Una necessitat il·legal (1): el testimoni de famílies ocupes i el mercat negre

L'ocupació de pisos per ideologia comença a ser història perquè la història està canviant. Aquest moviment està deixant pas a un altre de característiques ben diferents i menys opcionals. Un gran nombre dels casos actuals d'ocupació emergeixen per motius de necessitat, la falta de recursos per tenir un habitatge i la carència d'ajudes per part de l'administració. Almenys, això és el que expliquen les dues famílies que han volgut compartir el seu testimoni amb Reusdigital.cat.

A Catalunya, hi ha 45.261 habitatges buits després d'haver passat per un procediment d'execució hipotecaria, segons publicava La Vanguardia, basant-se en el 'Registre de Pisos Buits' de la Generalitat. És a dir, són pisos que han passat a mans dels bancs. Aproximadament, uns 900 es concentren a Reus, i uns 1.200, a Tarragona. I això, tenint en compte que hi ha molts més habitatges buits de propietaris particulars i privats. 

No és una comoditat; és una necessitat

Ocupar no és una opció a escollir d'entre d'altres; ocupar ha estat l'única alternativa per una família que actualment viu al barri Fortuny de Reus, on resideix des de fa 4 anys. Una sèrie d'enfrontaments amb uns veïns problemàtics al barri de Sant Josep Obrer i la ineptitud de l'empresa que els tenia el pis de lloguer, va portar a aquesta mare a haver de marxar de la seva comunitat i, fins i tot, del barri. "Vaig haver de prendre una decisió i la meva decisió va ser venir-me aquí", assegura aquesta reusenca que no es vol identificar.

Un cas semblant és el que van viure la Patrícia García i l'Erik Meraz, una altra família ocupa que viu, en aquest cas, al barri de Torreforta, a Tarragona. "Nosaltres vivíem en un pis de lloguer però el propietari ens va donar només un mes per trobar una altra cosa", així comença la seva història. "Amb només un mes per buscar i un sol sou, no ens vam poder permetre pagar un lloguer", assegura la Patrícia. Aquesta parella té un fill de 21 mesos i només ella treballa. L'Erik, actualment, està realitzant una substitució al mateix treball de la Patrícia García, però és una situació temporal i amb data de caducitat.

La família del barri Fortuny encara es troba en una situació més precària. Amb tres fills i cap ingrés, la mare explica que només compten amb un sou quan ella fa la temporada de torrons a la fàbrica Virginias de Reus. "No tenim res", declara. "La meva única solució era ocupar un pis perquè, a més, en aquell moment el meu marit no estava aquí", sentencia rotundament.

Mercat negre

Totes dues famílies van aconseguir el pis, o bé els subministraments, a través d'un tercer. I és que al voltant d'aquesta situació de necessitat, altres han sabut treure rendibilitat. "Un amic nostre que es dedica això, ens va 'punxar' la llum i l'aigua", explica la Patrícia. En canvi, la família del barri Fortuny assegura que van aconseguir el seu actual habitatge pagant la quantitat de 1.500 euros a la propietària, a la qual desnonaven.

Fins i tot, hi ha persones que han convertit aquest mercat en el seu treball. Reusdigital.cat ha pogut parlar amb una d'aquestes persones, que prefereix mantenir la seva identitat en l'anonimat. "Em dedico a obrir pisos perquè no hi ha més recursos", diu categòricament. Segons aquest anònim, la xifra de venda dels pisos que obre varia segons el seu estat: "Si està en perfecte estat, pot costar entre 100 i 300 euros; si a més té llum i aigua, fins a 500 euros". Tot i això, vol posar en relleu que aquests no són "diners fàcils" perquè en un mes pot vendre "un pis, deu o cap".

L'objectiu principal d'aquest mercat són els habitatges propietat d'entitats bancàries i no és precisament una tasca complicada comprovar-ho. Amb un sol clic a la xarxa n'hi ha prou. Això sí, qualsevol de les parts que configuren aquest tipus d'ocupació tenen molt clara una cosa: no ocupar mai un pis de propietari particular. "Tinc molt clar que no ho faria", afirma la mare de la família del barri Fortuny, declaració a la qual s'afegeix la Patrícia García.

Així mateix ho veuen aquells que han configurat un negoci i un mercat al voltant d'això. Obrir pisos per a vendre'ls a ocupes no és només un delicte, sinó també una forma de guanyar-se la vida per a ells. Per això, és preferible no jugar-se-la: "Si obro un pis d'un propietari particular, el primer que faig és netejar les meves empremtes de la porta o la finestra i marxo", explica l'anònim.

