Una postal emocional de Cambrils, tres anys després del 17-A

“Eliminem l’odi amb amor, els ganivets amb abraçades, el rebuig amb petons. Tots som Cambrils i ho seguirem sent”. Aquest és el missatge espontani del ciutadà Rafael Quílez Rodríguez preservat al llibre de condol digital que el municipi va crear arran del doble atemptat del 17-A a Barcelona i a Cambrils. Uns actes violents que van provocar 16 morts (un d’ells a la població tarragonina), més d’un centenar de ferits i l’abatiment per part dels cossos de seguretat d’alguns dels terroristes implicats. Mascaretes i hidrogels, major distància entre els passejants, més cues per comprar un gelat o asseure’s en una terrassa o trobar un lloc on poder sopar... El Cambrils d’aquest agost de 2020 es troba a galàxies de distància d’aquell que una nit d’estiu com qualsevol altra va viure el terrible malson d’uns actes terroristes.

Una distància que la pandèmia i l’anomenada 'nova normalitat' pot haver amplificat tot creant una sensació d’incredulitat respecte allò que es va viure i que ara sembla que poc a poc s’esvaeix de la memòria superat per una nova por intangible. Les temences d’aquest agost de 2020 són unes altres, encara que també totalment transversals: la possibilitat de contagiar-se de la covid-19, l’alteració de les rutines més nímies, la situació dels negocis en un atípic estiu... Hi ha alguns indicis, però, que aquell agost perdura en la memòria col·lectiva. Urbanísticament, un discret memorial commemoratiu, obra de l’arquitecte Víctor Pujol, situat davant del Club Nàutic de Cambrils.

Emocionalment, els inevitables pensaments d’aquell que hi viu o del visitant freqüent quan recorre els emplaçaments més relacionats amb aquells fets. En el tercer aniversari del 17-A, Reusdigital.cat vol recordar alguns dels episodis d’aquelles primeres setmanes que van ser informativament trepidants i humanament doloroses, així com les conseqüències d’alguns dels esdeveniments vinculats.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils

La nit del 16 d’agost de 2017 es produeix un accident que provoca una forta explosió, tot i que inicialment els mitjans de comunicació i d'emergències l’atribueixen a un accident fortuït amb gas butà. Els fets ocorren a un xalet d’Alcanar on moren Youssef Aallaa i Abdelbaki es Satty i queda ferit greu i traslladat a l’hospital de Tortosa una tercera persona, Mohamed Houli Chemlal. Un dia després, mentre els operaris i els cossos de seguretat estaven netejant la runa, es produeix una segona detonació. Aquestes explosions imprevistes sembla que haurien tirat per terra la preparació realitzada per un grup de terroristes vinculat amb Ripoll i radicalitzat pel seu imam amb l’objectiu d’atacar un lloc emblemàtic de Barcelona.

Després de les explosions, els terroristes haurien ideat un atac, de dimensions menors, al centre de Barcelona. Per tal de perpetrar-ho, Younes Aboyaaqoub lloga dues furgonetes amb una de les quals ataca la Rambla de Barcelona per després fugir a peu a través del mercat de la Boqueria. Finalment, i després d’haver provocat la mort d’un altre home a qui roba el cotxe, Aboyaaqoub és localitzat i abatut per la policia uns dies després. Paral·lalelament a part d’aquells fets, la matinada del 18 d’agost, un cotxe a tota velocitat irromp a la zona marítima de Cambrils, envesteix la patrulla dels Mossos i bolca davant del Club Nàutic.

Cinc individus carregats amb matxets i una destral i amb cinturons que simulaven explosius baixen del cotxe, intenten agredir a la patrulla dels Mossos i ataquen als vianants tot provocant una víctima mortal. Finalment, un agent redueix quatre dels participants mentre que el cinquè atacant fuig i és abatut per un altre agent.

Alguns fets posteriors

La qüestió que no es localitzi i neutralitzi Younes Aboyaaqoub fins el 21 d’agost, així com la gravetat dels fets i la hipotètica incidència del germen de radicalització a la comunitat de Ripoll, provoca l’alerta de la policia davant possibles nous atemptats. El 24 d’agost l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, visita Cambrils juntament amb el major Trapero per celebrar una Junta de Seguretat Local i es decreten mesures per augmentar la vigilància a punts estratègics així com al llarg de la Costa Daurada. Alguna de les mesures de prevenció com col·locar pilones barrera davant d’alguns espais cèntrics encara són presents en molts espais de la geografia urbana catalana.

L’endemà de la visita del conseller Forn, 25 d’agost, la manifestació convocada a Cambrils per rebutjar l’atemptat supera totes les previsions de participació amb més de 10.000 assistents i la presència de l’aleshores vicepresident del govern, Oriol Junqueras; l’aleshores presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; l’aleshores ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i un Pedro Sánchez que en aquell moment era encara líder del PSOE. Fins aquella manifestació, la xifra màxima d’assistents a un acte d’aquestes característiques a Cambrils havia estat de 4000 persones l’any 2004.

El mateix dia, el ple de l’Ajuntament de Cambrils havia decidit instal·lar un element simbòlic de record permanent a les víctimes (l’actual Memorial Cambrils per la Pau) i aprovava una moció de rebuig als actes terroristes en la qual també es demanava la incorporació dels Mossos d’Esquadra als grups de treball sobre la lluita antiterrorista. L’endemà, la manifestació de rebuig contra els atemptats es viu a Barcelona tot aplegant a unes 500.000 persones i comptant amb l’assistència del rei Felip VI; l’aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Tant les manifestacions de Cambrils com la de Barcelona compten amb una important participació de la comunitat musulmana catalana, que rebutja els actes comesos. En el marc de la festa patronal de Sant Miquel de la Policia Local de Cambrils, el novembre de 2017, l’Ajuntament ja va homenatjar els policies que van participar al dispositiu establert amb motiu de l’atemptat. Sis mesos després d’aquells fets, el febrer de 2018, la sala del centre ocupacional de Cambrils va acollir una sessió dedicada a reflexionar al voltant de les incògnites que planteja el fenomen terrorista i dels canvis socials que hauria de fer la societat.

Un acte liderat per Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) d'acord amb les línies d'investigació fetes públiques en el seu informe "Atemptats de Barcelona i Cambrils: accions, reaccions i debats pendents". A l'acte, hi van assistir un centenar llarg d'assistents entre els quals hi havia representació política de la Generalitat i dels municipis de Ripoll i Alcanar, així com dels cossos de seguretat i d'emergències.

Actes d’homenatge, un any després

Coincidint amb el primer aniversari dels atemptats, L’Ajuntament de Cambrils va publicar en un web els 115 documents recuperats de l’espai de dol que, d’una manera espontània, la ciutadania va crear durant els dies posteriors al doble atemptat terrorista.

A més, es va homenatjar a les víctimes amb la inauguració del Memorial per la Pau.