Dijous, 28 de Març de 2024

Uns Jocs discrets i la incertesa de les pròximes municipals

Repassem els fets més rellevants que han tingut lloc enguany a Tarragona i analitzem el prefaci d'un 2019 durant el qual es renovarà la composició del ple municipal

28 de Desembre de 2018, per Enric Garcia Jardí
  • Imatge de la plaça de la Font.

    Cedida

La Tarragona del 2018 ha estat marcada, per bé o per mal, per la celebració dels Jocs Mediterranis. Aquesta fita esportiva, presentada durant un lustre per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros com una oportunitat d'or per transformar la ciutat, ha transcorregut entre la polèmica, amplificada per la situació política nacional i per una gestió opaca i àmpliament criticada de la cerimònia inaugural, i la indiferència d'una part majoritària de la societat tarragonina. Del seu llegat dubtós n'és símbol un Palau d'Esports que corre el risc d'afegir-se a la llista d'equipaments descuidats i desaprofitats de la ciutat. Sigui com sigui, sembla indiscutible que la comparació de l'herència dels Jocs Mediterranis amb la dels Jocs Olímpics de Barcelona, que Ballesteros va emprar a manera de justificació prèvia, ha esdevingut un símil frustrat.

Amb tot, durant la tardor, passats els ja recurrents xiulets de Santa Tecla i part dels maldecaps dels Jocs, el batlle tarragoní, desgastat també per la seva imputació en el cas Inipro i per les declaracions proferides al voltant del Primer d'octubre, ha recobrat forces per a les eleccions municipals del pròxim 2019. El discurs de Ballesteros s'ha refugiat, des de llavors, en les dificultats de gestió que ha comportat la crisi econòmica, la finalització tan esperada —i no menys polèmica— de la remodelació del Mercat Central i tot un seguit de promeses electorals, com la gratuïtat de l'autobús municipal. Ballesteros es veu encara amb opcions de repetir un quart mandat i s'ha volgut presentar com l'única alternativa possible, dins i fora del PSC. Intramurs, el naufragi precoç del dofí Villamayor l'ha erigit com el candidat preferit d'un PSC que veu Carles Castillo com un extraterrestre d'esquerres. Fora de la seu dels socialistes tarragonins, cal reconèixer que l'alcalde és la cara més coneguda, i segurament qui es defensa millor en l'art de l'oratòria, a desgrat que sigui per difondre, ben sovint, un optimisme màgic que tracta els tarragonins com a menors d'edat.

A la ciutat corre la brama que l'oposició no disposa de lideratges que facin ombra a Ballesteros, un polític professional que l'any 1983 ja rondava pel número 1 de la plaça de la Font com a responsable de la regidoria de Cultura, Joventut i Festes, i que malgrat haver perdut l'aureola de persona propera està bregat en la lluita electoral i política. Els resultats a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, amb una victòria acaparadora de Cs, encara que no es puguin extrapolar, sí que fan pensar en la possibilitat de canvis en la relació de forces. En aquest sentit, i després del desgast dels populars en el govern municipal, l'anterior alcaldable del PP, Alejandro Fernández, un polític perspicaç i, en aquest cas, també previsor, ja va preferir fer el salt a temps cap al Parlament. Els comicis de maig serviran també per mesurar quin resultat obtenen les formacions independentistes (ERC, PDeCAT i CUP), i quin preu té per a Ballesteros haver mentit sobre el seu paper durant la jornada del referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya i haver equiparat, des de casa estant, votants i repressors. Per últim, es constata que els partidaris d'una confluència d'esquerres com la liderada per Ada Colau a Barcelona desperten tard, altra vegada, en l'organització d'un projecte polític amb vista a la cita amb les urnes. De moment l'únic que sembla inevitable, en tot aquest mosaic d'incerteses previ a la campanya i la votació, és la conformació, l'any 2019, d'un nou ple municipal fragmentat, en el qual el guanyador de les eleccions haurà de pactar amb altres formacions per poder governar.

