'Tarragona encara pot créixer en nombre de pisos turístics'

Lluny dels problemes que ocasiona a la gran Barcelona, la proliferació dels pisos turístics comença a ser un fenomen també a la ciutat de Tarragona, on els darrers anys s’han registrat uns 400 establiments destinats a l’ús turístic, i en seran uns quants més abans d’acabar l’any. “Tarragona s’està despertant pel que fa als pisos turístics”, indica Íñigo Rosell, president de la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels i també responsable de l’empresa Tarragona Suites, que gestiona prop de 70 allotjaments turístics a la ciutat i que ja en té en perspectiva una trentena més abans no acabi l’any. “A la ciutat n’hi caben encara uns cent o dos-cents més”, assegura Rosell, convençut que els conflictes que ha generat en determinades zones de Barcelona la proliferació d’aquest tipus d’allotjament no es pot donar a Tarragona. “Barcelona i Tarragona no es poden comparar en res, en aquest aspecte, perquè aquí tenim un perfil de turisme molt diferent: el de famílies amb nens”, assegura.

Arreu de la demarcació, l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre aglutina unes vuitanta empreses i professionals del sector. Hi ha registrats al voltant de 16.000 habitatges d’ús turístic (HUT). Joan Calvet, president d’aquesta associació de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, diu que “segur” que encara queda marge per créixer, “encara que el veritable objectiu hauria de ser registrar els que estan operant il·legalment”.

I és que, segons Turisme de la Generalitat, del total de l’oferta d’habitatges d’ús turístic, entre un 45% i un 50% no compleixen la normativa i no tenen el número d’inscripció al Registre de Turisme de Catalunya. “És un problema greu que proliferin els il·legals perquè no paguen cap impost, i esdevenen competència deslleial, a banda que no donen la qualitat requerida”, segons Rosell, que reclama mesures. Per ell, “és l’administració la que ha de controlar” aquest problema. El mateix pensa Joan Calvet, que indica que quan l’associació que presideix té coneixement d’un HUT il·legal cursa la denúncia a la direcció general de Turisme i també a l’Ajuntament corresponent, en cas que mantinguin un acord de col·laboració, com és en el cas per exemple, de Tarragona ciutat.

“De tota manera són les administracions les que tenen la potestat inspectora i sancionadora i són les que han d’actuar contra aquesta problemàtica. Si tenim en compte que la llei data del 2012, considerem que ja hi ha hagut prou temps per regularitzar-se. Per tant, és hora de posar-se ferms, perquè els que estan en situació il·legal són competència deslleial i, a més, malmeten la imatge del sector, ja que no donen la mateixa qualitat ni serveis que poden oferir les empreses associades”, afirma Calvet.

La mitjana de les estades a la ciutat de Tarragona és d’entre tres i quatre dies. Però a diferència d’altres destins marcats per l’estacionalitat, “Tarragona és una ciutat turística els 365 dies de l’any”. Rosell considera, però, que la riquesa cultural i patrimonial de la ciutat “no s’explota prou”. “S’ha de fer més coses per intentar captar un turisme de més qualitat; Tarragona ha de tenir una marca pròpia, diferent a la de la Costa Daurada, on el turisme és estacional”, diu Rosell.

Amb control

El president de la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels –creada el mes de gener passat– considera que encara queda marge per incrementar l’oferta a la ciutat. “S’ha de créixer però de manera controlada, buscant un client de qualitat i sense cometre els errors que s’han fet a Barcelona; sabem el que no hem de fer”, destaca.

Crítiques a l’augment de la taxa

El dia 1 d’abril va entrar en vigor la llei 5/2017 de la Generalitat, per la qual la taxa que grava les estades en habitatges d’ús turístic a Catalunya augmenta un 235% a Barcelona, i un 100% a la resta de Catalunya. Així, tothom que s’allotgi en un pis turístic paga 0,90euros per nit, mentre que abans eren 0,45 euros. Pel president de l’Associació d’Apartaments Turístics Costa Daurada i Terres de l’Ebre l’impost és “desproporcionat, precipitat i injust”.

“Precipitat perquè es va publicar i va entrar en vigor en dos dies, amb el consegüent perjudici per a nosaltres, que, a més de fer de recaptadors i liquidadors, vam haver d’avisar els clients que la informació enviada havia canviat. I injust perquè aquesta pujada va afectar només els habitatges d’ús turístic i provoca que el nostre sector s’hagi sentit discriminat”, afirma Calvet.