Al vestíbul de l'Arxiu Comarcal del Baix Camp i fins al 29 de setembre, encara es pot veure una selecció de la interessantíssima documentació referent al pintor Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874) que conserva l'Arxiu Municipal de Reus. Bon coneixedor del meu interès sobre la salvaguarda del patrimoni cultural durant la guerra civil, l'arxiver municipal Ezequiel Gort em va informar sobre un document que donava compte d'una mesura municipal de protecció de l'urna en què es guardava, l'any 1936, el cor de l'artista. Com ja sabeu, Fortuny havia disposat que -després de morir- li fos extret el cor per cedir-lo a la seva ciutat natal, una voluntat que fou portada a terme entre 1875 i 1876, amb el seu dipòsit en un cenotafi situat a la capella de la Marquesa de la prioral de Sant Pere.
A la làpida de marbre que cobreix el nínxol, realitzada per l'escultor Joan Roig Soler, hi podem llegir aquella frase tan coneguda pels reusencs: "Dio el alma al cielo, su fama al mundo, el corazón a su patria". No cal dir que durant els primers mesos de la guerra civil, arran de la revolució provocada per la rebel·lió militar i feixista, es van destruir o malmetre molts edificis i objectes de caràcter religiós, molt especialment del culte catòlic.
La prioral de Sant Pere, de la qual es van perdre o malmetre diversos elements de caràcter artístic o històric, va esdevenir molt aviat el primer mercat municipal cobert de la ciutat. El retaule major, però, va poder ser desmuntat i salvat de la destrucció iconoclasta de 1936 i fou degudament traslladat al Museu. Desgraciadament, moltes de les peces del retaule que havien salvat les autoritats republicanes van ser destruïdes, al començament de 1938, per les bombes llançades sobre Reus per l'aviació italiana al servei de Franco. El document que ara ens interessa és un ofici mecanoscrit, datat el 21 de desembre de 1936 i signat pel conseller de Finances de l'Ajuntament de Reus, Àngel Pallejà Vall (Porrera, 1890 - Reus, 1976). Segons Josep Olesti Trilles, Pallejà va ser en la seva joventut, i entre altres coses, un "lliutador en defensa de les classes populars" i va formar part, el 1936, del Comitè Antifeixista de Reus, dintre del qual "actuà amb bon criteri i evità alguns desgavells" (Diccionari biogràfic de reusencs, 1992, p. 507).
L'ofici és adreçat a l'aleshores arquitecte municipal, Josep Simó Bofarull (Reus, 1889 - Barcelona, 1996), amb aquest missatge: "Serviu-vos posar-vos d'acord amb el Dr. Vilaseca i En Pere Rius per tal de traslladar l'urna que serva el cor del pintor Marià Fortuny". Simó, que també era el cap local de Defensa Passiva, havia estat anteriorment regidor (1915) i alcalde (1919) de Reus i durant la guerra civil va col·laborar molt activament en la salvaguarda patrimonial de la ciutat, ensems amb el director del Museu Municipal, Salvador Vilaseca Anguera (Reus, 1896-1975), i el conservador del mateix Museu, Pere Rius Gatell (Reus, 1898-1973). Cal dir que al marge de l'escrit signat per Pallejà hi ha un "Conforme" manuscrit, signat pel regidor de Cultura, Josep Ortoneda (no tinc a mà les dates de naixement i de mort), i que el document compta amb l'empremta dels segells de les regidories de Finances i de Cultura (lligall "Comunicats rebuts, 1930-1943"). En aquest cas, l'ofici va tenir els efectes proposats i el cor de Fortuny fou traslladat a lloc segur.
