El jaciment de la Boella busca garantir les excavacions i atraure visitants internacionals

L'aparició d'uns ullals de mamut l'any 2007, i altres restes d'aquest animal aparegudes posteriorment, han estat les troballes més valuoses en aquest indret prehistòric, en concret al jaciment del Forn, una de les tres zones actualment obertes i desprotegides. L'esperat pla director de la Boella persegueix la protecció d'aquests àmbits on s'hi està intervenint des de fa anys, a través de coberts perquè la pluja no els malmeti. En paral·lel, s'hi estan construint murs de contenció donada la complicada situació del jaciment, arran del barranc de la Boella, amb la conseqüent amenaça de riuades.

A part de la protecció i conservació del jaciment, el principal objectiu d'aquest ambiciós pla director, de 4,2 milions de pressupost a set anys vista, és garantir que s'hi continuï excavant i museïtzar l'entorn. Així, els visitants podran veure les troballes del jaciment en un centre d'interpretació que s'habilitarà sobre un antic mas a la sortida del poble, conegut com el mas de l'Abeurador, que l'Ajuntament de la Canonja ja ha adquirit. També s'habilitarà un itinerari que anirà del centre fins a les excavacions, que esdevindrà un passeig guiat d'uns 25 minuts i l'única manera d'accedir al jaciment.

Dels 4,2 milions d'euros del pla director, el gruix més important es concentra en el centre d'interpretació, amb 2,5 milions, amb pretensió d'obrir-lo entre 2017 i 2018. Pel que fa al recorregut arqueològic, de cara al 2019 o 2020, el cost s'estima en 845.000 euros, mentre les inversions en el propi jaciment no arriben als 800.000 euros. Ajuntament i IPHES han fet una crida a les administracions per aconseguir aquest finançament que faci viable l'execució del seu full de ruta, així com també busquen la complicitat d'institucions i empreses del territori, especialment les indústries químiques.

"Volem que un 60% del turisme sigui internacional", afirma el director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell. "No hi hem trobat restes òssies, però no ho descartem, a part dels nombrosos mamuts que amaga aquest jaciment, que és inabastable", afegeix. Carbonell també s'ha referit a la necessitat de descentralitzar l'acadèmia. "Per això volem que una part didàctica de la docència que impartim, en especial del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, es faci en els centres pròxims als jaciments, perquè l'experiència acadèmica estigui a peu de carrer", ha dit.

La Boella és un jaciment que permet veure com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa al voltant d'un milió d'anys enrere. En els darrers anys d'excavacions s'han obtingut nombroses eines de pedra i restes de fauna -entre elles, les de mamut- que ajuden a entendre com es van produir les primeres migracions humanes que van arribar a aquest territori procedents de l'Àfrica. Amb el pla director es protegiran les tres zones d'excavació, ara desprotegides: la Mina -la que presenta major potencial-, la Cala 1 -on s'espera trobar-hi en breu importants restes d'un mamut- i el Forn.