Silencis amargs

Quaranta anys després que perdés la vida en una persecució policial a Tarragona, en el que és considerat clarament un “crim d'estat” pels seus familiars i per nombroses entitats de memòria històrica, la de Juan Gabriel Rodrigo Knafo encara continua sent una mort silenciada. Ho va ser el 6 de març del 1976, quan van tenir llocs els fets, i ho continua sent quatre dècades després, en una democràcia que sovint fa aigües. Tot just fa deu dies que el ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar presentar una querella criminal per reclamar que s'investigui la mort de Knafo i dels altres 61 veïns de la ciutat víctimes de la repressió franquista, entre els anys 1939 i 1978. Serà el primer ajuntament català que ho faci.

I per a la família d'aquell jove de 19 anys “és un pas importantíssim, però encara queda molta feina per fer”, afirma José Antonio Giménez, el seu cunyat, que està immers en la recerca de documentació i de testimonis que puguin declarar quan la denúncia s'admeti al jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona, on està prevista la presentació de la querella. “Tenim testimonis disposats a testificar; de moment els enregistrarem en vídeo i ho difondrem per la xarxa, i després ho inclourem en l'informe per al jutjat”, explica Giménez.

Juan Gabriel Rodrigo Knafo tenia 19 anys, el març del 1976, i treballava en les obres de construcció de la refineria, el complex petroquímic del Morell i la Pobla de Mafumet. El 3 de març van ser assassinats a Vitòria cinc treballadors mentre feien una assemblea multitudinària a l'església de Sant Francesc, en un barri obrer. La Policía Nacional va llançar gasos dins de l'església plena de treballadors i els va disparar quan anaven sortint. Aquestes cinc morts van fer que els treballadors de la refineria de Tarragona, on també es respiraven aires reivindicatius, un cop mort el dictador, es reunissin en assemblea per mostrar la seva solidaritat. I el 6 de març van decidir fer una marxa des de la planta en construcció fins a Tarragona, amb el lema Vitoria, hermanos, nosotros no olvidamos. Els familiars de Juan G. Rodrigo Knafo expliquen que en vista de la violenta repressió policial el jove va intentar refugiar-se de la càrrega a l'edifici situat al número 7 de l'actual carrer Unió. Va entrar perseguit per dos policies, però ja no en va sortir mai més. “Va caure al buit des del terrat, i suposem que ja estava inconscient quan es va precipitar, per la manera com va caure a terra”, explica Giménez. Encara avui es desconeix si va rebre trets de bala, pilotes de goma o senzillament el van fer caure des de la terrassa. “ Van pujar tres persones a l'edifici i només en van sortir els dos policies”, destaca el cunyat de la víctima, que mostra la seva indignació pel fet que en aquell moment es van intentar tapar les circumstàncies de la seva mort i ara, “després de quaranta anys, continua havent-hi impunitat i molt d'obscurantisme al voltant de fets com aquest”. La família del jove exigeix “una reparació moral i la recuperació de la memòria familiar i personal”.

La Generalitat, també

Per això, a banda de la recent implicació de l'Ajuntament de Tarragona –en la querella reclama que es determinin les circumstàncies en què es va produir la mort de Knafo i de les altres víctimes de la repressió i que tingui lloc la imputació i el judici–, la família també ha iniciat contactes amb el govern de la Generalitat per tal que “també es personi com a querellant davant d'aquests crims de la Transició”.

De moment, la família, amb la col·laboració de la ciutadania, va finançar i instal·lar –el dia 6 de març passat– una placa provisional en record de Juan G. Rodrigo al davant de l'edifici del carrer Unió on va morir, que van haver de retirar la setmana passada a causa d'un acte vandàlic. La intenció de l'Ajuntament és col·locar-hi una altra placa, ja definitiva, juntament amb altres senyalitzacions que es col·locaran en deu punts relacionats amb la memòria de la Transició a la ciutat. La família demana que la placa original, finançada amb la col·laboració popular, es torni a posar a la façana, en el nou plafó que hi instal·li el consistori. “Queda molt feina per fer, però esperem que no passin quaranta anys més”, subratllava José Antonio Giménez, que té clar que crims com el del jove Knafo “no prescriuen mai”.