Cookie control
Dimarts, 16 de Juliol de 2019

El míting del Concert Econòmic

26 de Setembre de 2012, per José Manuel Barraso Santana

A ningú se li escapa que el cop de porta del govern de Madrid al president de la Generalitat era quelcom cantat. Podríem dir que és un mal menor perquè, en realitat, el pacte fiscal ara ja no tocava; entre d'altres coses perquè per Catalunya aquest pacte il·lusori és aigua passada donat que el nou consens es troba al voltant de la necessitat de decidir democràticament quin ha de ser el nostre futur.

Històricament aquestes reaccions lamentables per part dels governs d'Espanya són tristament habituals. Aquests dies i justament llegint el llibre “Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900” de Joaquim Santasusagna, he trobat un exemple prou significatiu d'aquest fet, aplicable al moment històric que estem vivint, en un apartat titulat "el míting del Concert Econòmic". Diu Santasusagna:

"Cap a finals de 1899 es congrià a Catalunya una opinió, al marge dels corrents autonomistes, però essent-ne la conseqüència, que volia que es substituïssin les contribucions per un concert econòmic amb l'Estat que les diputacions provincials administrarien. S'encarrega de formalitzar-la el Foment del Treball de Barcelona, llavors presidit per Albert Rosinyol. Aquesta entitat acorda de bon antuvi, dirigir-se al govern demanant el concert i, en cas de fracàs, organitzar un míting a favor de la seva implantació. El president del Consell, Francisco Silvela, contestà negativament i amb mal humor, tot trobant que la pregunta que se li havia fet tenia 'los caracteres de una intimación'. Procedia doncs, la celebració del míting que havia de tenir lloc a Barcelona. El Govern de Madrid en esser demanat el permís va suspendre les garanties constitucionals a la província i desprès hi declara l'estat de guerra, empresonà industrials i feu tancar establiments. L'atmosfera doncs s'espesseí".

Veiem doncs com, en bona part, la historia es repeteix en el present. Els cops de porta als nassos i les amenaces són un clàssic en les relacions Catalunya-Espanya. Però és precisament aquest fet el que ens indica que desprès de 113 anys (o si és vol de 300) no podem continuar amb aquesta relació. Una relació infame, imposada com un casament a la força i que ja s'allarga massa. Aquells catalans de finals del segle XIX consideraven que el concert econòmic significava “la regeneració d'Espanya” ja que “Catalunya només treballa i d'altres li administren els cabals……Volem el Concert Econòmic per administrar-nos i això no perjudica al Govern ni cap província, ni representa una separació.”. No es podrà dir mai que Catalunya no hagi buscat amb insistència el seu encaix dintre d'Espanya encara que de cada intent sempre ha sortit escaldada. És l'hora doncs de trencar amb aquest passat fosc i immutable i afrontar nous camins que ens portin cap a un millor futur per al nostre país.

Per cert, segons Joaquim Santasusagna, el míting finalment es va celebrar a Reus, al teatre Fortuny, amb gran entusiasme i èxit de participació. Lluís Domènech i Montaner va qualificar l'acte de "prodigiós". La resta de la historia, fins als nostres dies, ja la coneixem prou.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Obol  26 de Setembre de 2012

Excel·lent....

 ...article José Manuel. Personalment penso que la nostra independència ja és imparable.

Reportatges