Més enllà de l'escenari electoral que s'acosta, i que ha condicionat la política dels darrers mesos i les intencions rubricades en els pressupostos municipals aprovats abans de Nadal, el 2018 ha significat la recuperació de la plaça Corsini i la reactivació comercial de la zona, després d'anys de patiment dels botiguers. Enguany també ha tirat endavant, gràcies a la implicació del Port de Tarragona, la passarel·la que connecta la Baixada del Toro amb la platja del Miracle, i que de moment ha rebut una bona afluència de públic, tot i representar un pedaç més que no pas una solució definitiva a un problema històric que Tarragona arrossega en matèria d'infraestructures des del segle XIX. També ha estat l'any, tanmateix, que han abaixat la persiana establiments històrics, com Casa BoadaCal Manquet o la Llibreria la Rambla —en els dos últims casos, fruit de les dificultats que travessa el comerç local, no només a Tarragona. 

Quant als moviments socials, destaca la unitat de les associacions de veïns tarragonines a l'hora de denunciar la manca d'inversió als barris. Mentre el govern s'embarca en el Pla Urbanístic de la Budellera i anuncia la creació d'un nou barri a Ponent, una part dels tarragonins reclamen que es millori el que existeix abans d'engegar nous projectes urbanístics. Des del punt de vista de les mobilitzacions ciutadanes, el 2018 és probable que sigui recordat també per la multitudinària manifestació del 8 de març, la reivindicació reiterada de la llibertat dels presos polítics catalans i la dissolució de la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau.

En l'àmbit de la cultura, Tarragona ha lamentat la mort de Jordi Tiñena, un dels seus escriptors més notables, que també va ser professor de l'institut de Campclar. El 2018 també ha significat la represa del Festival d'Estiu del Camp de Mart, l'inici d'una nova etapa per al Centre d'Art i la fi de l'hegemonia de Castellers de Vilafranca en el 27è Concurs de Castells, amb la victòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La ciutat no ha estat aliena tampoc al clima repressiu, amb les amenaces d'un diputat de Cs, Sergio del Campo, contra el Ball de Dames i Vells pel contingut dels seus versots. El retorn a la normalitat de les festes de Sant Magí, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, i la manca d'una programació musical atractiva durant les festes de Santa Tecla també han estat notícia a la Tarragona del 2018.

Pel que fa als esports, el Club Gimnàstic de Tarragona ha tret pit pel sanejament de les seves arques mentre el primer equip de la secció de futbol s'aboca perillosament al descens de categoria. Amb un president que es nega a assumir públicament qualsevol mostra d'autocrítica després de tres anys de fracassos en el projecte esportiu, el club, desesperat pels mals resultats, repeteix una política d'entrades gratuïtes que indigna una part de la massa social dels granes, que religiosament paga l'abonament any rere any. El 2018 la ciutat també ha plorat la pèrdua de Josep Maria Grau, delegat del primer equip de futbol en els darrers 18 anys, i nastiquer empedreït, que va morir el passat octubre. Com a resultat dels Jocs, la ciutat també ha estrenat piscina olímpica i ha renovat part de les seves instal·lacions esportives.

En síntesi, i fixant l'atenció en el nou any que s'aproxima, el 2019 estarà condicionat, com en la resta de poblacions, per la celebració d'eleccions municipals. El primer trimestre de l'any, doncs, serà un bon moment per analitzar amb fredor les promeses electorals i electoralistes i trepitjar l'hemeroteca. En clau política, el canvi d'any hauria d'implicar també un allunyament dels projectes faraònics de ciutat, després dels Jocs Mediterranis. La lliçó d'aquest esdeveniment que havia de tenir lloc el 2017 i que es va organitzar el 2018, que havia de canviar de cap a cap la ciutat i que més aviat ha afectat l'autoestima col·lectiva dels tarragonins, i que no ha servit, ni de bon tros, perquè Ballesteros es pugui reivindicar, almenys, com un deixeble de Pasqual Maragall, és que la demostració més 'smart' de política seria cuidar els carrers i els ciutadans i desencallar aquells projectes que acumulen pols i excrements de colom des de fa anys. L'època de les grandeses de Tarraco queda lluny.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics