Cookie control
Dijous, 09 de Juliol de 2020

Tarragona s'afegeix amb força a les cinc mobilitzacions de la Diada

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat en la mobiltizació a la Rambla Nova

11 de Setembre de 2016, per ACN
  • Desenes de persones alçant el punt al tram 27 de la manifestació a Tarragona, a la Rambla Nova

    ACN

  • La Rambla Nova s'ha omplert de gom a gom

    ACN

  • ACN

  • ACN

  • ACN

  • ACN

  • ACN

  • ACN

Tarragona ha viscut amb la mobilització de l’ANC i Òmnium Cultural la manifestació més massiva de la història de la ciutat aquest diumenge. Segons l’organització, han participat a la concentració a la Rambla Nova unes 110.000 persones. Des del Balcó Mediterrani fins a la plaça Imperial Tarraco, la Rambla Nova s’ha omplert de gom a gom amb ciutadans vinguts d’arreu de la demarcació quan encara quedava una hora per l’inici de la manifestació i que han fet bategar amb força els punts de cartolina groga al ritme de la música. A la ciutat, que ha representat la República en xarxa i de progrés, el manifest l’ha llegit el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs. A la mobilització ha participat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

La rambla s'ha dividit en deu trams, corresponents a les deu comarques diferents, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat. En aquests deu trams, han actuat 18 colles castelleres arribades d'arreu del territori, que han fet un pilar cadascuna; primer amb el batec a Tarragona i, després, amb el batec conjunt de la República Catalana.

ANC i Òmnium Cultural calculen que a la manifestació a Tarragona hi han participat unes 110.000 persones de les 43.000 inscrites prèviament. Per la seva banda, fonts policials han apuntat a l'ACN que la Guàrdia Urbana ha calculat una assistència d'unes 50.000 persones. Tant amb una xifra com amb l'altra, aquesta és la manifestació més massiva de la història de la ciutat, amb més participants que la mobilització contra la guerra d'Iraq o el 15-M.

Cares conegudes

Entre les primeres fileres, tocant a l'escenari davant del Balcó del Mediterrani, ha viscut la manifestació la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que ha rebut el suport dels manifestants davant l'advertència d'inhabilitació per part del Tribunal Constitucional. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, també s'ha concentrat en aquesta zona. Diversos alcaldes del territori, com Ferran Bel de Tortosa o Carles Pellicer de Reus, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, també han fet bategar el punter des d'aquesta zona. Entre altres cares reconegudes, l'exdirigent republicà, Carod Rovira, o l'expresident del Parlament Ernest Benach.

Ciutadans vinguts d'arreu

Els ciutadans han arribat d'arreu, tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l'Ebre, preparats per viure una altra Diada. "Espero que sigui la definitiva i ja puguem posar les urnes", ha dit la Maribel Camí, de Cambrils. Una idea compartida per un gran percentatge de participants, que desitgen que aquesta sigui l'última manifestació. És el cas de la Júlia, l'Albert i la Mar, tres joves de l'Espluga de Francolí que han participat en les mobilitzacions dels darrers cinc anys. "Esperem que sigui l'última", ha explicat l'Albert, graller que ha aprofitat la Diada per "passar-ho bé i fer país". També el Josep Cañagueral, de l'Ametlla de Mar, que ha apuntat que li agradaria que aquesta fos l'última manifestació per demanar un estat propi però que "si no ho aconseguim, ho tornarem a fer".

Alguns, però, han vingut des de més lluny, com Ramon Soler i els seus amics, que han arribat des de Manresa en moto "per fer costat a Tarragona". Segons ha explicat, van escollir mobilitzar-se a Tarragona després que els trams de la manifestació a Berga s'omplissin completament. "A Barcelona ja hi hem anat dos o tres anys, i aquí hem pogut fer un arrosset al Serrallo", ha afegit. Encara de més lluny ha vingut la Jèssica, des de Leeds, al Regne Unit, on fa tres anys que hi viu. Enguany, després de perdre-s'ho durant els darrers anys, ha decidit "no perdre-s'ho" i desplaçar-se fins a Tarragona perquè "ens facin més cas des d'Espanya".

"No hem d'abaixar la guàrdia: hem d'estar al peu del canó i cada any superar-nos per demostrar que hem de ser un país lliure", diu el Kilian, que ha vingut des de Deltebre, com centenars de catalans vinguts des de les Terres de l'Ebre. "No ens fa res pujar a Tarragona perquè nosaltres hem tingut suport quan hem fet manifestacions contra el pla de Conca", ha afegit Kilian, que ha celebrat que el manifest l'hagi llegit un ebrenc, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

Carme Forcadell no contempla la seva inhabilitació

La presidenta del Parlament  ha assegurat que "no contempla" la seva inhabilitació "de cap manera", i ha deixat clar que el Parlament continuarà fent la seva feina "defensant sempre" el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya, malgrat el Tribunal Constitucional (TC). Forcadell ha assegurat que ha estat una "Diada històrica" i ha felicitat a tots els ciutadans que hi ha participat "de forma cívica i pacífica". La presidenta del Parlament ha agraït les paraules de suport tant del president Òmnium, Jordi Cuixart, com del president de l'ANC, Jordi Sànchez, davant les advertències del TC.

