Divendres, 19 d'Abril de 2024
L’any 1964, amb motiu del sesquicentenari del naixement de Joan Prim i Prats, l’Ajuntament de Reus va fer gestions per traslladar les despulles del general a la nostra ciutat. La iniciativa municipal va tenir una certa repercussió ciutadana i van aparèixer diverses informacions i uns quants comentaris en diversos mitjans de comunicació. Inicialment, el trasllat s’havia de portar a terme els darrers mesos de 1964, de manera que el senyor Antoni Muntadas i Salvadó-Prim, comte de Reus, va informar al periodista P. Vila San-Juan que “el próximo 6 de diciembre, fecha que coincide con el 150 aniversario del duque [sic] de los Castillejos, estarán en Reus sus restos”. El periodista informà també que “piedra a piedra [sic] será trasladado desde Madrid el mausoleo que actualmente le acoge, y en él, cerca del claustro de la Virgen de la Misericordia –cuya medalla llevó siempre Prim cosida en el interior de su guerrera, junto al corazón–, habrá terminado el último viaje de don Juan Prim y Prats” (P. Vila San-Juan, “Vuelta a la cuna. El último viaje del general Prim”, La Vanguardia, 4 de setembre de 1964, p. 7).
Al llarg de les setmanes següents, l’Ajuntament va continuar gestionant el trasllat del panteó o de la tomba i en preparà la instal·lació, que s’havia de fer –com hem vist– al santuari. En un primer moment, la tomba s’havia de col·locar en una dependència del mateix recinte religiós, però l’arquebisbe de Tarragona (el cardenal Benjamín de Arriba y Castro) s’hi va oposar perquè Prim havia estat un maçó notori. L’Ajuntament, aleshores, optà per fer una construcció nova en un espai de propietat municipal, no sacralitzat però de tota manera annex al conjunt ja edificat.
Mentrestant, es va constituir una “Comisión Ejecutiva de los actos que han de celebrarse con motivo del traslado de los restos del General Prim a nuestra ciudad” (Diario Español, 22 de novembre de 1964, p. 6), per bé que en una informació publicada pocs dies després se citava com a “Comité Ejecutivo”, que era presidit pel governador civil de la província, Rafael Fernández Martínez, i del qual formaven part, en qualitat de vicepresidents, l’alcalde de Reus, Juan-Amado Albouy Busquets; el president de la Diputació provincial, Antonio Soler Morey, i el comte de Reus, Antonio Muntadas-Prim, a més d’un bon nombre de vocals, triats entre càrrecs polítics menors i diversos representants d’entitats i societats reusenques, i d’un secretari (José Gavaldà Cañisà). Paral·lelament, fou creada també una “Comisión de Propaganda”, presidida pel regidor delegat de Relacions Públiques de l’Ajuntament de Reus, Eugenio Gruges Cabré, i formada per diversos representants dels mitjans de comunicació locals, provincials i “regionals” (Diario Español, 25 de novembre de 1964). Així mateix, la premsa va informar que s’havia constituït, a Madrid, una “Comisión de Honor, presidida per el S. E. el Jefe del Estado y de la cual forman parte el vicepresidente del Gobierno y varios ministros” (J. Fortuny Soler, “Los restos de Prim serán trasladados a Reus”, El Noticiero Universal, 17 de desembre de 1964, p. 15).
En la primera reunió de la Comissió Executiva, feta a la Saló de Plens municipal, l’alcalde –entre altres coses– va donar compte de la “decisión del Ayuntamiento de construir el Panteón junto al santuario de Nuestra Señora de Misericordia, donde se han iniciado los pertinentes trabajos, así como los de desmontaje del sarcófago del Panteón de Atocha en Madrid que, por concesión del Patrimonio Nacional, será trasladado también a nuestra ciudad, manifestando asimismo que la fecha definitiva del traslado de los restos será fijada por la Superioridad”. A la mateixa sessió, l’alcalde “expuso el plan de obras a realizar, obras que ya se hallan en período muy adelantado y en cuyo edificio se albergará el Mausoleo del General, cuyo presupuesto será muy elevado”, per bé que va informar que “se cuenta con una subvención de la Excma. Diputación Pronvincial de Tarragona con 200.000’- pesetas” (Reus. Semanario de la Ciudad, núm. 659, 28 de novembre de 1964, p. 9).
