-
Josep Prat (dreta), amb el seu advocat, en una imatge d'arxiu
ACN
El jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, ha imposat una fiança d'1.548.000 milions d'euros a l'exdirector del hòlding, Josep Prat, i l'arquitecte Jorge Batesteza, pels contractes d'assessorament que el primer va signar amb el segon per a la construcció del nou Hospital de Sant Joan. Després de l'aixecament del secret de sumari de la peça número 8, referida al CAP de Vila-seca, el magistrat ha fet el mateix, aquest dimecres, amb la peça número 2. Batesteza va ser contractat per Innova per un valor de 387.000 euros.
El jutge també ha acordat que es dirigeixi procediment contra l'exalcalde, Lluís Miquel Pérez, l'exdirectora financera d'Innova, Esther Ventura, la secretària del hòlding, Natàlia Torrell, el director d'Infraestructures, José Vicent Gómez Rebollo, i Sergi Luqi, de la UTE que va construir l'equipament sanitari. A tots cincs se'ls acusa dels delictes de prevaricació, malversació de cabdals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i d'omissió del deure de perseguir delictes per funcionari públic.
Álvarez de Juan veu clars indicis que l'exalcalde Pérez va imposar la contractació de Batesteza, que aquest va incórrer en incompatibilitats i que hi va haver un escàs control del diner públic utilitzat per Innova. El jutge també cita a l'exconsellera de Salut, Marina Geli, com a instigadora de la contractació de l'arquitecte, que tampoc hauria realitzat les tasques d'assessorament encomanades i va mantenir al mateix temps dues feines d'assessoria pel hòlding -propietari de l'Hospital- i la UET Euroconsult -constructora de l'edifici-. A més, Batesteza havia estat en la taula de licitació de les obres del centre sanitari, quan era directiu del Servei Català de la Salut, l'any 2006.
D'altra banda, el jutge acusa Esther Ventura i Natàlia Torrell d'encobrir la il·legalitat dels contractes amb Batesteza, i a Sergi Luqi, de contractar a l'arquitecte malgrat saber que havia estat treballant per la propietat. Álvarez de Juan ve a conclure que l'Ajuntament de Reus utilitzava Innova per evitar el control dels diners públics i que totes les peces del cas estan relacionades entre sí, fins i tot, la del CAP de Vila-seca.
Aprofitament del seu càrrec directiu
El jutge assegura que la connectivitat entre les peces 2 i 8 ve motivat per la contractació de l'arquitecte Jorge Batesteza. En tots dos casos existeix una mateixa "identitat subjectiva, de bé jurídic lesionat, de precepte infringit, de modus operandi i d'identitat temporal". "En ambdós casos (Reus i Vila-seca), l'adjudicació dels contractes es indiciariament delictiva perquè no es va respectar el procediment legalment establert, no es va convocar, amb la finalitat de beneficiar a Jorde Batesteza i a la seva empresa", indica el jutge, qui creu que l'arquitecte es va beneficar de la seva anterior posició com a directiu del Servei Català de la Salut.
El magistrat detalla, fins i tot, que el propi Batesteza va participar en la taula de licitació de les obres de l'Hospital de Sant Joan, constituïda el 13 de novembre de 2006, quan encara ocupava el càrrec de directiu a la sanitat pública catalana. Per tot plegat "existeixen indicis que els contractants van participar en una concessió fradulenta i van fer un ús 'torticero' de la seva posició privilegiada per evitar els controls i la fiscalització de la llei", indica Álvarez de Juan.
Molts dubtes sobre la realització de les feines
Després de mostrar les seves sospites sobre l'adjudicació del contracte, el jutge passa a argumentar perquè creu que els treballs no es van realitzar. En la interlocutòria descriu com a les actes de control del seguiment de les obres no hi figuren sempre les persones que hi van anar, i a més, Batesteza ho fa, primer, com a representant d'Innova, i després, de la UTE Euroconsult. El magistrat també dubta que tots els tiquets d'autopista presentats per cobrar les dietes de desplaçament no es corresponen a viatges reals.
"Més enllà del llistat de correus electrònics, tiquets d'autopista i factures, només existeixen quatre informes realitzats entre juliol de 2007 i gener de 2008 per Batesteza a Innova (i això malgrat que Innova va pagar 387.000 euros per les feines) i unes poques firmes en actes de visita d'obra". assegura el jutge, qui ressalta que els diners del hòlding "són públics".
'Cobrava per supervisar-se a sí mateix'
Un altre punt del cas que critica el jutge és el fet que Batesteza fos contractat per fer assessoria tècnica per la TE Euroconsult, després d'haver estat a Innova. "El resultat de tot és una 'esquizofrenia contractual' ja que al final, Innova estava pagant a Batesteza per a que, entre d'altres coses, supervisés el treball que feia la UTE, però resulta que aquesta UTE, a la vegada, havia contractat Batesteza per fer el mateix treball. Així, cobrava per supervisar-se a sí mateix", indica a la interlocutòria.
Innova actuaba en 'perjudici' dels interessos públics
Com a principal conclusió, Diego Álvarez de Juan és meridià: "els raonaments anteriors no només introdueixen indicis, com s'ha dit, d'una manca grollera de control del diner públic per part dels responsables de l'Ajuntament de Reus (Innova), sinó que confirmen que aquest model de gestió estava dissenyat per no tenir cap tipus de control". El jutge veu una clara intenció d'atorgar contractes sense seguir cap procediment ni fiscalització: "en definitiva, s'actuava amb evident perjudici dels interessos públics que se suposa que han de defensar i respectar".