L'adaptació a la comunitat

Precisament, una de les principals queixes dels veïns és que els ocupes 'enganxin' els seus subministraments, i això pot acabar derivant en problemes amb el veïnat, com li va passar en un principi a la Patrícia. "Quan vam tornar l'endemà d'obrir el pis per netejar, teníem escuradents ficats al pany", explica, per això "el nostre amic va haver de tornar a venir per canviar el pany de nou".

La mare de la família del barri Fortuny no fa referència a cap queixa ni problema amb el seu actual veïnat. Sembla que aquesta conjuntura amb el temps s'ha anat normalitzant, tal com explica la presidenta de l'Associació de Veïns del barri Fortuny, Cori Balanyà, "la situació s'ha estabilitzat molt". La presidenta de l'associació veïnal apunta que és cert que al principi, quan el fenomen era més fort, alguns veïns "preferien quedar-se a casa i ni tan sols trucar a la Guàrdia Urbana", ja que es tracta de gent gran que es quedava al marge per evitar possibles represàlies. No obstant això, Cori Balanyà assegura que a hores d'ara, la situació s'ha normalitzat molt.

La portaveu del barri Fortuny també vol recalcar que el tractament a les famílies ocupes ha de ser constant però "sense enfrontar-se mai a elles". De fet, recalca la necessitat de respectar-les. "No s'ha d'atacar directament a una família ocupa quan arriba, simplement per aquest motiu", explica Cori Balanyà, qui afegeix que "s'ha de veure com es comporten". Fins i tot, "molts dels ocupes s'han integrat", assegura Cori Balanyà, com el cas d'una família ocupa que paga la comunitat i participa de la vida col·lectiva del barri.

Al carrer sense gaire més alternativa

Ocupar un pis de propietat bancària és la millor alternativa per una família que es veu en aquesta tessitura, ja que saben que el procés de desnonament se sol allargar molt més. Tot i això, les dues famílies que han volgut compartir el seu testimoni es troben ara en la mateixa situació: amb un ordre de desnonament que ja els ha arribat i a l'espera, preguntant-se constantment "Què passarà? On anirem?".

Les alternatives que proposen entitats i institucions no passen per adaptar-se a les necessitats de les famílies, sinó que són les mateixes famílies les que haurien d'adaptar-se als seus interessos. La mare de la família del barri Fortuny explica que li van oferir la possibilitat de buscar-li un altre pis, a canvi que marxés de l'habitatge on viu actualment. L'única condició que va posar la mare era que fos proper a la zona per facilitar el desplaçament dels seus fills a l'escola.

Quan li van trobar un nou habitatge, "l'acord implicava signar el contracte del nou pis sense ensenyar-m'ho abans", explica la dona molt estranyada. Com que no li asseguraven quin era l'estat del pis, es va negar a signar el contracte, motiu pel qual l'entitat bancària li va advertir que llavors anirien a judici. Amb la celebració del judici, la família va rebre l'ordre de desnonament, que pel moment està més o menys controlada gràcies a l'actuació del seu advocat. 

No obstant això, la mare assegura que des dels Serveis Socials els han negat cap solució: "em van dir que en el meu lloc, pot anar un altre i que si vénen a tallar-me l'aigua que vagi buscant una altra cosa". En el cas de la família de Torreforta, també van rebre l'ordre de desnonament el passat mes de febrer. La Patrícia comenta que des dels Serveis Socials del seu barri li han assegurat que hi haurà alguna solució, tot i que no s'ha concretat en res.

Les dues famílies coincideixen en què no es neguen a pagar i demanen un lloguer social. "Jo vull pagar un lloguer; no m'agrada viure amb la por de si em faran fora o no", assegura la Patrícia. Per la seva banda, la família reusenca garanteix que "si ens fessin un lloguer assequible, ho pagaríem cada mes, sense falta". Tot i això, la Patrícia apunta que si no els ofereixen cap facilitat i els fan fora "tornarem a ocupar un altre pis si ens hem de veure un altre cop al carrer amb el nostre fill", sentencia.

Arribats a aquest punt, la radiografia d'aquestes famílies és ben clara. Es propicia des d'entitats, com els bancs, i institucions, com els popis ajuntaments, a què l'ocupació sigui l'única alternativa per a famílies com aquestes? Si no és així, per quins filtres passen les seves solucions? Quin sentit té acumular milers d'habitatges sense famílies quan hi ha milers de famílies sense llar? Reusdigital.cat intentarà donar resposta a aquestes preguntes amb el segon capítol d'aquest reportatge, que es lliurarà aquest dimarts, centrat en l'actuació dels ajuntaments, entitats privades, els Mossos d'Esquadra, i plataformes socials que fan costat a les famílies.