El Grup de Tarragona 1970-1972 ressorgeix en la primera retrospectiva conjunta

Amb l’objectiu de recuperar i revaloritzar el moviment artístic del Grup de Tarragona 1970-1972, els visitants que s’apropin a la sala d’exposicions de Caixa Tarragona (carrer d'Higini Anglès, 5, de Tarragona) podran contemplar una recopilació de gravats, pintures i esmalts a càrrec d’aquest corrent. Set són els artistes que configuren aquest ‘Grup’, un nom que, en certa manera “és una falàcia, ja que ells mai s’ho van dir, però la gent, per referir-s’hi, utilitzava aquesta denominació”, ha explicat la comissària de l’exposició, Assumpta Rosés, “i així es coneixen avui en dia”. Les obres que s’hi podran veure són, bona part, un recull que data de principis dels 70 –moment àlgid del moviment-, encara que també s’hi troben peces elaborades fins l’any 1976.

La voluntat d’aquest grup d’artistes era plasmar l’evolució de les arts plàstiques dins l’àmbit tarragoní –en el sentit més ampli del gentilici-: “són uns artistes que tenien un peu aquí i un allà: d’una banda representaven la realitat i el context de Tarragona, Catalunya i Espanya; de l’altra, estaven atents a què passava a la resta del món per importar-ho”, ha afegit Rosés. L’art d’aquests avanguardistes locals, doncs, pretenia un trencament amb l’art modern del moment per entroncar amb la nova cultura artística contemporània que a la resta del món ja imperava: la pintura abstracta dels Estats Units, l’expressionisme, l’informalisme i el Pop Art.

El Grup de Tarragona 1970-1972 està format pels set artistes que segueixen: Ferran, Fort, Gonzalo Lindín, Moret, Alfonso Parra, Rubio i Jordi Secall. Tots ells tenen orígens diversos, encara que, com a nexe, quatre d’ells van ser professors a l’Escola d’Art; i, concretament dos d’ells, Ramon Ferran i Pasqual Fort, són reusencs, per exemple, fet que permet entendre la diversificació del moviment arreu del Camp.

Com s’ha recordat en la presentació de l’exposició (on també hi han pres part integrants del moviment com Mariano Rubio, Ramon Ferran i el crític Enric Baixera,), malgrat formar aquesta tendència homogènia, es tracta “d’artistes individuals i el seu treball, com a grup, es va acabar amb la seva projecció individual internacional”, ha descrit Rosés. No obstant, cada un dels artistes va seguir produint al llarg de 40 anys obres en el mateix sentit i estil que els havia caracteritzat.

A més de l’obra que es podrà contemplar des del dia de la inauguració –el dijous, 2 de juny, fins al setembre vinent-, la mostra pretén contextualitzar aquest moviment i a través del mateix “catàleg, les vitrines i un documental creat per l’ocasió, hem volgut trobar les circumstàncies que van donar lloc a aquest art”, ha puntualitzat el director de la Fundació Caixa Tarragona (responsable de l’organització), Xavier Bas. Per tal de contextualitzar, doncs, el corrent artístic, els dies 13 i 20 de juny tindran lloc dues taules rodones amb integrants del moviment, on s’explicarà el paper de Tarragona en l’art del moment.