El català, dels més petits als més grans

Amb la normalització de la democràcia, el català va tenir una repercussió directa en l'entitat, focalitzada especialment en l'ensenyament i la difusió entre els més joves. Així, al 1981 es va organitzar el Congrés Juvenil Escolar dels Països Catalans. Els simpòsiums destinats a joves d'entre 12 i 14 anys van ser una de les activitats 'estrella' d'Òmnium. Nois i noies de Pratdip, la Selva del Camp o l'Hospitalet de l'Infant tenien la possibilitat de dinar, sopar i dormir a casa de famílies reusenques.

El Triangle verd, el quadrat blau, el cercle verd i el triangle vermell eren els noms dels grups d'entre 10 i 12 persones, monitoritzats per alguns docents i col·laboradors d'Òmnium com la Montserrat Fonts, la M.Josepa Garreta, la Coia Anglès, l'Eloi Mariné, l'Eulàlia Cantenys, l'Àngels Balañà, la Jacqueline Mariné o el Josep Maria Farré. En el primer dels simpòsiums, que es va celebrar el cap de setmana del 27 i 28 de març de 1982 a la Facultat de Medicina, els adolescents van debatre sobre el medi ambient i el lleure.

Aquella jornada va comptar amb un dinar col·lectiu i es van projectar altres activitats lúdiques, com un espectacle d'animació al Bravium i, els llavors adolescents, van assistir a aplecs de sardanes i castells. Els joves van coincidir en l'èxit d'aquestes trobades, tal i com ho constataven els qüestionaris que es van passar al final. Les conclusions dels diversos simpòsiums es van recollir en un monogràfic especial del 'Fil per randa' editat al juliol i agost de 1984.

En aquells anys també hi van tenir cabuda les 'Rialles'. Òmnium va impulsar al 1984 aquest moviment sorgit a Terrassa i que aquí arribà de la mà del músic Joan Solé, que en va ser el coordinador. Es tractava d'un seguit d'espectacles infantils que es feien, primer mensualment, i després, quinzenalment. "Va esdevenir tot un èxit perquè congregàvem molta canalla, en part gràcies a una recepta secreta", confessa el Joan. I tirant la vista enrere, el coordinador explica que "els dissabtes al matí es feia un espectacle en diversos indrets de la ciutat que eren l'aperitiu del plat fort de la tarda, quan al Bartrina es feien titelles, audicions i projeccions de pel·lícules doblades al català". La iniciativa es va estendre més endavant a les escoles, les quals podien gaudir dels espectacles un dia abans.

En total, van ser més de 120 activitats que tenien un rerefons conscienciador i que es van realitzar al llarg de vuit anys. "El millor va ser el primer", diu Solé convençut, "amb la visita del Tortell Poltrona, en aquell moment molt conegut per les seves aparicions a la televisió". De fet, la seu d'Òmnium a Reus va vendre 100 de les entrades d'aquell espectacle, i la resta, a les taquilles del mateix teatre, que es va omplir amb 900 persones, 200 de les quals, van romandre dempeus.

Aquesta dècada també va estar marcada pel reciclatge dels professors de català, en el marc de la campanya "El País a l'Escola". Una tasca que es va fer en un local del carrer de l'Amargura, i que havia estat la seu de la secció femenina de la Falange Española. D'aquells anys també en destaca la trobada d'entitats juvenils del Països Catalans que es va fer a Reus, les diferents taules rodones sobre la llengua i els lliuraments de llibres a entitats de la Franja de Ponent i la Catalunya Nord.

El 1982 es commemorà el centenari del naixement de Joan Puig i Ferrater amb una festa a la Selva del Camp i també el cinquantenari del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra. I Lluís Llach (1981) i Raimon (1983) van participar en concerts organitzats per l'entitat. Òmnium es continuà involucrant en campanyes ciutadanes com el 'Manifest per a la catalanització dels rètols de carrers i places de Reus' (1984) en què, com explica el filòleg reusenc Anton Baiges, "es reclamà la plena normalització lingüística del nomenclàtor local i la recuperació dels noms tradicionals que havien estat substituïts per altres d'oficials i sense arrelament popular".

L'Anton va ser un dels artífexs de la renovació d'Òmnium a la dècada dels 90. Així quedava clar en les declaracions que el propi Baiges va realitzar al desaparegut Nou Diari, en l'edició del 23 de setembre de 1993, on afirmava que Òmnium Baix Camp "començava una nova etapa que vol recuperar l'esperit reivindicatiu i arribar als barris de tota la ciutat". Juntament amb ell, un grup de joves amb formació universitària i que no sobrepassaven la trentena es van posar al capdavant de la històrica entitat. La primera pedra d'aquest rejoveniment es va posar aquella mateixa nit amb la projecció d'un film en català al barri de Sant Josep Obrer de Reus. El fet més visible de la nova etapa es va reflectir en un creixement de més del cinquanta per cent de socis. Amb ells va retornar a la presidència Jordi Escoda i Vilà, qui exercí de tutor d'aquells joves entusiastes i on "no teníem límits", com afirma el propi Escoda.

Les activitats van proliferar al llarg de la dècada. Una d'elles va ser la creació de l'Associació Cultural Espais de Música en Català, l'objectiu de la qual era promoure i fer conèixer el nounat moviment de música catalana. En els següents anys s'organitzaren actes de dinamització nacional, com el 'Correllengua', 'Sanitat en català', 'desmar'CAT' o la inflada d'un globus gegant representant Felip V, cedit pel Bloc de Progrés Jaume I, de València, en commemoració de la batalla d'Almansa i la pèrdua de les llibertats nacionals. Òmnium també participà en campanyes locals com 'La Palma per al poble', en la qual es reivindicava l'accés per a les entitats d'aquest espai ciutadà o la Plataforma Onze de Setembre, agrupant les entitats que reivindicaven la celebració de la Diada Nacional a Reus.

L'activitat de l'entitat mai deixà la llengua de banda, tot i que tingué un posicionament més clar cap al reconeixement del dret a decidir dels Països Catalans. Un punt d'inflexió va ser la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i on Reus va esdevenir subseu d'hoquei patins. En el marc de la campanya de promoció de Catalunya al món 'Freedom for Catalonia' es van editar per a l'ocasió tríptics per a periodistes estrangers. Sense abandonar aquell any olímpic, el butlletí nacional del mes de maig va fer coincidir el centenari de les Bases de Manresa amb la publicació de quinze Bases per al futur Nacional de Catalunya, entre les quals s'assenyalava el "dret a l'autodeterminació" i a "dotar-se de les institucions polítiques pròpies d'un estat sobirà".

L'activitat a les nostres contrades va anar orientada en aquest sentit, i molts dels integrants d'Òmnium van ésser presents en diverses manifestacions de l'Onze de Setembre. L'esport també va esdevenir un eix vertebrador. "Benvingut als Països Catalans, una nació oprimida", era el títol d'una sèrie de tríptics que explicaven en castellà, francès, anglès, alemany i italià què eren els Països Catalans, tot coincidint amb la celebració dels Special Olympics a la ciutat, el 1996. I Òmnium va tenir un paper important com a organitzador de l'acte reivindicatiu que es va realitzar en favor de les Seleccions Esportives Catalanes al Pavelló Olímpic, el 10 d'abril de 1999.