El Mercadal ressona amb la Tronada de Sant Joan

"Els fills d'aquesta ciutat han sigut sempre respectats i apreciats per tot el món pel seu valor i la seva noblesa de cor". Són paraules del general Prim, quan va fer entrega a la ciutat de la seva espasa de la batalla de Castillejos. Davant la celebració del seu bicentenari, Amenós s'ha servit d'un dels fills il·lustres de la ciutat per referir-se a l'empremta que deixa Reus en el món, ja sigui en l'art, la medicina, la literatura, la justícia, la pintura o l'arquitectura.

"La nostra gent sempre s'ha caracteritzat per manifestar en tot moment i amb orgull que ells són fills de Reus, com si això fos una patent de garantia notable. I ho és, no hi tinguem dubte", ha indicat el president del Bravium Teatre, qui ha recordat aquella afirmació de Dalí en què assegura que ell és Reus i és geni, perquè "al nostre país hi ha molta gent que sense ser de Reus, ho semblen". El tarannà reusenc s'observa perfectament durant el segle XIX, amb la creació d'espais ara importantíssims, com el Centre de Lectura, el Fortuny o el Círcol.

Història personal de la festa

Una vegada llençada la dosi de patriotisme reusenc, Amenós s'ha dedicat a teixir una història personal sobre l'evolució de la Festa Major de Sant Pere, iniciada als anys seixanta amb l'escassa existència d'elements del seguici festiu (només el Ball de Bastons i els Gegants Japonesos, obra de Ramon Ferran), i seguida per la festa del Coso Blanco, liquidada el 1983, les verbenes populars al Ploms i el Reus Deportiu o el Castell de Focs.

La següent parada d'Amenós han estat els crucials anys vuitanta, precidits per la renaixença del Carnaval de Reus i la recuperació constant d'elements del Seguici Festiu, que actualment s'han traduït en un total de vint-i-un. El president del Bravium no s'ha estat d'anomenar-los a tots, en un homenatge al paper que desenvolupen. "Hi ha gent que diu que tot aquest seguici és massa larg, però al meu parer és que precisament són tots ells els qui han donat la força actual a la Festa Major".

Un discurs a l'alçada del campanar de Reus

"Sempre s'ha dit que Reus té alguna cosa molt especial que mai ningú ha sabut explicar", ha continuat Amenós, qui s'ha referit al llibre de Josep Güell i Mercadé, Coses de Reus, escrit el 1900, en què dedica un capítol a parlar del campanar. Precisament, Amenós considera que "la força que hem tingut" prové d'aquesta "torre erecta i vertical, del color groguenc de la pedra de soldó, que enfilant-se cap al cel ens vigila i planta cara a qualsevol contratemps". Alguns d'aquests contratemps van ser el bombardeig del General Zurbano o els de la Guerra Civil espanyola.

Per acabar el seu discurs, Amenós ha reconegut que Reus ha sofert la crisi econòmica durant aquests anys però ha dit no compartir "gens ni mica el criteri d'aquells que ens volen fer creure que hem perdut pistonada". "Reus continua tenint la mateixa força de sempre, però també és cert que no ens podem adormir i les entitats han d'obrir-se d'una vegada a la ciutadania i tots hem d'actuar en positiu", ha conclòs el president del Bravium Teatre.

Poc després, el regidor de Cultura, Joaquim Sorio, ha anunciat per sopresa, com és costum, qui era el guanyador del Tro de Festa, un títol que distingeix la dedicació d'una persona a la Festa Major de Sant Pere. En aquest cas, el guardonat ha estat l'escultor Manel Llauradó, autor de moltes de les figures del seuigici festiu reusenc, l'última de les quals, la Cucafera petita.

Recepció oficial al Bou de Mesa

Poc abans de l'inici del pregó, les autoritats municipals han fet una recepció al Bou de Mesa del Llenguadoc, el bou més antic d'Europa. Posteriorment, la bèstia s'ha passejat pels carres del centre de Reus i acabant ballant a la plaça del Mercadal. Allà s'hi ha trobat amb les ballades dels Gegants, la Mulassa, la Víbria o el Lleó, entre d'altres elements del seguici festiu. Reus inicia ara cinc dies de la festa més tradicional.