-
Imatge de l'acte del 50è aniversari de la mort de Serra i Vilaró
ACN
La conselleria de Cultura commemorarà els 50 anys de la mort de mossèn Joan Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i una de les personalitats més importants de l'arqueologia catalana de principis del segle XX. La programació prevista entre el novembre de 2019 i la primavera de 2020 inclou diverses activitats, entre les quals destaquen dues exposicions (una de les quals, itinerant), un cicle de conferències, rutes culturals i una representació de la Passió de Sant Fructuós per espais paleocristiants de Tarragona. Cardona, Solsona i Tarragona, ciutats on Serra i Vilaró va establir forts lligams, centraran els actes commemoratius.
El pas de Joan Serra per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics, la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. La primera mostra s'inaugurarà el 19 de desembre sota el títol 'Joan Serra i Vilaró. 1879-1969. 50 anys del llegat d'un pioner' a la Biblioteca pública de Tarragona. Aquesta exposició serà itinerant i arribarà al febrer al Museu i Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, al març al Palau Antic dels Barons de Pinós a Bagà i a Cardona a l'abril.
Al març tindrà lloc la ruta cultural 'La Tarragona de Serra i Vilaró'. Finalment, també s'impulsarà una representació de la Passió de Sant Fructós, que commemorarà la celebració dels 30 anys de la primera representació de les actes martirials més antigues de la Península. Una mostra del llegat paleocristià que homenatjarà Serra i Vilaró a través d'una reconstrucció teatralitzada per espais paleocristians de la ciutat de Tarragona.
La seva figura
Joan Serra i Vilaró va néixer a Cardona el 1879. Va estudiar teologia, filosofia i llatí als seminaris de Vic i Solsona. Ordenat l’any 1902, el 1906 es va fer càrrec de l’Arxiu Diocesà de Solsona i el 1909, de l’ordenació i conservació del Museu Diocesà de Solsona. Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament (entre 1915 i 1925) a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d’època romana de la diòcesi de Solsona. L’any 1925 va ser cridat a Tarragona, on inicia una sèrie d’excavacions, entre les que destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia.
Durant la guerra civil es refugia a Itàlia, on va col·laborar amb l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana de Roma. Acabada la guerra esmerçà molts esforços en recuperar el tresor artístic sostret durant el conflicte, tant de la diòcesi de Solsona com de Tarragona. El 1940 és nomenat canonge de la Catedral de Tarragona. Durant els anys següents continua amb la publicació de les seves recerques i rep diferents distincions cíviques i acadèmiques. Mor a Tarragona el 27 d’octubre de 1969 i és enterrat a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona.
El llegat a Tarragona
L’any 1925 l’arquebisbe Vidal i Barraquer va cridar Joan Serra a Tarragona. A banda d’intervenir en les excavacions de les coves d’Escornalbou, va centrar la seva activitat en la Necròpolis paleocristiana, que havia estat descoberta l’any 1923 arran de la construcció de la Fàbrica de Tabacs, a la riba del Francolí. Al llarg dels anys va posar en evidència la magnitud i la riquesa d’aquesta necròpolis, datada entre els segles III i V dC, però també la diversitat d’estructures i d’edificis corresponents a fases i usos diversos. Joan Serra i Vilaró també va tenir un paper fonamental en la conservació in situ de l’àrea arqueològica i en la construcció d’un museu monogràfic, inaugurat l’any 1930.
Paral·lelament a les excavacions de la necròpolis paleocristiana, Serra i Vilaró es va implicar en la recerca en altres espai de la ciutat de Tarragona, com el Fòrum de la Colònia. Entre els anys 1928 i 1929 va excavar les conegudes com a illes C i E, àrees que es preservarien fins a l’actualitat com a testimonis de part del fòrum de la colònia de l’antiga Tàrraco. Les aportacions de Serra i Vilaró també van ser claus en la datació de la muralla.
Fins al 1936, Serra i Vilaró va intervenir en diversos espais de la muralla aprofitant que s’hi feien obres o reformes. No sense polèmica, els seus estudis arqueològics van confirmar la datació de la muralla en l’època romana, i van descartar altres teories, que la dataven més tard. L’any 1969, Joan Serra i Vilaró va ser enterrat dins de l’àrea arqueològica de la Necròpolis Paleocristiana, a la qual havia dedicat tants anys.
