El Foc del Canigó, un símbol de la identitat catalana

Diversió i cultura fan acte de presència a tots els pobles dels Països Catalans durant la revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l'any. Un dels actes reusencs més tradicionals de Sant Joan és l'arribada de la Flama del Canigó a la plaça de la Llibertat, que enguany ha anat a càrrec dels alumnes de l'escola Joan Rebull. Molts pobles del Baix Camp i el Priorat baixen a recollir-la.

Enguany, la lectura del tradicional manifest de Sant Joan ha anat a càrrec de Pere Borràs, membre de l'Assemblea Nacional Catalana de Reus. Amb l'acte d'ahir, es va arribar a la seva quaranta-tresena edició, celebració impulsada des dels seus inicis pel Patronat Sardanista de Reus.

Aquesta tradició va néixer el 1955 al Vallespir (Catalunya Nord), quan en Francesc Pujades, veí d'Arles de Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de mossèn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d'encendre un foc la Nit de Sant Joan al cim del Canigó i des d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna.

Més tard, a la plaça de la Llibertat, té lloc l'encesa de la foguera de Sant Joan. Les fogueres, d'origen medieval, commemoren el solstici d'estiu. Tot i ser una festa d'origen pagà, el cristianisme la transforma en la festa del naixement de Joan, el Precursor, cosí de Jesucrist. Joan Amades ressenya la tradició del foc arreu del país, des del Rosselló fins a l'Alacantí.

Després dels actes protocolaris, els reusencs inicien la nit més curta de l'any davant de diverses fogueres, o bé a l'espai de Barraques, al Parc de la Festa, amb l'actuació de Relamido's, Oques Grasses, la Troba Kung-fú i Buhos.