Dijous, 28 de Març de 2024

El parent gegant de Fortuny

20 de Setembre de 2012, per Salvador Palomar

Els estudiosos de la figura del pintor Marià Fortuny Marsal coincideixen en destacar la importància que en la seva formació artística va tenir el seu avi, Marià Fortuny i Baró (1782-1855), que el va acollir a la mort dels seus pares. Era fill d'uns menestrals benestants que tenien una petita indústria tèxtil, i s'explica que ja de petit modelava amb singular habilitat figures de pessebre.

L'avi del pintor Fortuny va estudiar a Barcelona -volia ser escultor- i allí va conèixer un museu itinerant de figures de cera, portat per uns empresaris francesos, que el va entusiasmar. Ell també s'hi posà i acabà realitzant una col·lecció de figures de cera, exposició amb què viatjà durant anys per tot l'estat. A Reus fou conegut pel nom de Marianet de les figures. Visqué al carrer de l'Hospital. Segons Güell i Mercader, l'avi -que creia en la transmigració de les ànimes- deia que estava convençut de que el noi era la reencarnació d'algun gran pintor del passat. Marià Fortuny Marsal tingué sempre una gran admiració pel seu treball.

Explica Joaquim Folch i Torres que quan l'Ajuntament necessità fer nou el cap d'un gegant de la ciutat que havia tingut un accident, va encarregar la feina a Marià Fortuny i Baró, que –diu Folch– "modela perfectament la testa encarregada a semblança d'un seu parent que tothom reconeix i que potser li ha fet de model. I el col·loca amb tots els ets i uts damunt les espatlles del gran ninot, com si tota la vida no hagués fet altra cosa que capçar gegants". Albert Arnavat apunta que es tractava del gegant gran -és a dir l'Indi- fet que sembla probable ja que és la peça que, per les seves característiques, ha patit més accidents. Folch situa aquest episodi entre 1810 i 1827, quan Fortuny i Baró treballava fent de teixidor, mentre preparava les figures per al museu ambulant.

D'aquest moment sabem que la vila comptava amb sis gegants que, a més de Corpus i Sant Pere, participen a les solemnitats de 1813, pel celebrar una victòria militar, de 1814, amb motiu de la visita del rei, de 1816, pel trasllat de la imatge de la mare de Déu de Misericòrdia. Amb motiu de la jura d'Isabel II, el juliol de 1833, es van fer els sis vestits nous. En aquell moment s'explicita l'aparença amb que han arribat als nostres dies. "El ayuntamiento salió acompañado de los gigantes, que aquel día salieron nuevos del todo, lo que costaron un montón de duros", anota el dietari d'Antoni Pons. I el memorial de la festa que es conserva a l'Arxiu Municipal recull:

"Los seis gigantes que tiene la villa excitaron particularmente la curiosidad de los espectadores: se presentaron vestidos nuevamente de seda, de variados y primorosos colores con franjas y galones de plata donde lo exigia el ornato. Los dos de mayor estatura iban de trage americano, los dos medianos de trage asiático y los dos pequeños de trage español moderno, grandiosamente ejecutado."

Si hem de creure, doncs, que el cap d'un dels gegants reprodueix la fesomia d'un parent dels Fortuny, podem establir un paretiu simbòlic entre aquest i el pintor, una dada clau per no oblidar comptar amb els nostres il·lustres i més populars personatges en qualsevol dels molts actes que la ciutat prepara en homenatge a l'artista de fama internacional.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics