-
Jordi Argelaguet
ACN
Fins ara, els baròmetres del CEO havien preguntat sobre la independència (sí o no) i sobre el model d'Estat (unitari, federal, independent). En la primera onada del 2014 s'hi afegirà la concreció de la pregunta anunciada el passat 12 de desembre pel president de la Generalitat, fruit del pacte entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I si és que sí, vol que sigui un Estat independent?". La formulació que en farà el CEO inclourà un breu text introductori en què recordarà que aquesta pregunta és la plasmació de l'acord al què ha arribat la majoria parlamentària. Ara bé, el text no donarà per fet que la consulta s'acabarà celebrant.
La gran incertesa entorn d'aquesta qüestió fa que Argelaguet sigui prudent entorn de les possibles interpretacions que s'extreguin dels resultats del proper baròmetre. "No farem projeccions", deixa clar. La incertesa, segons el director del CEO, és triple. La consulta no està convocada, els partits no fan, per tant, campanya pel 'sí' (sí-sí / si-no) o pel 'no' i s'hi afegeix un tercer element: la por al canvi. "Quan es fan aquest tipus de consultes al món, hi ha un 10% de la gent que es manifesta a favor del canvi, però que el dia d'anar a votar acaba optant pel manteniment de l'statu quo", explica. Tres qüestions que convertirien en una "temeritat" fer qualsevol tipus de projecció sobre els resultats.
El baròmetre es troba encara en procés de contractació de l'empresa que es farà càrrec de les enquestes. Argelaguet confia que el treball de camp i el processament de les dades es pugui concloure abans de les eleccions europees. De fet, una altra de les qüestions per les quals es preguntarà serà precisament la intenció de vot als comicis del proper 25 de maig.
Per primera vegada l'enquesta del CEO serà presencial i no telefònica com era habitual fins ara. Els canvis de costums fan que cada cop sigui més difícil contactar amb els enquestats a través del telèfon fix (no hi ha disponible una base de dades de telèfons mòbils catalans). En l'últim baròmetre del 2013, per exemple, van ser necessàries 135.000 trucades per aconseguir 2.000 enquestes.
Les enquestes presencials es faran amb la mateixa mostra que es feia servir fins ara (2.000 persones aleatòries que compleixin els criteris d'edat, sexe i població), però tindran un període d'elaboració més gran. A diferència dels 8-10 dies que es necessitaven per fer una enquesta telefònica, la presencial requereix tres setmanes per recollir les dades i una setmana addicional per tractar-les. A més, el preu es multiplica, fet pel qual el CEO ha decidit reduir de tres a dos els baròmetres del 2014.
Una professió "de risc"
Els canvis profunds en la mentalitat de la societat catalana que la majoria de les enquestes apunten fan que la feina dels analistes polítics sigui pràcticament "una professió de risc". "El sistema de partits a Catalunya està en un procés de redefinició. El comportament anterior cada vegada ens serveis menys per preveure el comportament futur", subratlla Argelaguet. Cada cop hi ha més gent que s'allunya de la "fidelitat" a unes determinades sigles i líders polítics i es planteja què fer amb el vot en funció dels condicionants de cada comtessa electoral.
Aquesta situació es va veure amplificada durant la campanya electoral del 25 de novembre del 2012. Aleshores, el CEO va pronosticar una àmplia victòria de CiU, amb una majoria absoluta de més de 70 diputats. Un pronòstic molt allunyat dels 50 diputats amb què finalment es va haver de conformar la federació nacionalista.
"Nosaltres vam fer el treball de camp un mes abans. Altres, el van fer deu dies abans i encara van tenir una distorsió molt important", recorda. Segons Argelaguet, l'enquesta del CEO es va fer durant un període d'eufòria sobiranista (octubre del 2012 posterior a la gran manifestació de l'Onze de Setembre), fet que va introduir una distorsió important. A més, la portada del diari El Mundo sobre Artur Mas en plena campanya i la vaga general del 14 de novembre, a onze dies de les eleccions, van acabar de matisar el vot de molts indecisos i de moltes persones que inicialment havien decidir abstenir-se. "Si no tinc en compte el que va acabar passant i tornés amb una màquina del temps, hauria de fer la mateixa estimació perquè les dades eren aquestes", reconeix.
L'informe CORA vol acabar amb el CEO
L'informe de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA) elaborat pel govern espanyol preveu la supressió, entre d'altres, del Síndic de Greuges, de l'Institut Cartogràfic i del CEO. Es tracta d'una visió economicista per la qual l'Estat ha d'assumir les funcions d'alguns òrgans autonòmics per evitar duplicitats administratives. "No s'aguanta massa", opina. "El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) i el CEO són semblants, però no fan ben bé el mateix", recorda Argelaguet. A més de les enquestes, el CEO té la missió de mantenir el registre de totes les enquestes que fa la Generalitat, assessora els departaments a l'hora d'elaborar-les i en fa el control de qualitat.
A més, el suposat estalvi que suposaria que el CIS assumís les competències del CEO no seria significatiu perquè les enquestes s'haurien de continuar pagant. Això porta a Argelaguet a pensar que hi ha un altre motiu diferent de l'econòmic per justificar aquest informe. Segons ell, el més greu del document de la CORA és que atempta directament contra l'autogovern. "Forma part de l'essència de l'autogovern el fet de poder fer les pròpies enquestes", assenyala. En aquest sentit, destaca la importància de la descentralització en aquesta qüestió perquè cada administració (autonòmica o local) pugui decidir què li interessa preguntar en funció de les seves necessitats.
Enquestes experimentals
El passat mes de febrer, el CEO va publicar diverses enquestes experimentals. L'objectiu era comprovar com un enunciat diferent influïa la resposta sobre alguna qüestió concreta. L'experiment principal es va centrar en la independència i els enunciats van variar des de la confirmació que Catalunya formaria part de la UE, fins a assumir tot el contrari. "No tenim previst fer-ne més a curt termini, però l'experiència ha estat molt positiva", destaca Argelaguet.
"L'experiment ens ha confirmat el que era d'esperar: segons l'estímul la gent respon de manera diferent i alguns temes tenen un impacte més important sobre les respostes", conclou. Tot i no tractar-se d'una enquesta representativa del conjunt de Catalunya (està feta on line a nou grups d'unes 200 persones cadascun), Argelaguet explica que, pel que fa a la independència, l'enquesta dóna algunes "pistes" per entendre quins poden ser els punts de debat si finalment se celebra la consulta: "el tema europeu i el capteniment del govern espanyol són dos temes que tenen un impacte més important sobre les respostes".