El 6 desembre no havien arribat a Reus ni les restes del general ni cap element funerari, però es va aprofitar l’efemèride per recordar els actes portats a terme a la ciutat l’any 1914, arran de la commemoració del primer centenari del naixement de Prim (Reus. Semanario de la Ciudad, núm. 660, 5 de desembre de 1964, p. 1 i 6-7). El dia 7, el governador civil i l’alcalde, en qualitat de membres de la “Comisión Organizadora de los actos de traslado de los restos del General Prim a su ciudad natal”, van presentar a l’Ajuntament de Reus una conferència de José María Fontana Tarrats, antic cap provincial de Falange, sobre “El hombre Prim y su tiempo” (Reus. Semanario de la Ciudad, núm. 661, 12 de desembre de 1964, p. 1 i 9). Poques setmanes després, ja encetat l’any 1965, es va portar a terme una segona conferència, a càrrec de l’advocat Antoni Pedrol Rius, sobre “Prim, un general político” (Reus. Semanario de la Ciudad, núm. 665, 9 de gener de 1965, p. 1 i 6).
Tot i que es va anunciar oficialment que les restes arribarien a Reus el 15 de gener de 1965, no es van moure de Madrid. Anaven passant els mesos, però el trasllat encara semblava prou factible ja entrat l’any 1965 i fins i tot es va encarregar a l’artista Ramon Ferran Pagès la realització d’una “medalla conmemorativa con motivo del traslado de los restos mortales del General D. Juan Prim Prats a su Ciudad Natal”, tal com explica un full d’inscripció o prospecte que fou publicat aleshores. De tota manera, sembla que a Ferran no li fou concedida –finalment– l’autorització oficial per editar la medalla perquè la llegenda que contenia era escrita en català.
L’Ajuntament reusenc informà, pel febrer, que s’estava enllestint el nou mausoleu, “en la Plaza del Santuario de Nuestra Señora de Misericordia, Patrona de la ciudad y adosado al mismo por la parte de atrás”, i que mentrestant “se procedía en Madrid al desmontaje, pieza por pieza, del panteón del general, y que las mismas serían inmediatamente llevadas a Reus para montarlo nuevamente y tenerlo listo para los actos del traslado, que se anunció sería durante la segunda quincena del actual mes de febrero” (J. Fortuny Soler, “Reus: Esperando...”, El Noticiero Universal, 25 de febrer de 1965). El periodista que donà la informació afegí, però, que el mausoleu nou s’estaba fent “entre la aceptación de unos pocos y la crítica de los más”, tot reflectint l’opinió de diversos ciutadans reusencs que consideraven que la construcció no era prou adient a causa de la poca qualitat dels materials emprats i que es mostraven contraris a la seva no connexió directa amb el santuari.
Pel que sembla, el nou mausoleu o pavelló mortuori s’havia començat a construir sota la direcció de l’arquitecte municipal Joan Sardà Dexeus, amb un interior de marbre gris i dins d’un estil més o menys neoclàssic. El memorialista Xavier Amorós ha explicat, amb un cert detall, com es va anar formant un grup de persones contràries a les obres i com es van començar a recollir signatures per a un manifest d’oposició (X. Amorós, Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre tercer, 1961-1975 (Primera Part), Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2004, p. 300-310).
Entre altres signants, s’hi comptaven Salvador Vilaseca, Pere Benavent de Barberà, Gaietà Vilella (aquests tres primers eren vocals de la Comissió Executiva esmentada més amunt), Ceferí Olivé, Francesc Recasens i Mercadé, Josep Iglésies, Pere Voltes, Joan Rebull i el mateix Xavier Amorós, els quals consideraven que “sería hondamente lamentable que el emplazamiento y realización del mausoleo del general Prim en Reus no estuvieran de acuerdo con los merecimientos del ilustre reusense”, i –concretament– assenyalaven “que cualquier característica en el enclave del mausoleo en el ámbito del Santuario [...], de la que pudiera deducirse, por su incomunicación con el templo u otra circunstancia similar, una discriminación entre la significación espiritual del recinto y la personalidad de Don Juan Prim Prats, resultaría notoriamente injusta, por cuanto el primer Conde de Reus demostró a lo largo de su vida, en innumerables ocasiones y de forma inequívoca, su devoción hacia la Mare de Déu de Misericòrdia”. El document portava data de febrer de 1965, però va tardar unes quantes setmanes a ser lliurat a l’Ajuntament. Aquest va reaccionar tot aturant, primer, les obres encara en curs i fent desmuntar, després, l’estructura marmòria. Ja no se’n va parlar més, aleshores. Com és sabut, les restes de Prim no van arribar a la ciutat fins l’1 de març de 1971, aviat farà quaranta-tres anys.
Jaume Massó és acadèmic corresponent de Bones Lletres (Barcelona) i de la Història (Madrid).
