Cookie control
Dimecres, 19 de Juny de 2019

El Tebac presenta la 'Terra Baixa' amb un so més Marilyn Manson

Es podrà veure al Teatre Bartrina, aquest 30 de novembre

25 de Novembre de 2013, per Joan Marc Salvat
  • La companyia Tebac portarà 'Terra Baixa' al Bartrina

    Joan Marc Salvat

Com tot clàssic, Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, manté uns traços de versemblança tan evidents amb l'actualitat que la seva reinterpretació és gairebé més una necessitat que un plaer. Conscient de l'estret paral·lelisme entre la societat en què va créixer Guimerà, fa vora un segle, el director de l'obra, Miquel Àngel Fernández, aposta per la vigència d'aquesta peça: "La seva lectura, en la seva profunditat, eixos temàtics i l'argument, permeten que es pugui llegir amb llibertat però coherència".

Humor negre 'de base'

Per la companyia Tebac, Terra Baixa suposa portar a escena una "obra terrible, fosca, emocionant i que pot fer plorar. Que té una gran dosi d'humor negre de base". És per això que la vintena de persones implicades en el projecte s'han decidit per tenir "sempre present el text original", però en sintonia amb els temps actuals.

Tebac no circumscriu l'obra en cap espai-temps concret, ara bé, l'apropa al públic més contemporani: "L'estètica és actual; el vestuari determina un món fosc i negre; un els perdigons és més intel·lectual, l'altre una punki i la nena és una emo. La sonoritat és més Marilyn Manson que cap altra cosa", resumeix Fernández, "però tampoc és el 2013".

La direcció ha pretès un muntatge a l'estil Guimerà, de final del segle XIX. És a dir, no tindrà "res a veure" amb els muntatges d'Enric Majó, ni de Ferran Madico al TNC, "molt més plàcid que el de Puigcerver al Teatre Lliure", ha detallat Fernández. Terra Baixa de Tebac tindrà una durada un pèl més reduïda, d'una hora i cinquanta-tres minuts –l'original ronda les dues hores– i el repartiment actoral és de nou personatges –quan al text de Guimerà en són catorze–.

L'obra, sentencia Miquel Àngel Fernández, "es va escriure en una època convulsa, de canvi, de transició del latifundisme com a passat, al present de la burgesia i la industrialització. Eren èpoques que no encaixaven i Guimerà fa un portasso a un passat per mirar a un futur, de manera políticament incorrecte, on finalment matar és la fi positiva. Matar és el bé". 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics