Dimarts, 16 d'Octubre de 2018

El Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca fa trenta anys

02 de Maig de 2014, per Jaume Massó Carballido
  • Façana del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, ara anomenat Museu de Reus Salvador Vilaseca

     

La mort de Salvador Vilaseca Anguera, l’abril de 1975 (pocs mesos abans que la del dictador), inicià una etapa del Museu de Reus que podem considerar en certa manera paral·lela a la situació política del país. Una primera fase, al principi pràcticament continuista, es va desenvolupar sota la direcció de la doctora Lluïsa Vilaseca Borràs, filla i eficaç col·laboradora del primer director del Museu. Amb la democràcia municipal, es va reformar i ampliar la Junta o Patronat, es va crear una Comissió de Treball i un Grup de Recerques Arqueològiques (que va permetre l’entrada de nous materials d’èpoques antiga, medieval i moderna), es va aconseguir (l’abril de 1979) la cessió de l’edifici de l’antic Banc d’Espanya al raval de Santa Anna i es van iniciar diversos contactes amb el reconstituït Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Cal destacar que el Banc d’Espanya, a més de cedir l’edifici de la seva antiga seu reusenca, fa aportar una quantitat considerable (dotze milions de pessetes, si no m’equivoco) per al seu condicionament com a Museu. De manera paral·lela, l’Ajuntament de Reus va pactar amb els hereus de Salvador Vilaseca la cessió a la ciutat de la seva importantíssima col·lecció prehistòrica (tot i que no era únicament prehistòrica perquè també contenia materials d’èpoques posteriors) i el 7 de maig de 1980 ja es va signar un primer conveni de donació. Aleshores, l’alcalde i la regidora delegada d’Arxius i Museus eren Carles Martí Massagué i Maria Tarragó Artells, respectivament.

El consistori reusenc va aprovar la creació de la Fundació Pública Municipal ‘Museu d'Arqueologia Doctor Salvador Vilaseca’ i va signar un conveni amb la Generalitat (representada pel conseller Max Canher) el 28 d’abril de 1982 (tot i que no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat fins el juliol), per tal d’instal·lar la col·lecció Vilaseca a l’edifici del raval de Santa Anna. El mes d’agost, l’Ajuntament aprovà la creació de la Fundació Pública ‘Museu Comarcal de Reus’, d’acord amb un conveni signat amb la Generalitat de manera simultània a l’anterior, per tal d’integrar en la xarxa comarcal autonòmica la resta d'equipaments museístics de la ciutat: l’edifici de cal Rull “i el patrimoni museístic que hi està dipositat”, així com els baixos de la plaça de la Llibertat i “el patrimoni constituït pels elements de decoració i mobiliari, i els objectes històrics, artístics i científics que s’hi guarden”.

Pocs mesos després, el 25 d’octubre de 1982, l’Ajuntament va convocar una plaça de “conservador museus” (sic), amb la qual cosa es recuperava teòricament un lloc de treball tècnicament qualificat que no havia tingut des de 1939. Val a dir que aquesta plaça es va consolidar més endavant, a partir d’una convocatòria feta el gener de 1985 que no es va resoldre, però, fins al juliol de 1986.

Pràcticament coincidint amb el cinquantenari de la inauguració del primer Museu Municipal, el 17 d’abril de 1984, fou inaugurada oficialment “la primera fase” (sic) del ‘Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca’, amb l’assistència del conseller de Cultura de la Generalitat, Max Canher, i amb una conferència del doctor Joan Maluquer de Motes, catedràtic de la Universitat de Barcelona, sobre la important contribució científica de Vilaseca al coneixement de la prehistòria catalana. S’hi exposava una selecció de peces de la col·lecció particular de Vilaseca, complementada amb els materials arqueològics de què ja disposava el Museu.

No es va aprofitar l’ocasió, aleshores, per a obtenir la cessió de la biblioteca particular i de l’arxiu personal del prehistoriador, amb la qual cosa els materials exposats o emmagatzemats no es van poder documentar de manera total i exhaustiva. La cessió dels llibres i de la documentació personal es va produir finalment l’any 1996, arran de la commemoració del centenari del naixement del metge i prehistoriador reusenc, a qui fou dedicada una exposició monogràfica que comptà amb un substanciós catàleg, intitulat Salvador Vilaseca. Una obra perdurable.

Com a curiositat, cal dir que el primer Museu Municipal de Reus (anomenat ‘Prim-Rull’ i instal·lat a cal Rull del carrer de Sant Joan) fou inaugurat el 14 d’abril de 1934, és a dir, l’endemà que Salvador Vilaseca complís els trenta-vuit anys. Per la seva banda, el Museu d’Arqueologia que porta el seu nom va obrir les portes –com ja he dit– el 17 d’abril de 1984, justament el dia en què feia exactament nou anys que Vilaseca havia traspassat (el 17 d’abril de 1975). L’any que ve, per cert, podrem commemorar el quarantè aniversari de la mort d’aquest destacadíssim fill il·lustre de la ciutat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges