Dissabte, 23 de Juny de 2018

Un 16% dels habitatges turístics de la ciutat de Tarragona són il·legals

Segons un estudi, la situació no és 'alarmant' perquè no comporta grans problemes de convivència ni expulsa el veïnat dels barris

11 de Juny de 2018, per ACN
  • Dos turistes, a Tarragona

    Reusdigital.cat

Tarragona compta amb 1.011 habitatges d’ús turístic repartits per tot el municipi, tot i que la major concentració es produeix a Llevant, l’Eixample Centre i la Part Alta. En aquest barri, al nucli antic, és precisament on hi ha més concentració d’habitatges turístics: 5,44 per cada 100 habitants. També és la zona on n’hi ha més sense llicència: vint pisos, que representen un 9% del total, són il·legals. En general, un 73% dels pisos es consideren legals; un 15,6% irregulars i, la resta, al·legals.

És el que es desprèn de l’estudi impulsat pel Patronat Municipal de Turisme i que s’ha elaborat amb la Fundació URV, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme de Catalunya i el GRATET, fet amb dades dels primers mesos del 2018. Segons l’estudi, la situació no és “alarmant” perquè, per ara, no comporta grans problemes de convivència ni expulsa el veïnat dels barris per preus massa elevats, com passa a Barcelona.

La regidora de Turisme, Inma Rodríguez, ha apuntat que l’estudi permetrà anticipar-se en la gestió de problemes que puguin sorgir. Els habitatges al·legals (l'11,5%) són considerats com a tal perquè es tracta de lloguers parcials d'habitatge i la llei actual no ho contempla, tot i que tot apunta que la nova llei que s'està elaborant sí que inclourà aquesta possibilitat. Per tipologia d'habitatge, al voltant del 60% estan situats en edificis o comunitats on conviuen amb habitatges residencials.

La resta estan ubicats en edificis on tots estan destinats al lloguer turístic o es tracta d'habitatges unifamiliars. Pel que fa a la titularitat, un de cada tres es corresponen a figures jurídiques. Respecte a la concentració a l'espai per població empadronada, la Part Alta és la zona que concentra un major nombre de llicències, de 5,44 per cada 100 habitants, mentre que a l'Eixample Centre i a Llevant els valors se situen prop dels 2 habitatges. La resta de zones no arriben ni a 1.

Per fer una comparativa amb les dades de Tarragona, s'han agafat els estudis de Palma de Mallorca, Girona, Sant Sebastià, Màlaga, Niça Dubrovnik, l'Alguer i la Valetta, ciutats amb característiques similars a Tarragona, és a dir, de caràcter mediterrani i amb patrimoni al nucli antic. Així, l'estudi conclou que a Tarragona no es viu cap situació alarmant de saturació de les zones residencials per l'oferta d'apartaments per lloguer en zones de la ciutat on això pugui estar desencadenant processos de 'buidatge' de residents del barri.

Amb tot s'haurà de mirar amb lupa l'evolució a la Part Alta, on s'ha detectat un número més alt d'habitatges i també de pisos sense llicència. Segons la diagnosi, aquest és "un espai especialment sensible i important a una Ciutat Patrimoni de la Humanitat per ser un entorn amb una situació socioeconòmica particularment feble i per detectar-se una major concentració per nombre d'habitants".

Segons Andreo Paolo Russo, coordinador del Màster Tourism Destination Management de la URV, aquesta és una foto fixa de la situació a Tarragona el 2018, però que no es pot assegurar, mitjançant aquest estudi, que no hi hagi risc que s'inflin els valors immobiliaris i s'extreguin del mercat residencial una quantitat de pisos en concret. Amb tot, de moment, això no passa.

L'altre punt conflictiu, la convivència dels veïns amb els turistes, dos grups que porten ritmes de vida diferents, tampoc dona gaires problemes a la ciutat, segons Russo. "No és molt elevat, però cal monitoritzar-ho per veure com evolucionarà en els pròxims anys", ha conclòs. L'objecte d'estudi ha estat tot el municipi de Tarragona i la diagnosi s'ha elaborat a partir del registre vigent de lloguers amb llicència d'Habitatge d'ús turístic de la Generalitat de Catalunya i l'extracció de dades d'anuncis de lloguers publicats a Airbnb. L'escala espacial ha correspost a un total d'11 zones urbanes de Tarragona i a seccions de cens. S'ha desenvolupat durant quatre mesos i ha tingut una dotació econòmica de 17.000 euros.

COMENTARIS (0)

Reportatges