Vaig llegir l'article Un País Normal, de la presidenta d'Òmnium, la senyora Muriel Casals, al Periódico de Catalunya de dilluns, 30 de setembre de 2013 i, francament, vaig trobar que era un article molt clar i entenedor, fàcil de llegir, sense recances, amb la veritat per davant.
Per a mi, el concepte d'Un País Normal m' evoca ràpidament un país sense imposicions. Tot i que també he de dir que normal mai no ha volgut dir res en concret i això em porta a pensar en Catalunya com un país sense destacar, sense molestar i sense ser molestat. Catalunya és un país que pot fer la seva sense necessitat d'esdevenir protagonista de res, tot i que tots sabem que si algun dia assoleix la independència donarà molt de què parlar perquè seguirem tenint els millors personatges en molts aspectes culturals-artístics-arquitectònics, esportius, culinaris, imaginatius-creatius...
Com deia l'empresari-visionari Emilio Duró en un dels seus monòlegs a Reus, en el fons no som res, som un petit granet de sorra dins un gran cosmos perdut en l' espai. Però nosaltres som tossuts i lluitadors. Si tots plegats tinguéssim aquesta consciència, si cadascú de nosaltres fóssim menys egoistes, més sensibles i més persones, el món rutllaria millor. Tenim una utopia que algun dia, de ben segur, deixarà de ser-ho per esdevenir, per fi, una Catalunya normal.
Vanessa Molner és membre d'Òmnium Baix Camp.
