert nous camps: "Es pot tenir sexe sense estar físicament junts". Mascaró està convençuda que mantenir relacions a través d'una pantalla resulta "empoderador", perquè és un exercici personal i compartit: "Et toques, et veus, l'altra persona també t'observa… És enriquidor", afirma.

Canvis en els vincles

En les relacions monògames, el fet de tenir relacions sexuals s'ha convertit en una mena de "demostració d'amor", perquè vol dir que estem disposats a córrer un risc per aquella persona, apunta Mascaró, alhora que posa en dubta "quantes d'aquestes són realment monògames". La covid-19 ha propiciat un "tancament preventiu" en les relacions poliamoroses, és a dir, que es mantenen relacions sexuals amb la parella "més central" i les altres queden, de moment, aturades. Més enllà dels vincles que podríem considerar "amorosos", Vinyals assenyala per part seva que en l'amistat també "valorem la proximitat": "Si som amigues de tota la vida o molt íntimes, ens abracem", constata.

En aquest sentit, Navarro apunta que si quedem amb algú cal tenir precaucions, com dur mascareta en un primer moment, però que al final "ens n'haurem de refiar, com fem amb el cercle de persones conegudes".

Altres mostres d'afectes o joguines sexuals

Navarro explica que "encara no se sap si el virus pot contagiar-se a través del semen", perquè hi ha "molt poca investigació en aquest camp". La covid-19 "no és una malaltia de transmissió sexual però sí que travessa la sexualitat de les persones", puntualitza Vinyals.

D'aquesta manera, el risc no recau tant en la relació sexual sinó en el contacte "més pròxim de boques". La transmissió es produeix per via oral, a través de petons, llepades, mossegades... i, més a més, "el sexe oral anal té més risc", apunten les tècniques, que un "cunnilingus o una fel·lació". Les recomanacions, en aquest sentit, són: explorar tot el camp de possibilitats que existeix i valorar altres demostracions d'afecte, com les carícies o els massatges; usar joguines sexuals, que donen plaer i permeten més distància; o practicar postures on les boques no estiguin tan a prop.

Vinyals remarca la importància de "la sinceritat i la franquesa", de ser "respectuosos" i explicar "si hem quedat amb més gent, si no ens trobem bé o hem donat positiu". En definitiva, tenir cura de l'entorn sexual i social.

Una realitat 'agafada amb pinces'

Mascaró creu que, d'un temps ençà, s'ha produït una "relaxació" i conclou: "La normalitat de poder trobar-nos en un bar com si res l'hem traslladat als llits". Tanmateix, lamenta que "ens han deixat una realitat agafada amb pinces i ens en donen les culpes". Tant ella com Vinyals opinen que des que va començar la pandèmia "no s'han donat indicacions respecte al sexe" o només en un sentit "prohibitiu" i no pas formatiu.

També estan preocupades perquè una de les tasques que fan des de l'entitat són tallers de sexualitat a instituts i des de la declaració de l'estat d'alarma van quedar aturats, amb la incertesa de no saber què passarà al setembre. "Ara no podem accedir a les escoles però aquests joves han consumit sexe i les preguntes hi segueixen sent", assenyala Mascaró, i afegeix: "Si s'allarga la situació, serà molt preocupant perquè els nois i noies estan construint la seva sexualitat a partir de vídeos i materials que no són reals".

Per part seva, Navarro creu que "ens adaptarem al virus" i que les societats aprendran a conviure-hi. Amb més cura, les trobades es continuaran produint i els vincles ens seguiran unint: "Som éssers socials, amb molta necessitat de contacte". Ha quedat clar que durant aquests mesos "ha augmentat l'interès per la sexualitat" i l'experta preveu que, com que el confinament ens va "privar del contacte", "valorarem molt més" aquesta part de la vida. I, potser, aprofitant l'embranzida de la pandèmia, començarem a deixar enrere la sexualitat patriarcal, heteronormativa i coitoccentrista, per començar a pensar-la des d'un plaer més lliure.