El Menjablanc de Reus al segle XXI

Des de l'any 2003 la marca Menjablanc de Reus està gestionada per la família Franquet Pons, propietaria de Menjablanc de Reus S.L. Aquesta societat també va patentar la imatge corporativa del producte ja que altres empreses de la ciutat l'havien volgut copiar. Anteriorment, aquesta marca havia estat propietat d'altres famílies d'entre les que cal destacar la família que regentava l'establiment Queviures Domènech.

Josep Franquet, amo de la Pastisseria Franquet, explica que "l'elaboració tradicional de menjablanc comporta un procés una mica llarg". Cal destacar-ne, l'escaldat i pelat de les ametlles, la mòlta i posterior extracció de la seva llet. Aquesta llet, juntament amb sucre, midó, canyella i llimona s'ha de coure per després escudellar-ho en terrines de test o alumini. Franquet declara que a causa de la complexitat del procés d'elaboració, "l'any 1917 el senyor Fargas, un botiguer de la ciutat que tenia un establiment proper a la plaça de la Farinera, va crear el menjablanc natural preparat en pols que se servia en paperines".

L'origen del menjablanc és incert, però es coneix que era un postre que es consumia no només a Reus sinó en d'altres indrets de Catalunya, i fins i tot d'Europa, com ara a Grècia. Segons explica Franquet "el senyor Fargas va ser, precisament, qui va aconseguir que aquest plat es relacionés amb la ciutat de Reus, afegint-hi el nom de la ciutat". D'aquesta manera va néixer el 'Menjablanc de Reus'.

Actualment Josep Franquet s'encarrega d'elaborar el Menjablanc de Reus preparat en pols. El pastisser prepara el producte i l'envia a Barcelona per a què l'envasin, després es retorna a Reus i es distribueix. Franquet explica que "la fórmula i els ingredients no han canviat al llarg dels anys", però apunta que el que "sí ha evolucionat ha estat l'envàs, ja que abans se servia en una paperina". "El temps i les mesures sanitàries van obligar a posar-ho en sobrets", afegeix el pastisser.

Aquest canvi en l'envàs no tan sols s'ha produït en el menjablanc en pols. La Pastisseria Miquel Caelles és un altre establiment de la ciutat especialitzat en el postre típic de Reus. El propietari, Miquel Caelles, explica que "el postre no ha canviat en aquests anys, però sí que ho ha fet la forma de presentar-lo". "Abans se servia amb unes cassoletes de terrissa que eren retornables i avui dia es ven amb unes cassoles d'alumini", apunta Caelles.

A més de vendre menjablanc a la botiga, la pastisseria Miquel Caelles també distribueix aquestes postres per diferents establiments i centres comercials de la ciutat de Reus i del Camp de Tarragona. El pastisser declara que "és complicat vendre el producte fora del Camp". Per la seva banda, el propietari de la pastisseria Franquet explica que la distribució del menjablanc en pols "arriba més lluny cada vegada. Distribuïm el producte des de Tortosa fins gairebé a Barcelona i pel sud de Lleida". Franquet afegeix que "tot i que és força complicat, estem mirant d'introduir-lo a Barcelona".

Pel que fa als consumidors de menjablanc, Franquet creu que "els joves menors de 25 anys no es preocupen pel producte, alguns saben de la seva existència perquè ho han sentit anomenar a casa però no en fan". "Nosaltres intentem treballar per a que la gent sigui conscient de que el menjablanc és un aliment molt consolidat a casa nostra", destaca el pastisser. En aquest sentit, com Franquet, Caelles comenta que "generalment aquest postre el consumeix més la gent gran, per aquest motiu un dels objectius és captar el públic més jove i això ho fem engegant campanyes publicitàries o de degustació".

Franquet comenta que "les compres de menjablanc són tan esporàdiques com premeditades". Per la seva banda, Miquel Caelles creu que "el menjablanc és un postre de cada dia, no de celebració, però com en tot hi ha excepcions". És el cas d'una família de Barcelona, que "per no perdre la tradició de menjar aquest postre que el seu avi d'origen reusenc els havia inculcat, es van posar en contacte amb nosaltres per a què els hi enviéssim regularment". "Per a ells si és una celebració" assegurava el pastisser.

Els restaurants també són un bon espai on poder gaudir del menjablanc. L'Absis, un establiment propietat del Joan Carles, que està situat al carrer de la Mar, de Reus, és dels pocs restaurants que inclou aquestes postres en la seva carta des que van obrir ara fa nou anys. "Quan vam obrir vam pensar que havíem de treballar amb productes del nostre entorn, no només amb vins sinó també amb els productes de taula" comenta el Joan Carles, qui afegeix que la seva sorpresa ha estat que "al llarg dels anys ens hem trobat que molta gent, en especial la més jove i de mitjana edat, pregunta que és el menjablanc". El propietari de l'Absis creu que "el fet que Reus hagi crescut tant i que hi hagi molta població nova és el motiu pel que alguns no saben que és el menjablanc".