-
Una de les sessions formatives que es fan a l'escola Mediterrani de Tarragona.
Cedida
Identificar les característiques i l’impacte social de programes de formació de famílies destinats a col·lectius vulnerables a escoles de primària. Aquest ha estat l’objectiu del projecte de recerca i desenvolupament Edufam, un estudi de tres anys de durada en què ha participat un equip de vint investigadors de sis universitats, entre elles la URV, que ha rebut la implicació de vuit centres educatius de Catalunya, Castella i Lleó, el País Valencià, Andalusia i el País Basc. Són escoles amb un alt percentatge de famílies en situació de vulnerabilitat.
La recerca ha consistit a analitzar la formació que es fa en aquests centres i l’impacte que té per al centre educatiu, per a l’entorn i per a les famílies, tant per als pares i mares que assisteixen als cursos com per als fills. Del seguiment que s’ha fet de la formació durant tres anys, l’equip investigador ha comprovat, entre altres aspectes que, pel que fa a l’alumnat, ha millorat el seu comportament a l’aula i també elements clau vinculats amb l’èxit educatiu com l’augment de la motivació cap a l’aprenentatge, l’increment de les expectatives educatives, la millora del comportament, la percepció de benestar al centre educatiu i la identificació de referents educatius.
Beneficis per a famílies, alumnes, escola i entorn
A través d’una anàlisi quantitativa i qualitativa, els investigadors han descrit els beneficis que aquesta formació ha tingut en els familiars, els alumnes, el centre i el barri. Les sessions formatives que es fan en aquests centres amb famílies vulnerables parteixen de les demandes de les persones participants i tracten temes com l’alfabetització, llengües o tallers d’inserció laboral. El percentatge de seguiment de les sessions és molt elevat.
En línies generals, en els familiars han percebut un increment de nivell cultural, de la motivació per l’aprenentatge, de la seguretat i l’autoestima, de la participació i el sorgiment de lideratges. Participar en la formació els ha aportat més oportunitats per accedir al mercat laboral, ja que en alguns casos han participat en cursos per aprovar l’ESO. Pel que fa als fills, a banda de la millora en els resultats educatius, en el comportament i en l’increment de les seves expectatives futures, s’ha vist un augment de la motivació cap a l’aprenentatge i de la participació en iniciatives.
Quant al centre, es destaca la millora de la comunicació amb la família, del clima escolar i la disminució dels perjudicis cap a a les famílies que pertanyen a minories culturals. En referència a l’entorn, els beneficis són el reforç de la relació entre l’escola i la comunitat, la resolució de conflictes racistes i classistes i la millora general de la convivència.
La presentació dels resultats del projecte es va fer el dissabte 10 de juny a Madrid amb presència de representants de les sis universitats que han intervingut en la recerca: Universitat Rovira i Virgili (coordinadora), Universitat de Barcelona, Universitat de Valladolid, Universitat de Sevilla, Universitat Internacional de la Rioja i Universitat Loyola-Andalusia.
Una recerca amb impacte social
El projecte ha durat tres anys (2014-2017) i s’han seleccionat vuit estudis de cas centrats en programes de formació de familiars que han demostrat tenir un impacte positiu en les famílies vulnerables i els seus fills. Mitjançant tècniques quantitatives i qualitatives s’han identificat les característiques relacionades amb aquest impacte positiu i les formes de superar les resistències i les dificultats d’implantació. Tots els centres atenen població i alumnes de grups vulnerables, amb especial atenció a famílies gitanes i immigrants.