Gairebé un milió de persones a Catalunya

Prop de 900.000 persones s'han manifestat aquesta Diada en les cinc mobilitzacions per a la República catalana, convocades per l'ANC i Òmnium Cultural. A Barcelona 540.000 manifestats, segons la Guàrdia Urbana, han omplert els trams entre el passeig Sant Joan i el passeig Companys; A Salt, la segona manifestació més multitudinària, 135.200 persones, segons la Guàrdia Urbana, han bategat per la República catalana; a la Rambla Nova de Tarragona s'han manifestat 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana -110.000 segons els convocants; mentre que a Berga han sigut més de 60.000 –segons la Guàrdia Urbana i els convocants- els que s'han concentrat a favor de la República. Finalment a la llera del riu Segre s'han concentrat entre 25.000 i 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Han sigut les manifestacions més massives de la història a Salt, Lleida, Berga i Tarragona.
 
A Barcelona els manifestants s’han aplegat al Passeig de Sant Joan i el Passeig Lluís Companys, que no han estat suficients per encabir tothom ja que els assistents han arribat fins a l’Avinguda Diagonal, fins aproximadament al carrer Rosselló, i s’han hagut de repartir pels carrers del voltant.

Més de 135.000 persones s'han fos aquesta tarda a Salt (Gironès) en un únic batec per aixecar el pilar de la solidaritat i la diversitat de la futura República catalana. Al batec de Salt hi havia més de 60.000 inscrits però, com ja es preveia, la manifestació ha congregat milers de persones més vingudes d'arreu de la demarcació i més enllà.

A Berga més de 60.000 persones vingudes d'una desena de comarques de la Catalunya Central i el Pirineu han omplert els deu trams del Passeig de la Pau i els carrers que hi desembocaven per confirmar que estaven 'A punt' per a construir un nou país.

Tarragona ha viscut amb la mobilització de l’ANC i Òmnium Cultural la manifestació més massiva de la història de la ciutat aquest diumenge. Segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat per 'la República en xarxa' 50.000 persones, unes 110.000 persones segons l'organització.

Tot i que oficialment s'havien inscrit unes 30.000 persones a la mobilització, l'ANC ha xifrat en unes 120.000 les que hi ha participat en el que ha estat, sens dubte la mobilització més massiva de la història de Lleida i les terres de Ponent. A Lleida hi estaven convocades les comarques de l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, els Pallars Sobirà i Jussà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià. Els 10 trams previstos han quedat totalment desbordats des de molt abans de les 17.14h i l'organització n'ha establert 4 més.

L'inici de l'acte, a Lleida

El toc de festa de les campanes de la Seu Vella de Lleida ha anunciat a la simbòlica hora de les 17.14 l'inici de l'acció multitudinària d'aquesta Diada. A toc de campana s'ha iniciat l'acció reivindicativa amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'escriptora Maria Barbal, i, a continuació, ha sonat una melodia que marca el ritme de la 'performance', primer a la capital de Ponent, i de forma encadenada a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.

Cada una d’aquestes ciutats simbolitza un dels valors d’una nova república catalana i al final també aquests pilars han estat posats en escena per una seixantena de colles castelleres. Un cop iniciada l’acció, els assistents han aixecat unes cartolines grogues de manera compassada per simular l’efecte del batec, una estructura que ha seguit, per aquest ordre, a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona, i finalment, tots alhora per representar “un país unit i viu”.

L'escriptora Maria Barbal ha recordat que "estem a punt de construir l'anhelada República catalana", un "somni" que traspassa línies de frontera" i ha fet una part del seu parlament en aranès. "Compartim un desig comú de llibertat per fer un territori sostenible , equilibrat, sensible, format per persones que ens estimem i que respectem aquesta terra", ha seguir l'escriptora pallaresa, que ha afegit que "la volem veure i viure lliure i prospera".

Barbal ha concretat per què ha de servir aquest nou estat i assegurat que "ara mes que mai, és a les nostres mans, construir amb els nostres recursos i amb el nostre esforç una república on desenvoluparem les infraestructures necessàries en sectors tan diversos com energia, gestió de l aigua i transports". Una república, ha dit, que ha de tenir "veu pròpia a Europa per defensar tots els interessos dels catalans" i que ha de servir per "aconseguir la igualtat i la llibertat de les persones, la cohesió social i l equilibri territorial.

D’altra banda, a cada punt on s'han dut a a terme els ‘batecs’ simbolitzen un dels valors d’una nova república catalana. Així, des de Lleida s'ha representat ‘La República de l’equilibri territorial’, després l’acció s'ha traslladat a Berga (‘La República de la Cultura’), a Salt (‘La República de la solidaritat i de la diversitat’), a Tarragona (‘La República en xarxa i del progrés’) i per últim, a Barcelona, que representa ‘La República de les llibertats’. En total, hi ha hagut 44 trams dividits en cinc punts diferents, dels quals cada un té 200 metres, excepte el final que en té 310 metres.

63 colles castelleres fan pilars

Un total de 63 de colles repartides per les cinc ciutats on s'han celebrat els actes de la Diada organitzats per l’ANC i Òmnium han simbolitzat els pilars de la república catalana. L’acció s’ha dut a terme mentre els assistents a les manifestacions de Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona han aixecat les cartolines grogues amb què s’ha representat un ‘batec’ de manera simultània a les cinc localitats després que ho haguessin fet de manera individualitzada des de les 17.14h, començant per la capital Segrià. El punt que ha concentrat més colles ha estat Barcelona, amb un total de 31, seguit de Tarragona, amb 18, Salt i Berga, amb 6 a cada lloc i a Lleida, amb dues.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada
reusdigital.cat Reus Diari Digital rambla nova de tarragona diada

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics