Vint-i-cinc anys de la riuada del 94: quan el cel ens va caure al damunt

Joan S. Marcó passava aquell estiu a Cornudella. De fet, s’hi va estar tres anys, ell que és reusenc. Aquella festa major es va apuntar al torneig de futbol sala que organitzaven els joves. El Joan treballava al pub Àtic, un dels dos que hi havia al poble. Era l’agost de 1994 i el comentari a Cornudella era general: el pantà de Siurana està completament sec, només s’hi veuen dos tolls, fins i tot fa pudor a peix, un fet que es repeteix quan baixa l’aigua de manera notable.

La sequera del 94 resultaria històrica. Tres setmanes després, el 9 d’octubre, ja acabada la feina a l’Àtic, el Joan es preparava per tornar a tenir feina. L’endemà començava la verema. Però en només 24 hores, tot va canviar, el cel es va desfermar inacabablement, inabastablement. ‘No vam poder anar a la verema’. Un dels forners del poble, amic seu, l’Edu, el va despertar a les 8 del matí: ‘Lleva’t, ha caigut una inundació impressionant. El pantà és ple’.

Van ser les hores suficients perquè l’embassament, el més gran del Camp de Tarragona, s’omplís a vessar, de manera que l’Agència Catalana de l’Aigua es va veure en la necesitat de desbossar aigua constantment. De no ser que el pantà era sec el dia abans, l’aigua hagués passat pel damunt de la presa i riu avall hi ha finques, masets, gent que hi viu o hi treballa, com el Carles Cabós, que té un mas a tocar del riu i des d’on es veu perfectament la paret imponent de l’embassament.

Llegiu la resta del reportatge de 'Tarragona21.com' en aquest enllaç.