-
Integrants del grup de reconstrucció històrica de la Milícia urbana de Tarragona del 1810, durant l'acte de commemoració al Pont de Goi.
ACN
El 25 de febrer de 1809, fa tot just 206 anys, la riba del Francolí va ser l'escenari d'una de les batalles més cruentes de la Guerra del Francès entre les tropes espanyoles i franceses. L'exèrcit espanyol, comandat pel general Reding, disposava d'uns 13.500 combatents, entre els quals molts presoners. Per la seva banda, l'exèrcit francès, liderat pel general Saint-Cyr, va reunir prop de 15.000 homes.
La lluita va començar cap a quarts de sis del matí i va finalitzar cap a dos quarts de cinc de la tarda, en una extensió amplíssima que abastava totes les partides dels termes de Valls i Alcover ubicades vora el riu. De fet, segons ha apuntat l'historiador Francesc Murillo, el camp de batalla s'encabia en uns sis quilòmetres de llargada i uns quatre d'amplada.
Durant el matí, semblava que les forces espanyoles s'imposarien, però els francesos van rebre reforços durant la tarda i van aconseguir llençar un atac general amb el qual van destrossar la línia espanyola. El combat es va saldar amb unes 1.000 baixes franceses entre morts i ferits, i unes 3.000 espanyoles, dels quals la meitat serien morts i ferits.
Després d'un dia de batusses al voltant del Francolí, l'exèrcit francès va aconseguir una important victòria que li va permetre ocupar la major part del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà. Aquesta, junt amb la Batalla de Vic, va ser l'enfrontament a camp obert més important esdevingut a Catalunya entre les tropes franceses i espanyoles.
Segons l'historiador, els francesos esperaven vèncer la guerra amb dues o tres batalles, però no va ser així. Després de deixar fora de combat l'exèrcit espanyol durant uns mesos, les tropes napoleòniques van mantenir-se al Camp de Tarragona amatents a la caiguda de la capital, que no es produiria fins el 1811. Murillo ha apuntat que això va permetre que la ciutat de Girona millorés les seves defenses i es preparés per un setge que va acabar materialitzant-se el 1809 i que va comportar la caiguda de la ciutat.
La Batalla de Valls forma part de la memòria col·lectiva de Valls i els pobles del seu entorn. "Aquest fet històric va posar Valls a la història universal i la va donar a conèixer, abans que els castells, que tot just aleshores començaven, i uns cent anys abans de les calçotades", ha apuntat l'historiador. L'acte, organitzat per l'Institut d'Estudis Vallencs, té com a objectiu seguir rememorant els principals fets ocorreguts durant la Guerra del Francès al territori.
Aquest dissabte, més d'una cinquantena de persones s'han aplegat a la zona del Pont de Goi, a tocar del riu Francolí, per retre un homenatge als combatents. L'alcalde de Valls, Albert Batet, ha presidit l'acte, que ha comptat amb la intervenció d'una representació del grup de reconstrucció històrica de la Milícia urbana de Tarragona del 1810. La commemoració s'ha tancat amb una ofrena floral davant la creu que es va aixecar a la zona amb motiu del centenari de la Batalla.
