Vespre al passeig marítim de Cambrils

Les 8 del vespre de dissabte, al passeig marítim de Cambrils. L'ambient és animat. Gent amunt i avall, fent esport o passejant, en aquesta primera jornada en què s'ha permès la sortida dels adults al carrer des de la declaració de l'estat d'alarma. Hi ha parelles, sí, però en especial molts 'runners', patinadors i ciclistes que van sols. En general, es respecten les distàncies de seguretat entre uns i altres. N'hi ha, però, que van enganxats. "Sembla un mercat, això", comenta un veí, emmurriat. 

Mascaretes i silenci

El cert és que la imatge d'aquest dissabte podria recordar la de qualsevol altre, en primavera, a la vila marinera. El fet diferencial, això sí, són les mascaretes que alguns llueixen, i el silenci regnant. N'hi ha pocs que comentin la jugada; més aviat van a la seva, tot mirant de treure tot el suc a la poca estona de claror que resta. Un cop s'acaba el passeig, a la riera de Riudecanyes i al límit amb Mont-roig del Camp, el trànsit és considerable. "Aquests aquí no hi viuen. No se suposa que no es pot anar més d'un quilòmetre de casa?", es pregunta el veí altre cop, molest. 

Al tram del passeig de les urbanitzacions Tarraco, la Dorada i MarCambrils, la foscor es va imposant a poc a poc. Sí, si ha vist més gent de l'habitual, però no pas les aglomeracions que la televisió ha mostrat en d'altres indrets del país. De ben segur que més d'un ha recordat el mes d'abril, tot caminant a tocar de platja. L'exercici de memòria esdevindrà clau, possiblement, per evitar els errors comesos en la gestió de la pandèmia. Per les cares de molts, no obstant això, ha semblat que la majoria s'ha estimat més gaudir el moment. 

Un instant de redescoberta del mar, dels racons que ens acompanyen, tenyida potser d'una equívoca sensació de llibertat, de voler fer coses, de menjar-se el món. Després de tot, la 'nova normalitat' encara s'ha d'acabar de definir. Més val no pensar-hi. Pas a pas, hem tornat a conquerir el carrer, ni que sigui per tres hores.