-
Diari ‘La Bougie du sapeur'
Aquest dimecres és 29 de febrer. És el primer 29 de febrer viscut per Reusdigital i per tal motiu s'ha cregut convenient fer una mica de repàs a la raó de ser d'aquest inusual dia. Com ja és conegut, dels anys que tenen un 29 de febrer en diem anys de traspàs, o, tot i no ser tan genuí, també és correcte dir-ne any any bixest. De fet, en la majoria de llengües llatines utilitzen derivats de 'l'annus bisextilis' llatí, com ‘ano bissexto', en portuguès; ‘año bisiesto', en castellà; ‘anné bissextile', en francès, o bé ‘anno bisestile', en italià.
Si es fa una mica d'història, descobrim que l'emperador romà Juli Cèsar va encarregar a l'astrònom Sosígenes d'Alexandria d'unificar el gran nombre de calendaris que regien en cada una de les províncies romanes. Els diversos calendaris eren una successió d'entre 10 i 12 mesos de 18 a 36 dies. L'objectiu de Juli Cèsar era establir un calendari únic que fes coincidir l'inici de les estacions cada any a la mateixa data. A l'any 46 aC s'adoptava el calendari julià, en honor a Juli Cèsar, de 365,25 dies, amb tres anys de 365 dies seguits i un any de traspàs, de 366 dies.
Però en arribar el segle XVI l'Església cristiana se n'havia adonat que l'inici de la primavera s'havia avançat fins a l'11 de març, és a dir 9.8 dies abans del que seria normal. El papa Gregori XIII, en el Concili de Nicea, va fer revisar el calendari i va donar per bona la proposta de de Luigi Lilio on s'eliminaven alguns anys de traspàs, en concret, els anys final de segle (els que acaben amb 00) excepte aquells que les seves dues primeres xifres són divisibles per 4, com el 1600, el 2000 o el 2400 que continuen sent de traspàs. Però calia corregir l'errada acomulada de pràcticament deu dies en els anys anteriors, i, així doncs, es va passar del 4 d'octubre de 1582 al 15 d'octubre. Aquest és el calendari en què ens regim en l'actualitat i té el nom de 'gregorià', en honor al Papa que el va impulsar i fa que els anys passin a ser de 364,24219877 dies.
Per tant, l'existència dels anys de traspàs es remunta al calendari julià. De fet, és Sosigenes d'Alexandria l'introductor de l'any de traspàs en corregir el calendari romà de Numa Pompilio, de només 365 dies distrubuïts. El nou dia s'afeigia a l'últim mes del nou calendari romà, el febrer. Un dia que s'intercalava entre el 24 i el 25 de febrer, que en deien ‘24 de febrer bis' i que corresponia al sisè dia abans del març. D'aquí que en llatí s'anomenés ‘bisextus calendas martis' i que hagi derivat en la majoria de llengües en any bisest.
Els anys de traspàs també han donat lloc a certes curiositats. Per exemple, a Suècia, l'any 1712 va ser "doblement bisest" ja que va tenir 29 i fins i tot, 30 de febrer, per tal d'adaptar-se del calendari julià al gregorià. Al 1929, la Unió Soviètica introdueix un calendari revolucionari on tots els mesos són de 30 dies, fins i tot el febrer, i els 5 o 6 dies que sobraven eren festius. Aquest calendari només va funcionar fins a 1931.
‘Anno bisesto, anno funesto' i ‘any de traspàs, no et fiïs d'ell ni del de detràs'. D'aquestes dues frases fetes en podem deduir que el costumari popular no té gaire simpatia pels anys de traspàs, ja que es creu que són anys de mala sort, probablement perquè el dia afegit altera l'ordre natural. Es creu que el 29 de febrer els dimonis i els mals esperits tenen el domini del món i que els nascuts aquest dia són éssers ‘estranys'. De fet, és tot el mes de febrer el que és tingut com a dolent i per això és el més curt de l'any. També hi ha la creença que en un any de traspàs totes les fulles d´oliver es giren cap per avall i que els nascuts en any de traspàs no agafen la verola.
Però el que sorprèn més és la publicació d'un diari anomenat ‘La Bougie du sapeur'. Aquest diari humorístic es fa des de 1980 a París i es distribueix per tot França, i només surt al carrer els dies 29 de febrer. Justament, aquest dimecres se'n publica el número 8 en els més de trenta anys d'existència de la publicació, amb una tirada de 200.000 exemplars.
