El Mas de l’Escorial i el seu entorn (algunes referències)

Una de les referències més antigues parla de 'la casa dels malalts' a cal Sans o Creu de Corps, el 1327. En altres latituds, Fray José de Sigüenza (1544-1606) ens diu que era el lloc escollit per construir el Monestir de San Lorenzo del Escorial. Abans de construir-se, existien unes ferreries i els excedents els anomenaven 'les escòries', i és d'aquí on va sorgir el nom de l''Escorial'. A Reus, sembla que hi ha interessats que encara ho estudien.

La numeració del Mas és el 169 i la descripció de l'any que hi figura és de 1872, amb les inicials RO. Poc després de fer-se la finca del Escorial, en protocols notarials de Juan Carpa Calbó, en data 14 de novembre de 1874, consta que Ramon Ossó Català, que tenia 58 anys, havia fet un préstec amb un document de 'debitorio' de 1.875 pessetes a un tal Francisco Sabaté Borràs, de 38 anys, i amb el renom de 'Silvestre'. Dins de la finca de l'Escorial, al 1875, hi havia plataners a una i altra banda de passeig.

Ramón Ossó Català era registrador de la Propietat i propietari a la 'Creu de Corps', al camí antic de Riudoms. Al 1880, es troba a Foment d'Obres que Ossó demana l'aprofitament de l'aigua sobrant de la via pública del Camí antic de Riudoms. La paret del passeig havia de tenir quatre metres al darrere de l'arbrat del mateix passeig, una normativa que constava a l'article 234 de les ordenances municipals. La finca pertanyia al Districte Segon.

A Obres Foment, al 1905, trobem a Joan Bertran Blanch, de la nissaga de fabricants d'olis i sabons, que demana posar una 'verja de hierro' a la Partida de Forques Velles, finca anomenada 'Escorial'. Primer, tenien una reixa de fusta, però amb el temps es va malmetre. Bertran era espòs d'Anna d'Ossó i Fernández, filla del fundador Ramon Ossó. El senyor Bertran va ser el tiet de l'alcalde de Reus, Joan Bertran Borràs, a la meitat dels anys cinquanta.

Part notable de la terra es va vendre, per exemple, a Blai Carnassa, i si parlem de Josep Cardenyes i Garcia, al 1945, havia fet construir un xalet que llavors n'hi deien 'casa de classe media', amb plànols de Zaragoza Albi. L'entorn va agafar una gran volada de gent quan es va fer el Velòdrom nou. Precisament, al xalet dels Cardenyes, a les nits de dijuni de Sant Joan i Sant Pere, els joves Margalef i Fargas, i altres, gaudien d'aquelles festes tan populars als 'masets'.

Fins al 1947-48 encara vivia la nissaga dels Rodriguez-Porta dins la Masia Principal, que comptava d'habitacions subdividides amb pisos. A Foment Obres del 1954, Francesc Margalef i Rosa Bruno, al passeig de Misericòrdia, 145, (actual passatge de l'Escorial, 7), al llindar mateix de la finca principal de l'Escorial, van fer un xalet a càrrec del plànol de construcció de l'arquitecte Zaragoza Albi i l'aparellador Josep Maria Ripoll Sahagún.

Un any després, Dídac Rodríguez Porta, va fer construir pel mateix arquitecte un xalet més discret que, segons plànol, tenia 58 metres quadrats amb tres habitacions. És un esforç comú a d'altres construccions fetes amb l'esforç també d'un mateix, no sempre amb iguals condicions sanitàries ni clavegueram.

La senyora Anna Ossó Fernández, vídua de Josep Bertran Blanch, era persona devota de la seva parròquia. Ella va fer possible, entre d'altres coses, que uns esplèndids plataners davant de la seva Masia, poguessin servir per substituir alguns bancs malmesos de l'església de Sant Francesc.

Els canvis a l'entorn d'aquella finca, no sempre sembla que han estat lògics, l'entorn encara sembla que haurà de veure altres modificacions, però l'esforç d'uns reusencs no pot amagar, almenys, un breu relat del que era llavors tenir una caseta i gaudir-la a l'estiu, rememorant el Reus dels 'masets' de sempre...