BON ARTICLE
Molt bon article, Ramón !!!
Ja fa temps que proliferen les societats mercantils anònimes o limitades que porten l’afegitó d’unipersonals; i ara ja ho veiem també, en política, a la nostra ciutat.
En una biblioteca primer, i en un centre artístic i cultural després, s’ha presentat un tipus de candidat que podríem anomenar, també, unipersonal, ja que amaga –perquè no els manifesta enlloc– els veritables 'accionistes', o sigui el partit a què pertany, amb totes les seves circumstàncies.
Els estrategues d’aquesta 'mise en scène' han decidit ocultar el que són o han estat: socialistes; com si aquest adjectiu ara fos una espècie de maledicció, i més en una ciutat que, ves per on, és una de les que bressolaren els primers anys del moviment socialista espanyol i català. Ben curiós el cas.
Del candidat unipersonal, molts afirmen que és persona preparada i que té bons padrins polítics. Això darrer va quedar a bastament demostrat amb la participació, en la 'presentació en societat', d’en Isidre Molas –un dels pocs intel·lectuals de l’esquerra socialista que encara no ha desertat cap a la intel·ligència sobiranista– i, també, de la nova jove gran promesa del socialisme espanyol, el diputat Eduardo Medina.
És aquesta, per descomptat, una opció respectable –com ho són moltes d’altres–, però també és un avís per als ciutadans d’esquerra de Reus: la renúncia a la identitat socialista i l’esmena a la totalitat de tants anys de govern d’esquerres amb el PSC al capdavant.
Tot un símptoma del que podem esperar del candidat unipersonal, que inicia la seva trajectòria tot deixant difícil el camí per cercar aliances que seran, sí o sí, necessàries per tal d’efectuar el canvi imprescindible en la governació de la ciutat; i que demostra que és un altre dels qui no s’adonen encara que, en aquest estat, ja estan definitivament obsoletes les majories clàssiques de PP-PSOE i la més casolana de CiU-PSC.
Ens trobem amb una opció de fer política municipal basada en pretesos prestigis personals que deixa com a secundari allò que realment compta: el model ideològic que s’ha de defensar. Sí, model ideològic té a veure amb allò de la dreta i l’esquerra que molts diuen que ja no existeix, o que cal superar per aconseguir, per exemple, utopies identitàries.
Preocupant resulta també aquest posat majestàtic amb què el candidat unipersonal sembla voler instal·lar-se pel damunt del bé i del mal de més de trenta-dos (32) anys d’uns governs que ens han deixat una ciutat que no és nomes Shirota, Metrovacesa, Innova, i tot el que la dreta tan acuradament i demagògicament fa servir per desprestigiar i ensorrar la feina de tants anys; una feina que té actius força valorables com, per exemple, unes equipacions urbanes de tota mena que moltes altres ciutats del mateix nivell no tenen, unes empreses públiques que funcionen prou bé –com és el cas d’Aigües de Reus–, i també, i no és cosa menor, un centre sanitari que, a pesar d’alguns polítics i molts executius, i gràcies a eficaços i compromesos professionals i treballadors, aconsegueix, malgrat tot i contra tot, donar un bon servei sanitari a la ciutat i als seus ciutadans.
Cal recordar al candidat unipersonal –ja que dubto molt que ho ignori– aquesta herència positiva, atès que sembla que li fa tanta nosa tot 'l’antic'; cosa que ha afavorit que algun periodista hagi escrit que, el candidat, va fer les oportunes gestions per impedir la presència en la seva lluïda, i selecta, presentació 'en societat', dels actuals 'empestats' i 'leprosos' –per a segons qui– de la política local.
És obvi que hem d’ésser crítics, i autocrítics, amb els qui, per activa, o per passiva, hem aplanat tan acuradament el camí a la dreta gràcies a gravíssim errors, com per exemple, el fet de confiar a certs 'professionals' la conducció d’un vaixell tan sensible com ho són els serveis públics, uns 'professionals' –per cert, algun d’ells amb estudis en especialitats navals– que sembla ser que tenien aficions i 'qualitats tècniques' més, diguem-ne, encaminades als seus personals interessos.
En aquesta tasca, alguns de nosaltres ja hi estem posats de fa dies, amb el convenciment que és un espai comú per a tota l’esquerra sociològica local, especialment si fem el pas que cal des de la denúncia i la crítica –necessàries– a l’acció, amb propostes d’alternatives, molt mes enllà de les estètiques del 'comencem' del candidat unipersonal.
Cal recordar també que, a dia d’avui, i en contra de la brama de la dreta sociològica local, no existeix encara ningú –ni l’anterior alcalde ara marginat pel candidat unipersonal, ni cap dels regidors d’esquerres dels diferents partits imputats– a qui se li pugui aplicar la frase que el candidat unipersonal va pronunciar entre els llibres que l’acollien: “qui l’hagi fet, que la pagui” [sic].
Ser demòcrata i d’esquerra en els temps que es patia la presumpció de culpabilitat, o sigui: en el decurs de tots i cadascun dels anys del franquisme i de la transició (ni tan tranquil·la ni tan exemplar com es diu), comporta sentir una gran irritació quan observes que no es respecta la presumpció de innocència i, també, quan constates l’absoluta manca de solidaritat amb aquells qui, per qüestions polítiques, estan patint procediments judicials aplicables més aviat a aquells individus que, amb actes contraris a dret, s’hagin procurat benefici privat malversant allò públic.
Jo, personalment, continuo defensant l’honorabilitat dels antics regidors d’esquerres ara imputats, i no crec que ni un sola d’aquestes persones, inclòs l’exalcalde Lluís-Miquel Pérez, pugui ser mai condemnada per allò que es pot considerar corrupció en la línia anteriorment esmentada: la de posar mà a la caixa de tots per a benefici propi.
I aquesta no és exclusivament una opinió personal, sinó que ho és també política, ja que la signo deixant molt clar què sóc i què penso. No com el candidat unipersonal que, ridículament, obvia en la seva presentació les sigles a qui representa, que no són altres que les del PSC.
Ramon Salvat és responsable polític del PSUC Viu a les comarques tarragonines.
BON ARTICLE
Molt bon article, Ramón !!!
Política i claretat
Grácies per parlar politicament , per vindicar el treball fet per les esquerres a la nostra ciutat i per defensar la nostra honaribilitat!!! Salut i Socialisme
Presumpció d'innocència
Elaborem els continguts relacionats amb l’àmbit criminal, policial i judicial respectant el principi de presumpció d’innocència, que ens obliga a tractar tota persona com a innocent si no hi ha una sentència que la declari culpable.
El respecte a la presumpció d’innocència d’una persona a la qual s’atribueix la comissió d’un delicte o falta no queda necessàriament cobert amb l’afegit rutinari del terme presumpte o altres expressions equivalents. Valorem cada situació per decidir quin tractament informatiu hi donem.
Evitem conductes que obstrueixin l’acció judicial i policial. No construïm un discurs incriminador ni amb el text ni amb el material audiovisual i no contribuïm als judicis paral·lels. Tenim especialment present el fet que les persones sospitoses poden no ser imputades, que les imputades no sempre són acusades i que les acusades poden ser absoltes.
Gràcies Ramón Salvat, per posar les coses clares, tenim la lletja costum d'incriminar a gent que encara no ha estat jutjada. El mal està fet, si desprès es demostra la seva innocència, ja no es notícia i no interessa. Periodistes aneu en compte, la truita es pot girar i caure's damunt i es podeu tacar, tingueu al menys professionalitat, ja que la dignitat ja fa dies que us la paguen les multinacionals.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics