Cookie control
Dilluns, 17 de Febrer de 2020

El dret a decidir. Persistència de la por (d'Espanya)

31 de Desembre de 2013, per Jordi Escoda i Vilà

Flaires optimistes i respostes fermes de la nostra ciutat. Una d'actes afirmatius, populistes, independentistes, que van tenir una gran acollida. Hi ha gent significada, pública que es dedica a posar pals a les rodes, per consignes vingudes de fora, i altra gent per ignorància o malícia; també n'hi ha que es pensen que pesen molt dins la consciència ciutadana i a les properes eleccions els escombraran.

Els unionistes, sucursalistes, federalistes i fills de la dictadura són poc rellevants, el gruix es fracturarà en 'botiflers' i 'espanyolistes'. Anem a les coses positives. Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va omplir les dues sales de l'entitat El Círcol, va crear una atmosfera única, seriosa, convincent, sense concessions, que va finalitzar amb una adhesió esclatant, molts minuts aplaudint-la.

L'altra efemèride sobiranista que dóna confiança a la gent que viu i treballa al nostre país és el moviment SÚMATE, al Teatre Bravium, on els ponents eren persones nascudes a Catalunya que votaran afirmativament per la independència, els fills dels quals han nascut aquí i recordaven les raons per les quals van marxar del seu país i la seva llengua habitual és el castellà. Per tant, no parlar català no és cap obstacle ni impediment. Vam recordar Francesc Candel que va escriure 'Els altres catalans'. Tenen la seguretat que la ciutadania catalana no vol excloure ningú perquè Catalunya sempre ha estat i és acollidora per als nouvinguts.

Els que van venir de fora i els que erem aquí, als anys 60, vam construir l'Estat del benestar, que la mala política i la mala praxis del PP i del PSOE s'han carregat. Una altra situació positiva és la creció del moviment independentista 'Pacte pel Dret a decidir', sota la direcció d'Àngels Ollé, que pot treballar conjuntament amb l'Assemblea Nacional de Catalunya, amb una actuació local i comarcal impecable i admirable.

Una altra aportació va ésser també la conferència al Círcol, d'Eliseu Climent, president i activista de l'Acció Cultural del País Valencià, defensor sense fissures de la comunió entre Catalunya i el País Valencià, amb la cultura, la llengua, senyals d'identitat que els uneixen. La burgesia valenciana es va equivocar, i molt, i ho està pagant molt car. Va mirar cap a Madrid i va oblidar que el futur és Europa passant per Catalunya. Avui Madrid no li pot donar res perquè l'Estat espanyol deu majoritàriament a Europa quasi un bilió d'euros.

La sortida de l'economia i la recuperació com a país passa pel Corredor del Mediterrani, i, per fi, la Unió Europea ha obligat al govern de Madrid a fer inversions molt importants als ports de Barcelona i Tarragona.

Avui podem assistir als funerals de l'Estat de les autonomies, moltes d'elles volen tornar a l'Estat Central les competències que són incapaces de gestionar. A aquesta qüestió, cal sumar-hi l'èxit obtingut pel president Mas i els líders d'ERC (amb Oriol Junqueres al capdavant), Iniciativa per Catalunya i la CUP, d'encetar i posar-se d'acord al fer la pregunta clau i establir la data per al referèndum.

Madrid i el senyor Rajoy estan amargats per la pèrdua de prestigi internacional. La importància de Madrid recula per la negativa a fer inversions, que s'han convertit en fum, han acumulat projectes fracassats, malhumors i males maneres. Males maneres, és clar, contra l'acord pres el 12 de desembre per la bonhomia dels polítics catalans, que, com acostuma a ser en moments claus per a Catalunya, surperen les discrepàncies.

Malauradament, capítol a banda és el PSC sucursalista del senyor Pere Navarro (no tots els socialistas pensen com ell, afortunadament), qui està acumulant mèrits per a convertir-se en el polític més dolent del segle XXI. La societat civil referma i beneeix l'acord del referèndum fet democràticament, responent així la ciutadania. Espero que Unió Democràtica, sobretot el senyor Duran i Lleida, deixi de crear diferències amb el president, perquè es tractaria d'una política deslleial contra ell. La militància de CDC n'estem farts d'ell, però no de la militància d'UDC.

Mentrestant, els escàndols de la corrupció creixen al PP estatal, que lidera el rànquing de la corrupció de tots els partits polítics, això sí, tapant amb una 'bona' manta casos tangibles, per a tots coneguts com el de la Camacho i la Camarga; Carlos Fabra, 'l'aviador'; la Cospedal, Matas i Bárcenas, entre molts altres, el PP va fent lleis contra Catalunya.

Els catalans hem de tenir l'orgull, la pròpia estima de creure en nosaltres mateixos, en molts aspectes som a la primera línia, en un alt nivell europeu, malgrat l'espoli fiscal i hem de ser conscients que tampoc som el melic del món, però ara hem de ser seriosos i tirar endavant. Ara toca: ara és l'hora! La perseverànça i la constància per assolir la independència perquè fora d'ella, si continuem a Espanya, acabarem desapareixent no ja com a país, sinó com a poble.

I les virtuts que tenim, i els defectes, que també hi són, i que formen la nostra identitat com a nació, no poden esvair-se pel centralisme, la incompetència, la intolerància, la incomprensió i la insolvència d'uns quants que governen i que fan el que volen, sense escoltar. Marxem ja. La majoria dels catalans vol marxar. I som un país democràtic.

Jordi Escoda i Vilà és exdiputat i exsenador del Parlament de Catalunya

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Miquel Salvado i Bigorra  05 de Gener de 2014

Mes clar no pot ser....,

Aveure, despres de reis en Duran Lleida, que diu , de una vegada ,i el nen" Sedo, tambe que es manifesti..!
Sembla " conveniencia" i " desunio".

Xavier  04 de Gener de 2014

sandez ?

Sr. Joan F., si una cosa no li agrada llegir només cal no llegir-la, o no donar-hi importància. Segurament el mateix que altres fan del que vostè li pot agradar llegir.

Joan F.  01 de Gener de 2014

Que soberana sandez!

Es pots dir més ximpleries, però és difícil.